Ita Idoberga

Ita Idoberga, també escrit com a Itta, Ita Iduberga o Ida de Nivelles, (Austràsia ?, 592. - Nivelles, 8 de maig del 652)[1] fou l'esposa de Pipí de Landen, i després la fundadora de l'abadia de Nivelles. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Infotaula de personasanta Ida, o
Ita de Nivelles
Biografia
NaixementItta Idoberga
592 Modifica el valor a Wikidata
Metz Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 652 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Nivelles Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de S. Gertrudis (Nivelles) 
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióReligiosa Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
vídua i religiosa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeNivelles
Festivitat8 de maig
IconografiaCom a monja
Patrona deItteville Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePipí de Landen Modifica el valor a Wikidata
FillsBega d'AndenneGrimoald IGertrudis de NivellesBavó de Gant Modifica el valor a Wikidata
GermansModoald de Trèveris Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8384096 Modifica el valor a Wikidata

FamíliaModifica

Els documents contemporanis no parlen sobre el seu origen familiar. Els Annals Laubienses, redactats al segle xi la diuen sortida d'una família senatorial[2] d'Aquitània i germana de sant Modoald, bisbe de Trèveris a la primera meitat del segle vii. Al segle vii, la Vita Modoaldi atribueix a sant Modoald una germana, santa Severa, abadessa, i una neboda, santa Modesta, abadessa de Œren a Trèveris.[1]

Els historiadors moderns es divideixen en la valoració d'aquestes dades tardanes, que alguns accepten.[3][4] altres les rebutgen[5][6] Les informacions genealògiques són insuficients per a precisar l'ascendència d'Ita Itoberga. L'única persona coneguda que portava el nom de Modoald fou un bisbe de Langres contemporani del bisbe de Trèveris; el nom de Modesta no estava llavors gaire estès i Sidoni Apol·linar només el coneix com a sobrenom. Els noms de Severa i Sever, molt habituals a la Gàl·lia romana, es van fer més rars durant l'Alta Edat Mitjana. L'únic portador conegut a la mateixa època, mort el 578, no permet enunciar una hipòtesi.[7]

Més recentment, K. A. Eckhardt, ha descartat aquestes informacions tardanes i, comprovant que els fills de Pipí i d'Ita porten noms agilolfings (Grimoald, Gertruda i potser Gerberga, dels quals l'hipocorístic és probablement Begga) ha proposat de veure en Ita una descendent de Waldrada, reina dels francs, esposa successiva dels reis francs Teodobald i Clotari I, després de Garibald I de Baviera, primer duc de Baviera.[8] Se'n troben genealogies[9] que fan d'Ita Idoberga una filla de Grimoald (555 † 592, fill de Teodobald i de Waldrada) i d'una altra Ita (filla de Sever, duc d'Aquitània). Però aquestes conclusions han estat després refutades, i el fet que Pipí de Landen tingués una germana anomenada Waldrada suggereix que el vincle entre els pipinides i els agilolfings passa més aviat per la mare de Pipí.[10]

Segons la Vita Garitrudis abbatissae Nivialencis, redactada al segle vii, era l'esposa de Pipí de Landen i la mare de:

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí
de Landen

majordom del palau
 
 
 
Ita
Idoberga
 
Modoald
bisbe
de Trèveris
 
Severa
abadessa
 
NN
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Grimoald
majordom del palau
 
Gertruda
abadessa de Nivelles
 
Begga
x Ansegisel
domèstic
 
 
 
 
 
 
 
 
Modesta
abadessa
d'Œren
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
carolingis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

ViudetatModifica

Esdevinguda vídua el 640, Ita Idoberga es va retirar per fer vida religiosa. Poc després, el 640[12] o 647,[13] Sant Amand de Maastricht li reté visita i la va incitar a fundar un monestir. Aquest consell es plasma el 648 o el 649 amb la fundació d'un monestir a Nivelles al ducat de Brabant.[1]

La seva filla Gertruda era un partit interessant, ja que era germana de Grimoald, majordom de palau, i tenia molts pretendents. Per evitar que no fos presa i casada per força, i com la noia volia fer també vida religiosa, Ita va tallar ella mateixa la cabellera de la seva filla i la va nomenar abadessa de Nivelles. La mare i la filla van fer venir a França monjos britànics, probablement d'Anglaterra o d'Irlanda. El monestir es fa llavors doble, amb una congregació de monges al costat d'una congregació de monjos.[14]

Ita hi va morir dotze anys després del seu marit.[1]

AnècdotesModifica

Segons una llegenda, Ita de Nivelles és en l'origen de la ciutat d'Itteville, on va construir la primera vila cap al 613. La parròquia s'hauria desenvolupat al voltant d'aquesta vil·la, esdevinguda llavors una masoveria.[15] En aquesta època, però, ella i el seu marit vivien a Austràsia i no queda clar la raó per la qual podrien haver construït una vil·la en una regió on no posseïen cap domini i on Pipí no tenia influència política. Aquesta llegenda té probablement el seu origen en l'homonímia entre Ittæ Villa (etimologia d'Itteville) i Itta Idoberga.

Notes i referènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Settipani, 1989, p. 49.
  2. És a dir, sortida de la noblesa gal·loromana.
  3. Ewig, Eugen. Trier im Merowingerreich: Civitas - Stadt - Bistum (en alemany), 1954. 
  4. Wolfgang Jungandreas, Die Einwirkung der karolingischen Renaissance auf das mittlere Rheinland, Stuttgart, 1986
  5. Nancy Gauthier, L'évangélisation des pays de la Moselle. La province romaine de Première Belgique entre Antiquité et Haut Moyen Âge (IIIe-VIIIe siècle, París, 1980
  6. Jahrbuch für westdeutsche Landesgeschichte, volum 4, per Matthias Werner a Zur Verwandtschaft des Bichofs Modoald von Trier, 1978
  7. Settipani, 1989, p. 49-50.
  8. Karl August Eckhardt, Merowinger Blut - I, Die Karolinger und ihre Frauen, Witzenhausen, 1965
  9. Jacques Sailot, Les fils et petits-fils de Clovis et leurs alliances - Thèses et hypothèses, 1976
  10. Settipani, 1989, p. 50 i 68-9.
  11. probable deformació de Gerberga (Settipani, Pre Capetiens, pàg. 152).
  12. segons Pierre Riché, 1983 p. 31
  13. segons Christian Settipani, 1989, p. 50
  14. . Misonne, 1995, p. 659-660.
  15. . lloc web de l'ajuntament d'Itteville.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ita Idoberga
  • D. Misonne, « Iduberge » a Dictionnaire d'Histoire et de Géographie Écclésiastique, vol. XXV. (Hubert - Irarte Estenan), París, Librairie Letouzey et Ané, 1995 (ISBN 2-7063-0191-0), col. 659-660
  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Paris, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  • Settipani, Christian. Les Ancêtres de Charlemagne (en francès), 1989. ISBN 2-906483-28-1. 
  • Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 (ISBN 2-877472086)
  • Michel Mourre, Le Petit Mourre. Dictionnaire d'Histoire universelle, Éditions Bordas, abril de 2007 (ISBN 978-2-04-732194-2)

Vegeu tambéModifica