Península de Txukotka

península al nord-est de Rússia

La península de Txukotka o península dels Txuktxis [1] (en rus: Чуко́тский полуо́стров, Txukotski poluóstrov) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. La península està situada entre la mar dels Txuktxis, l'estret de Bering, el golf de l'Anàdir i la serralada d’Iskaten, que la separa del continent i en què es troba l’altitud més important de la península (1.508 m).[1] A l'altra banda de l'estret de Bering, hi ha la península de Seward, a Amèrica, sent ambdues els extrems de l'estret de Bering.[2]

Infotaula de geografia físicaPenínsula de Txukotka
Imatge
TipusPenínsula Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaTxukotka (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Siberia CK.png Modifica el valor a Wikidata
 66° N, 174° O / 66°N,174°O / 66; -174Coord.: 66° N, 174° O / 66°N,174°O / 66; -174
Banyat permar dels Txuktxis, estret de Bering i Golf d'Anadir Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Punt més altIschodnaja Modifica el valor a Wikidata  (1.843 m Modifica el valor a Wikidata)
La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria

DescripcióModifica

 
L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska

El seu punt més extrem és el cap Dejniov a la vora del nucli d'Uelén, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb la mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben els golfs de Lavrentija i Kresta.[3]

La península forma part de l'Okrug autònom de Txukotka de la Federació Russa i es troba a la vora de la ruta marítima septentrional o "passatge del nord-est". Té una amplària d'uns 200 km i una superfície aproximada d'uns 50.000 km².

Cal no confondre la península de Txukotka, més petita, amb el Districte autònom de Txukotka que la inclou. Aquest fa uns 960 km d'oest a est. El seu límit occidental és una línia que va de la desembocadura del riu Txaun, a la badia Txàunskaia, al nord a la desembocadura del riu Anadir, al golf de l'Anadir, al sud.

PoblacióModifica

 
Dona dels yupik siberians mostrant uns ullals de morsa. Foto: Nabogatova

La península de Txukotka està molt poc poblada; és la terra tradicional dels txuktxis, i dels yupik siberians a les seves costes. Altres grups humans en són els sireniki, koriaks, txuvans, evens o lamuts, iukagirs i alguns colons russos.

Entre les indústries de la zona cal destacar la mineria (estany, plom, zinc, or, i carbó).[4] Les activitats tradicionals són la caça amb parany, la pesca, i el bestiar local són els rens.[5]

GeografiaModifica

De relleu muntanyós, el sector central supera els 300 m, mentre que al NE (serralada de Ten Kanyj) i al S (cims d’Ischodnaja i Kejni) se superen els 1.000 metres.[1] Els rius són curts, i la costa és abrupta, amb diversos entrants: la badia de Koliutxin i els golfs de Lavrentija, Mečigmenskaja i Kresta.[1] El clima és extremament fred, i els nuclis de població són gairebé inexistents.[1] La població més important és Providénia, que el 2018 tenia 2.151 habitants.[6]

HistòriaModifica

L'any 1648 Semion Dejniov i Fedot Alekséievitx Popov van liderar una expedició, d'entre 90 i 105 homes, que partint de la desembocadura del riu Kolimà va arribar a la desembocadura del riu Anàdir. A bord de set kotxs,[7] petites naus cosaques aptes per a navegar sobre la banquisa,[8] van trigar deu setmanes de navegació per arribar a l'estuari de l'Anàdir després de vorejar completament la península dels Txuktxis. Aquesta expedició va descobrir que Àsia no estava unida per terra amb Alaska.[9]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Península de Txukotka». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 agost 2021].
  2. "Chukchi Peninsula". Encyclopedia.com. Accessed September 2010.
  3. Bulanov, V.A.. Здесь Начинается День. [On the Chukchi Peninsula. With Plates and a Map.]. (en rus), 1962. 
  4. Wang, F.F.H.; Quinterno, P. Bibliography on the World's Subsea Mineral Resources and Related Geological and Geophysical Studies (1960-1972). Office of the Project Manager/Co-ordinator, UNDP Technical Support for Regional Offshore Prospecting in East Asia, 1974, p. 3-PA19. 
  5. Cavalli-Sforza, L.L.; Menozzi, P.; Piazza, A. The History and Geography of Human Genes: Abridged paperback Edition. Princeton University Press, 2018, p. 229. ISBN 978-0-691-18726-6. 
  6. «Recensements et estimations de la population depuis 1897».«Office fédéral de statistiques, Recensement de la population russe de 2010». Arxivat de l'original el 2013-03-15. [Consulta: 5 abril 2021].«Population résidente par municipalité de la Fédération de Russie au 1er janvier 2012» (rar). Arxivat de l'original el 2019-05-13. [Consulta: 5 abril 2021].«Population résidente par municipalité de la Fédération de Russie au 1er janvier 2013» (rar). Arxivat de l'original el 2013-11-16. [Consulta: 5 abril 2021].
  7. Anderson, D.G.; Arzyutov, D.V.; Alymov, S.S.. Life Histories of Etnos Theory in Russia and Beyond. Open Book Publishers, 2019, p. 256. ISBN 978-1-78374-547-0. 
  8. Lydia Black (2004: pàg.18).
  9. Speake, J. Literature of Travel and Exploration: A to F. Fitzroy Dearborn, 2003, p. 330. ISBN 978-1-57958-425-2. 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Aĭnana, L., and Richard L. Bland. Umiak the traditional skin boat of the coast dwellers of the Chukchi Peninsula : compiled in the communities of Provideniya and Sireniki, Chukotka Autonomous Region, Russia 1997-2000. Anchorage: U.S. Dept. of the Interior, National Park Service, 2003. (anglès)
  • Black, Lydia. ''Russians in Alaska, 1732–1867''. University of Alaska Press, Fairbanks, Alaska, 2004 (anglès)
  • Dinesman, Lev Georgievich. Secular dynamics of coastal zone ecosystems of the northeastern Chukchi Peninsula Chukotka : cultural layers and natural depositions from the last millennia. Tübingen [Germany]: Mo Vince, 1999. ISBN 3934400035 (anglès)
  • Dikov, Nikolaĭ Nikolaevich. Asia at the Juncture with America in Antiquity The Stone Age of the Chukchi Peninsula. St. Petersburg: "Nauka", 1993. (anglès)
  • Portenko, L. A., and Douglas Siegel-Causey. Birds of the Chukchi Peninsula and Wrangel Island = Ptitsy Chukotskogo Poluostrova I Ostrova Vrangelya. New Delhi: Published for the Smithsonian Institution and the National Science Foundation, Washington, D.C., by Amerind, 1981. (anglès)