La badia de Koliutxin (rus: Колючинская губа, Koliútxinskaia guba), és una badia gran i profunda localitzada a la costa septentrional de la península de Txukotka, en aigües del mar dels Txuktxis.

Infotaula de geografia físicaBadia de Koliutxin
Imatge
TipusBadia Modifica el valor a Wikidata
Part demar dels Txuktxis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRússia Modifica el valor a Wikidata
Map
 66° 50′ 00″ N, 174° 24′ 00″ O / 66.8333°N,174.4°O / 66.8333; -174.4
Dades i xifres
Profunditat14 m Modifica el valor a Wikidata
Localització de la badia al territori de Txukotka.

Administrativament, la badia pertany al districte autònom de Txukotka de la Federació Russa.

Geografia modifica

La badia es troba a l'oest del cap de Vankarem i a l'est de la llacuna de Neskenpilgin i del cap de Serdtse-Kamen. Té una longitud d'uns 100 km. La seva entrada des de l'oceà àrtic està vorejada pel grup de les petites illes Séri Guséi, a l'oest, i el cordó litoral Beliaka, a l'est, que deixen un estret canal d'accés de només 2,8 km d'amplària. Després la badia s'eixampla fins als 37 km, tenint forma de rectangle a l'inici i endinsant-se en el continent en direcció al sud. En el fons, en l'extrem més meridional, té dos petits entrants.

La profunditat de la badia de Koliutxin és de 7 a 14 m. La badia està coberta de gel la major part de l'any.

Aquesta badia té una entrada en el seu extrem sud, la qual es coneix com l'entrada Kuetkuyyim (Kuetkuyyim Zaliv).

Història modifica

El 1793, la badia va ser nomenada com a badia del Comte Bezborodko, en honor de l'estadista rus Aleksandr Bezborodko.[1] No obstant, els nadius no es van acostumar al nom i la badia va passar a denominar-se amb el seu actual nom, en referència a l'illa Koliutxin, una petita illa situada aigües fora, enfront de l'entrada de la badia.

Clima modifica

El clima a la zona de la badia és àrtic costaner. El primer gel apareix a mitjans d'octubre i no desapareix completament fins a finals de l'estiu. La temperatura mitjana de gener és de -23 ° C, les tempestes de neu són freqüents a l'hivern. La primavera arriba a la segona quinzena de maig. Els estius són humits i freds amb una temperatura mitjana de juliol de +6 °C.

Fauna modifica

La badia està habitada per diverses espècies de salmònids, com el salmó rosat del Pacífic, el salmó reial i el salvelinus, així com el coregonus sardinella. De vegades hi penetren també exemplars de stenodus nelma. A la costa sud de la badia, hi ha llocs d'abundant nidificació del cigne petit, diverses famílies de l'ànec bussejador i de l'ocell limícola. També s'hi troben en abundància subespècies de l'oca emperadriu i l'oca de collar.

Naufragis modifica

  • A principis del segle xx, davant de la costa de la badia de Koliutxin, el vaixell nord-americà "Polar bear" va naufragar, transportant equipament per a una mina d'or.
  • L'any 1983 el vaixell "Nina Sagaidak" va ser fortament malmès per capes de glaç flotant i es va enfonsar. El vaixell "Kolya Myagotin", que va acudir a la seva ajuda, també va rebre un fort impacte degut al gel, provocant-li un forat.[2]

Referències modifica

  1. Леонтьев В. В., Новикова К. А. Топонимический словарь северо-востока СССР. — Магадан: Магаданское книжное издательство, 1989. — С. 199.
  2. В. Логинов. «Секретная экспедиция американцев». Вокруг Света, 14-02-2007. [Consulta: 29 juliol 2013].