Bega d'Andenne

(S'ha redirigit des de: Begga)


Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Lieja - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta. En quedar vídua es va fer monja. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Plantilla:Infotaula personaBega d'Andenne o
de Landen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementBegga
615 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Landen? (Brabant Flamenc, actual Bèlgica)
Mort17 desembre 693 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Andenne (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de S. Begga (Andenne) 
Abadessa abadia d'Andenne
dècada del 670 – 693 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
vídua i abadessa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
PelegrinatgeAndenne
Festivitat17 de desembre i 7 de juliol (translació de les relíquies)
IconografiaCom a monja, amb corona i una església a les mans
Patrona deAndenne
Família
FamíliaPipínides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnsegisel Modifica el valor a Wikidata
FillsClotilde Doda, Pipí d'Héristal, Martin de Laon Modifica el valor a Wikidata
ParesPipí de Landen Modifica el valor a Wikidata  i Ita Idoberga Modifica el valor a Wikidata
GermansGrimoald I
Gertrudis de Nivelles
Bavó de Gant Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontAllgemeine Deutsche Biographie
Meyers Konversations-Lexikon, 4a edició (1885–1890) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 5885 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Es va casar amb Ansegisel, fill d'Arnulf de Metz, amb qui va tenir tres fills: Pipí d'Héristal, Grimó (arquebisbe de Rouen) i Clotilde o Clotilde Doda d'Heristal, que es va casar amb Teodoric III.[1] El comte Martí i Martí de Laon ja no són considerats en l'actualitat fills seus.

La Vita Beggae, del segle xi, explica que Ansegisel fou assassinat al castell de Chèvremont (prop de Lieja) per un noble austrasià de nom Godí o Gundoí al que havia criat com un fill; no es dona la data d'aquest esdeveniment però fou posterior al 648 (una acta de les abadies de Stavelot i Malmédy l'esmenta com a viu) i anterior al 691 (quan Begga, vídua, es va retirar a Andennes), 680 (Pipí el Jove ja era un dels principals caps austrasians) o 669 (si s'identifica a l'assassí amb un Gundoí qui va esdevenir aleshores duc d'Austràsia). Aquest Gundoí podria ser parent d'Otó, majordom de palau d'Austràsia, predecessor i enemic de Grimoald. Christian Settipani veu en aquesta mort una venjança de la família d'Otó a la mort d'aquest el 643, venjança que fou possible a la mort de Khildebert l'Adoptat el 662.

Ja vídua, Begga va decidir consagrar-se a Déu; va anar a l'abadia de Nivelles, fundada per la seva mare, i el 691, amb permís de l'abadesa Agnès, va convèncer algunes monges perquè la seguissin i va fundar el monestir d'Andenne (actual província de Namur, Bèlgica), del que fou abadessa i on va morir dos anys més tard, el 17 de desembre de 693.

Genealogia

modifica
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
san Arnulf
(† 641)
bisbe de Metz
 
Doda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí l'Antic o l'Ancià
(† 640)
majordom de palau
 
Ita Idoberga
(† 652)
abadessa de Nivelles
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Clodulf
(† 697)
bisbe de Metz
 
Ansegisel
(† 662)
domèstic
 
 
 
Begga d'Andenne
(† 693)
 
 
 
 
 
Grimoald
(vers 615 † 657)
majordom de palau
 
Gertrudis
(vers 625 † 659)
abadessa de Nivelles
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí el Jove
(† 714)
majordom de palau
 
Grimó
arquebisbe
de Rouen
 
Clotilde Doda
x Teodoric III
rei dels Francs
 
Khildebert l'Adoptat
(† 662)
rei d'Austràsia
 
Vulfetruda
(† 669)
abadessa de Nivelles
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles Martell
 
Berta de Prüm
 
Clodoveu IV
 
Khildebert IV
 
Clotari IV
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Caribert de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí el Breu
 
Berta de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carlemany
 
 
 
 

Veneració

modifica

Hi fou sebollida i amb el temps el convent va ser anomenat en honor seu com a Col·legiata de Santa Begga. És la patrona de la vila i la seva festa és el 7 de juliol (dia del trasllat de les relíquies) i el 17 de desembre (dia de la seva mort). Hi ha qui pensa que les comunitats de beguines tenen el seu origen i nom en Santa Begga, i l'església de Lier (Bèlgica) té una estàtua seva amb la inscripció: Santa Begga, la nostra fundadora[2][3]

  1. Sobre aquesta descendència vegeu Ansegisel.
  2. . J. A. Ryckel ab Oorbeeck, Vita S. Beggae Ducissae Brabantiae Andetennensium, Begginarum et Beggardorum fundatricis vetus (Louvain, 1631)
  3. . McDonnell Beguines and Beghards, pàg. 179, n. 51 i 430-431

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica

Vegeu també

modifica