Obre el menú principal

Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors

Els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors, en llatí Fratres Tertii Ordinis Sancti Francisci Capulatorum a Beata Virgine Perdolente, són un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació clerical masculina. Els germans que en formen part, col·loquialment anomenats amigonians, posposen al seu nom les sigles T.C.

Infotaula d'ordeAmigonians
Tipus Congregació clerical
Nom oficial Germans del Tercer Orde de Sant Francesc dels Caputxins de la Mare de Déu Dolorosa
Nom oficial llatí Fratres Tertii Ordinis Sancti Francisci Capulatorum a Beata Virgine Perdolente
Sigles T.C.
Altres noms Terciaris Caputxins
Objectiu Educació i rehabilitació dels joves delinqüents, presos o en situació marginal
Fundació 12 d'abril de 1889, Massamagrell per venerable Lluís d'Amigó i Ferrer
Aprovat per Lleó XIII, en 19 de setembre de 1905 (aprovació diocesana en 8 d'abril del 1889, per l'arquebisbe de València Antolín Monescillo y Viso)
Regla La del Tercer Orde Regular de Sant Francesc
Constitucions 1889, per Lluís d'Amigó (aprovació definitiva: 7 de maig de 1907)
Patrons Mare de Déu dels Dolors
Branques i reformes Agregada a l'Orde de Frares Menors Caputxins (19 de juny de 1905); Laics Amigonians, Cooperadors Amigonians, Joventut Amigoniana
Fundacions destacades Madrid, Carabanchel, Torrelavega (Casa de los Muchachos), Lublin (Polònia), Gelsenkirchen (Alemanya)
Fundacions a terres de parla catalana Castelló (Projecte Amigó), Torrent (Monte-Sion), Godella (Seminari de S. Josep i colònia de S. Vicent), Villar del Arzobispo (Granja Escola)
Persones destacades Domènec d'Alboraia i 23 màrtirs en 1936
Lloc web http://www.amigonianos.org
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

Els Tercers Caputxins de la Dolorosa foren fundats com a branca masculiina de les Terciàries Caputxines de la Sagrada Família pel caputxí Lluís d'Amigó i Ferrer (1854-1934); en 1889, per a l'assistència a detinguts i presos i la reeducació dels menors en situacions de marginalitat. El 12 d'abril del 1889 catorze joves van rebre l'hàbit religiós a Massamagrell, donant inici a la congregació. El pare Amigó els donà la regla del Tercer Orde Regular de Sant Francesc i unes constitucions que va redactar ell mateix.

Antolín Monescillo y Viso, arquebisbe de València, va donar l'aprovació el 8 d'abril de 1889, i el govern espanyol autoritzà els frares a prestar serveis a les presons i reformatoris de tot l'Estat. El 19 de setembre de 1905, Lleó XIII aprovà la congregació i les seves constitucions, que s'aprovaren definitivament el 7 de maig de 1907. L'institut fou agregat a l'Orde de Frares Menors Caputxins el 19 de juny de 1905.

La congregació va anar creixent dintre Espanya i, a partir del segle xx, fora: el 8 de febrer de 1905, cinc germanes s'estableixen a Riohacha (Colòmbia); en 1927, a Veneçuela i en 1929 a la Xina.

Activitat i difusióModifica

Les religioses es dediquen principalment a la instrucció i la rehabilitació dels joves delinqüents, presos o en situacions marginals, especialment mitjançant la reeducació i la formació en escoles professionals als reformatoris.

Són presents a Europa (Alemanya, Itàlia, Polònia i Espanya), a Àfrica (Costa d'Ivori), Àsia (Filipines) i a l'Amèrica llatina (Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, República Dominicana, Equador, Nicaragua, Panamà, Puerto Rico, Estats Units, Veneçuela).

Al final de 2005, l'institut tenia 393 religiosos, 208 d'ells sacerdots, en 69 cases.

BibliografiaModifica

  • Annuario Pontificio per l'anno 2007, Libreria Editrice Vaticana, Città del Vaticano, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.

Enllaços externsModifica

Vegeu tambéModifica