Mar dels Txuktxis

mar de l'oceà Àrtic

El mar dels Txuktxis (en rus: Чуко́тское мо́ре Txukótskoie more, en anglès: Chukchi Sea) és la part de l'oceà Àrtic situada entre Txukotka (a l'extrem oriental d'Àsia) i Alaska (a l'extrem occidental d'Amèrica).[1] L'estret de Bering, al sud, el connecta amb el mar de Bering i amb l'oceà Pacífic. A l'oest, limita amb el mar de la Sibèria oriental i l'illa de Wrangel, i a l'est es confon amb el mar de Beaufort, el límit amb el qual se situa arbitràriament a la punta Barrow. El principal port del mar dels Txuktxis és Uelén, a l'estret de Bering. La línia internacional de canvi de dia creua el mar de nord-oest a sud-est. Es desplaça cap a l'est per evitar l’illa de Wrangel i el districte autònom de Txukotka, a la part continental russa.

Infotaula de geografia físicaMar dels Txuktxis
Imatge
TipusMar Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaRússia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRússia Modifica el valor a Wikidata
 69° 41′ 19″ N, 171° 27′ 19″ O / 69.68861°N,171.45528°O / 69.68861; -171.45528Coord.: 69° 41′ 19″ N, 171° 27′ 19″ O / 69.68861°N,171.45528°O / 69.68861; -171.45528
Afluent
Dades i xifres
Profunditat1.256 m Modifica el valor a Wikidata
Mapa del mar dels Txuktxis

GeografiaModifica

El mar té una superfície aproximada de 595.000 km² i només és navegable uns quatre mesos a l'any. Més de la meitat del mar dels Txuktxis (un 56%) té una profunditat inferior als 50 metres. És un mar amb molt poques illes en comparació amb altres mars de l’Àrtic. L'illa de Wrangel es troba al límit nord-oest del mar, l'illa de Herald[2] es troba 70 km a l'est de l'illa Wrangel.[3] Diverses petites illes es troben al llarg de les costes de Sibèria i d’Alaska.

El mar s'anomena així pels txuktxis, que viuen a les seves costes. La regió de l'extrem oriental de Sibèria d'on és originari aquest poble s'anomena Txukotka.

Segons l'Organització Hidrogràfica Internacional els límits del mar dels Txuktxis són:[4]

A l'Oest. El límit oriental del mar de Sibèria Oriental

Al Nord. Una línia des de Point Barrow, Alaska (71° 20′ N, 156° 20′ O / 71.333°N,156.333°O / 71.333; -156.333) fins al punt més septentrional de l’illa Wrangel (179°30'W).

Al Sud. El cercle polar àrtic [66 ° 33′46 ″ N] entre Sibèria i Alaska.

HistòriaModifica

El 1648, Semion Dejniov va navegar des del riu Kolimà, a l'Àrtic, fins al riu Anàdir, al Pacífic,[5] però la seva ruta no era pràctica i no es va fer servir durant els següents 200 anys. El 1728 Vitus Bering[6] i el 1779, el capità James Cook,[7] van entrar al mar des del Pacífic.

El 28 de setembre de 1878, durant l'expedició d'Adolf Erik Nordenskiöld, que va recórrer el pas del nord-est per primera vegada a la història, el vaixell de vapor Vega va quedar atrapat en gel fix al mar dels Txuktxis. Atès que era impossible avançar més el vaixell es va preparar per hivernar, tot i saber que tenien el mar obert a molt pocs quilòmetres. L’any següent, dos dies després de ser alliberat, va creuar l'estret de Bering i es va dirigir cap a l’oceà Pacífic.[8]

El 1913 el Karluk, de l'expedició de Vilhjalmur Stefansson, va anar a la deriva durant moltes milles pel mar dels Txuktxis, fins a enfonsar-se prop de l'illa de Herald. Al vaixell hi havia 25 tripulants i els supervivents van arribar a l’illa de Wrangel, on es van trobar en una situació desesperada. El capità Robert Bartlett va recórrer centenars de quilòmetres junt a Kataktovik, un inuit, sobre el gel del mar per tal de buscar ajuda. Van arribar al cap de Vankarem a la costa de Txukotka, el 15 d'abril de 1914. Dotze supervivents de la desafortunada expedició van ser trobats a l'illa de Wrangel nou mesos després pel King&Winge, una goleta de pesca àrtica de nova construcció.[9][10]

