Lena Horne
Lena Mary Calhoune Horne, (Brooklyn,[1] Ciutat de Nova York, 30 de juny de 1917 - Ciutat de Nova York, 9 de maig de 2010)[2][3][4] va ser una cantant estatunidenca de jazz, de cançó popular i una actriu de pel·lícules musicals. Va ser anomenada «la tigressa» per la seva silueta felina.[5]
Biografia modifica
Va començar en la música l'any 1934 com a ballarina de la tropa del Cotton Club, famós cabaret de Harlem on és la cantant tres anys més tard, acompanyada per l'orquestra de Charlie Barnet.[6] Lena Horne a continuació destaca a Broadway i comença una carrera cinematogràfica.
Després un fals inici en un film musical parlat de 1938, titulat The Duke is Tops, Horne és la primera dona afroamericana que signa un contracte de llarga durada amb un estudi de Hollywood, la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM). Comença l'any 1942 a Panama Hattie i és famosa el 1943 per la interpretació de Stormy Weather al film del mateix nom. Apareix a continuació en nombroses comèdies musicals de la MGM, tanmateix no tindrà gaires primers papers pel seu color de pell, per por del boicot als Estats del Sud, on els cinemes rebutjaven projectar aquests films. L'única excepció notable és Cabin in the Sky (1943), encara que una de les parts del seu cos es va tallar perquè era considerat com massa suggestiu pels censors. Havia de fer el paper de Julia LaVerne en la versió de 1951 de Show Boat que va caure finalment a Ava Gardner.
Horne es va casar amb Lennie Hayton, un jueu americà. Hayton és un dels primers caps d'orquestra arranjadors de la MGM. El matrimoni perdura fins a la mort de Hayton el 1971, en un entorn hostil. En efecte, els directors executius dels estudis desaproven aquesta unió interracial i la parella és bandejada. En la seva biografia coescrita amb Richard Schickel, Horne explica les grans pressions i les injúries que els fan patir.
Als anys cinquanta del segle xx, la parella és acusada d'«activitats anti-americanes», cosa que va resultar per a Lena Horne en una travessa del desert esmaltada d'alguns discos que arriba a gravar per la RCA.[1] És el 1957, i gràcies a la revista Jamaica, que torna amb l'èxit. Encadenarà amb rodatges i un cert nombre de revistes fins als anys 1970.
Torna als anys 1990 amb dos àlbums gravats per la discografia Blue Note.
Cinema modifica
- 1938: TheDukeisTops (Million Dollar Pictures)
- 1942: Panama Hattie (MGM)
- 1943: Cabin in the Sky (MGM)
- 1943: Desfila a les estrelles (Thousands cherr) (MGM)
- 1943: Stormy Weather de Andrew L. Stone (20th Century Fox)
- 1943: I Dood It de Vincente Minnelli (MGM)
- 1944: Two Girls and a Sailor (MGM)
- 1944: Swing Fever (MGM)
- 1944: Broadway Rhythm (MGM)
- 1944: Boogie-Woogie (curt)
- 1946: Till The Clouds Roll By (MGM)
- 1946: Mantan Misses Up (Toddy Pictures)
- 1946: Ziegfeld Follies de Vincente Minnelli (MGM)
- 1946: Studio Visit (MGM curt)
- 1948: Words and Music (MGM)
- 1950: Duchess of Idaho (MGM)
- 1956: Meet Me in Las Vegas (MGM)
- 1969: Death of a Gunfighter, de Don Siegel i Robert Totten (Universal Studios)
- 1976: That's entertainement Part II - Film documental (MGM)
- 1978: The Wiz (Universal Studios)
- 1994: That's Entertainment! III (MGM)
Àlbums modifica
- It's Love (1955; RCA)
- Stormy Weather (1956; RCA)
- At the Waldorf-Astoria (1957; RCA)
- Jamaica [Original Cast Recording] (1957; RCA)
- Give the Lady What She Wants (1958; RCA)
- Porgy & Bess (1959; RCA) - amb Harry Belafonte
- Songs by Burke and Van Heusen (1960; RCA)
- At the Sands (1961; RCA)
- Lena es the Blue Side (1962; RCA)
- Lovely & Alive (1963; RCA)
- Lena Goes Latin (1963; Charter)
- Sings Your Requests (1963; Charter)
- Here's Lena Now! (1964; 20th Century)
- Feelin' Good (1965; UA)
- Lena in Hollywood (1966; UA)
- Merry from Lena (1966; UA)
- Soul (1966; UA)
- Lena & Gabor (1970; Skye)
- Nature's Baby (1971; Buddah)
- Lena and Michel (1975; RCA)
- Lena: A New Àlbum (1976; RCA)
- The Lady and Her Music (1981; Qwest) - Premi Grammy, millor cantant pop on de varietat
- The Men in My Life (1988; Three Cherries)
- We'll Be Together Again (1994; Blue Note)
- Any Evening with Lena Horne (1995; Blue Note) - Premi Grammy, millor cantant de jazz
- Being Myself (1998; Blue Note)
- Seasons of My Life (2005; Blue Note; gravat l'any 1999)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «About the Performer». . American Masters (Public Broadcasting Service), 14-05-2010. « »
- ↑ «Le Monde». Arxivat de l'original el 2011-01-19. [Consulta: 21 agost 2017].
- ↑ Error en el títol o la url.William Ruhlmann. «». Allmusic, 2008.
- ↑ «Lena Horne, entertainer, died on May 9th, aged 92». The Economist, 20-05-2010 [Consulta: 30 juny 2017].
- ↑ «Lena Mary Calhoun Horne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Gavin, James. Stormy Weather: The Life of Lena Horne. Altria Books, 23 juny 2009. ISBN 978-0743271431.