Bavó de Gant

Bavó de Gant, en francès Bavon i en neerlandès Baaf (Haspengouw ca. 589 - Gant, ca. 654), fou un monjo benedictí i eremita. És venerat com a sant per l'Esglésica catòlica i l'ortodoxa.

Infotaula de personasant Bavó de Gant
Geertgen Sint-Bavo.jpg
Pintura de Geertgen tot Sint Jans, s. XV
Biografia
NaixementAllowin van Haspengouw
589 Modifica el valor a Wikidata
Lieja Modifica el valor a Wikidata
Mort1r octubre 654 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Gant Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSint-Baafskathedraal (Gant) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonjo Modifica el valor a Wikidata
monjo i eremita
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeGant, Malmedy
Festivitat1 d'octubre
IconografiaCom a militar o noble, amb un falcó al puny i una espasa; com a eremita vora un arbre amb el tronc buit; als peus del bisbe Amand de Maastricht
Patró deGant, Haarlem i Wilrijk
Família
FillsAdeltrudis van Wintershoven Modifica el valor a Wikidata
ParesPipí de Landen Modifica el valor a Wikidata i Ita Idoberga Modifica el valor a Wikidata
GermansGertrudis de Nivelles i Bega d'Andenne Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Allowin de Haspengouw havia nascut en una noble família franca d'Haspengouw, prop de Lieja, cap al 589, la tradició el fa fill de Pipí de Landen, majordom reial, tot i que no n'hi ha la certesa. La seva joventut fou dissoluta i va manifestar un tarannà cruel: venia serfs com a esclaus, va viure en parella sense haver-se casat i va tenir una filla, i fou un militar indisciplinat. En morir la dona, i havent sentit la predicació d'Amand de Maastricht, va decidir de fer vida religiosa: es confessà amb el bisbe Amand i va fer penitència per la seva vida anterior; va repartir la seva fortuna entre els pobres i ingressà al monestir benedictí de Gant, on prengué el nom de Bavó.

Bavó acompanyà Amand en molts viatges de missió per terres franceses i flamenques, fins que volgué retirar-se a fer vida eremítica al bosc de Malmedy, proper a Lieja, vivint en el tronc d'un arbre buit. A Gant, va fundar els monestirs de Saint-Pierre-au-mont-Blandin i Saint-Bavon; en aquesta última vivia reclòs en la cel·la com a ermità. Hi va morir cap al 654 (la tradició diu que l'1 d'octubre de 659).

VeneracióModifica

La seva despulla és venerada a l'actual catedral de Gant, dedicada al sant. És el sant patró de Gant, Haarlem i Wilrijk. A Duinkerke, durant el carnestoltes desfila la figura del guerrer Allowyn.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bavó de Gant