Mathias Bellino
Mathias Bellino (Mollans-sur-Ouvèze, 21 d'agost de 1991)[1][2] és un antic pilot d'enduro occità de renom internacional. Al llarg de la seva carrera va guanyar un Campionat del món d'enduro Júnior (2012) i un en categoria E3 (2015),[3] a més de dos campionats de França júnior (un d'enduro i un de motocròs). També va formar part de l'equip estatal francès que va obtenir la victòria al Junior Trophy dels Sis Dies Internacionals d'Enduro tres anys seguits (del 2011 al 2013).
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 agost 1991  (33 anys)Mollans-sur-Ouvèze (França) | ||
| Altres noms | Fy | ||
| Alçada | 1,8 m | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pilot de motociclisme | ||
| Esport | enduro motocròs ral·li raid | ||
| Núm. esportiu | 69 | ||
| Lloc web | mathiasbellino.com | ||
   | |||
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Temporades | 2003 - 2018 |
| Equips | Yamaha, Husaberg, Husqvarna, Honda |
| Palmarès en enduro | |
| C. Món E3 | 1 (2015) |
| C. Món EJ | 1 (2012) |
| C. de França | 1 júnior (2013) |
| Resultats als ISDE | |
| Junior Trophy | 3 (2011-2013) |
| Palmarès en motocròs | |
| C. de França | 1 125cc júnior (2008) |
| Lliga Ll. Rosselló Copa Regions | 1 Minime/Cadet (2004) 1 85cc (2004) |
Bellino va començar a competir en motocròs de ben petit. El 2004, a tretze anys, en va guanyar la Lliga del Llenguadoc-Rosselló en categoria Minime/Cadet i la Copa de les Regions en 85 cc. El 2008 va guanyar el Campionat de França de motocròs en categoria Júnior i el 2011, havent passat ja a competir en enduro, el seu primer Junior Trophy als ISDE. Poc després va començar a encadenar els seus èxits internacionals,[4] després dels quals, el 2016, encara va ser subcampió del món d'enduro en la categoria E2 i en l'absoluta (EnduroGP), així com subcampió de França de la mateixa categoria.[2]
A finals del 2017, quan el seu contracte amb Husqvarna va vèncer, Bellino va decidir de passar a competir en ral·lis raid, especialment al Ral·li Dakar, i fitxà per Honda.[5] El 28 d'agost del 2018 va patir un greu accident mentre participava al Ral·li Ruta 40 a l'Argentina arran del qual va quedar paraplègic.[6] El març del 2019, acceptà l'oferta de l'equip francès ORP Honda i va esdevenir director del seu equip de competició per al mundial d'EnduroGP.[7]
Palmarès
modificaMotocròs
modifica- 2004
- Guanyador de la Lliga del Llenguadoc-Rosselló en categoria Minime/Cadet
- Guanyador de la Copa de les Regions en 85 cc
- 2008
- Campió de França de motocròs Júnior 125 cc
Enduro
modifica- 2011
- Guanyador del Junior Trophy als ISDE
- 2012
- Campió del món d'enduro EJ
- Guanyador del Junior Trophy als ISDE
- 2013
- Campió de França d'enduro Júnior
- Guanyador del Junior Trophy als ISDE
- 2015
- Campió del món d'enduro E3
Referències
modifica- ↑ Paupert, Philippe; Burlet, Jean-Pierre. «Mathias Bellino, champion du monde d'enduro moto» (en francès). francebleu.fr, 07-11-2015. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Palmarès» (en francès). mathiasbellino.com. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ «Mathias Bellino y Christophe Nambotin pasan por quirófano» (en castellà). moto1pro.com. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Mathias Bellino (France)» (en anglès i castellà). rabaconda.com. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ «La historia de Mathias Bellino» (en castellà). esdemotos.com, 17-09-2018. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ Guey, Alex. «Le nouveau combat de Mathias Bellino» (en francès). ledauphine.com, 25-07-2019. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ «Mathias Bellino debuta como mánager en el equipo Honda ORC de EnduroGP» (en castellà). fueluniverse.tv, 01-03-2019. [Consulta: 1r juny 2023].
Enllaços externs
modifica
- Mathias Bellino - Lloc web oficial (francès)