El 1933, el vapor Chelyuskin va partir de Murmansk, cap a l'est, amb la intenció de demostrar que es podia recórrer el pas del nord-est en una sola temporada. El vaixell es va veure atrapat pel gel i després d'anar a la deriva durant més de dos mesos, va ser aixafat i es va enfonsar el 13 de febrer de 1934 a prop de l'illa de Koliutxin. Tota la tripulació, formada per 104 homes, va poder ser rescatada amb èxit del refugi que havien creat sobre el gel marí, gràcies a una evacuació aèria del govern soviètic que va durar dos mesos.[11] Aquesta va ser la primera operació de rescat de l'Àrtic a gran escala amb èxit de la història. Set pilots d'aviació van rebre el títol d'Heroi de la Unió Soviètica, que es va instituir per marcar la seva gesta heroica. Aquests pilots foren Anatoly Liapidevsky, Sigizmund Levanevsky, Vasily Molokov, Mavriky Slepnyov, Nikolai Kamanin, Ivan Doronin, and Mikhail Vodopianov.

Després de diversos intents infructuosos, el naufragi va ser localitzat al llit del mar de Txuktxi per una expedició russa, Chelyuskin-70, a mitjans de setembre del 2006. Dos petits components de la superestructura del vaixell van ser recuperats pels bussejadors i van ser enviats als constructors del vaixell, Burmeister & Wain de Copenhaguen, per a la seva identificació.

El juliol de 2009, es va trobar una gran massa de material orgànic flotant al mar davant de la costa nord-oest d'Alaska. L'anàlisi de la Guàrdia Costanera dels Estats Units la va identificar com un gran cos de flor d’aigua.

El 15 d'octubre del 2010, científics russos van obrir una estació d'investigació polar flotant al mar de Txuktxi al marge de l'oceà Àrtic. El nom de l'estació era Severny Polyus-38 i va albergar 15 investigadors durant un any. Realitzà estudis polars i va reunir proves científiques per reforçar les afirmacions de Rússia sobre l'Àrtic.[12]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Mar dels Txuktxis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. United States. Revenue-Cutter Service; Muir, J.; Nelson, E.W.; Rosse, I.C.; Bean, T.H.. Cruise of the Revenue Steamer Corwin in Alaska and the N. W. Arctic Ocean in 1881 ...: Notes and Memoranda .... U.S. Government Printing Office, 1883, p. 117. 
  3. Hooper, S.L.. The Discovery of Wrangel Island. California Academy of Sciences, 1956. 
  4. «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization, 1953. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011.
  5. Lydia Black (2004: pàg.18).
  6. Bering: The Russian Discovery of America. New Haven, Connecticut: Yale University Press, 2003, p. 48–55. ISBN 0-300-10059-0. 
  7. G. Obeyesekere. The Apotheosis of Captain Cook (1992)
  8. Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  9. Bartlett, Robert; Ralph Hale. The Last Voyage of the Karluk. Toronto: McLelland, Goodchild and Stewart, 1916. 
  10. Chafe, Ernest F. «The Voyage of the "Karluk," and Its Tragic Ending». The Geographical Journal, 51, 5, maig 1918, pàg. 307–316. DOI: 10.2307/1780073. JSTOR: 1780073.
  11. Hoesli, Eric. L'épopée sibérienne : la Russie à la conquête de la Sibérie et du Grand Nord (en francès), 2018, p. 623-656. ISBN 978-2-940523-70-2. 
  12. Stelliferovsky, Alexander «Russian Drifting Polar Station SP-38 Opens In Chukchi Sea» (en anglès). RIA Novosti, 08-11-2010 [Consulta: 17 gener 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar dels Txuktxis