Lluís d'Amigó i Ferrer

bisbe valencià
(S'ha redirigit des de: Lluis d'Amigó i Ferrer)

Lluís d'Amigó o Lluís de Massamagrell,[1] de nom secular Josep Maria d'Amigó i Ferrer (17 d'octubre de 1854, Massamagrell, Horta Nord - 1 d'octubre de 1934, Godella, Horta Nord) va ser un religiós valencià de l'orde dels caputxins, bisbe d'Administrador de la Diòcesi de Solsona i Bisbe de Sogorb.

Infotaula de personavenerable Lluís d'Amigó, o
Lluís de Massamagrell
Massamagrell. Estàtua de Lluís d'Amigó.jpg
Monument al caputxí a Massamagrell, el seu poble natal
Biografia
NaixementJosep María d'Amigó i Ferrer
17 d'octubre de 1854
Massamagrell (País Valencià)
Mort1 d'octubre de 1934
Godella (País Valencià)
Lloc d'enterramentCasa de Terciàries Caputxines (Massamagrell
Bisbe de Sogorb
1913 – 1934
Bisbe catòlic
9 juny 1907 –
Bisbe de Tagaste
1907 – 1913
Administrador apostòlic de Solsona
1907 – 1913
Bisbe de Solsona
Bisbe diocesà

Diòcesi: Q50304910, Q876309
Bisbe titular

Diòcesi: Q1689445
modifica
Dades personals
Altres nomsFray Luís Amigó modifica
ReligióEsglésia catòlica llatina modifica
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic i frare modifica
Orde religiósCaputxins
ConsagracióAristide Rinaldini modifica
bisbe i fundador
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióProclamat servent de Déu, 1950; venerable el 13 de juny de 1992, per Joan Pau II
PelegrinatgeMassamagrell
Festivitat1 d'octubre
Esdeveniment significatiuFundador de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors; bisbe de Solsona i Sogorb
IconografiaHàbit caputxí, amb barba llarga; amb nens i joves

BiografiaModifica

Josep Maria d'Amigó i Ferrer va nàixer a Massamagrell el 17 d'octubre de 1854. Era fill d'un advocat; als dotze anys va començar a estudiar al seminari de València, on decideix la seva vocació religiosa. En quedar orfe, renuncia a fer-se cartoixà per poder educar les seves germanes petites. En 1874 va ingressar en el convent que els Frares Menors Caputxins, exiliats d'Espanya després de la Revolució de 1868, tenien a la rodalia de Baiona (França), i hi va prendre el nom de religió de Lluís de Massamagrell.

De retorn a Espanya, en 1879, fou ordenat sacerdot el 29 de març a Montehano (Cantàbria), després de reobri-ne l'antic convent caputxí. Hi "sent les seues grans preocupacions la cura dels empresonats i l'educació cristiana de la joventut", segons fonts de la congregació a València, i en 1881 es fa mestre de novicis al convent de Massamagrell, on comença a fer grups de terciaris laics per fomentar la fe i la devoció entre la població.

Lluís d'Amigó va fundar l'11 de maig de 1885 la congregació de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família al Santuari de la nostra Senyora de Montiel, en la localitat valenciana de Benaguasil. D'igual forma, quatre anys més tard, el 12 d'abril de 1889, va fundar la congregació dels religiosos Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors, també dits "Amigonians". El 16 de desembre del 1898 fou nomenat superior de la reconstituïda província caputxina de València, càrrec que tindrà fins al 1902.

Va viure al convent d'Oriola fins que el 9 de juny de 1907 va rebre la consagració episcopal com a bisbe de la Diòcesi de Solsona. En prengué possessió el 28 de juliol i hi romangué fins al 6 de novembre de 1913, any que va ser designat titular de la de Sogorb, on va romandre fins a 1934.

El 23 d'abril del 1914 fou nomenat senador del Regne i en fou confirmat el 1919. Va morir en 1934 a Godella (l'Horta Nord, País Valencià).

Es va iniciar el seu procés de beatificació el 18 de gener de 1950. El 13 de juny de 1992 fou proclamat venerable per Joan Pau II, reconeixent-ne l'heroïcitat de les virtuts.

Galeria d'imatgesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Lluís d'Amigó i Ferrer a la Gran Enciclopèdia Catalana

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís d'Amigó i Ferrer