Obre el menú principal

Rolf Witthöft (Bad Oldesloe, Slesvig-Holstein, 1944) és un ex-pilot alemany d'enduro, guanyador de vuit Campionats d'Europa en les categories de 125 i 1000 cc i membre de l'equip de la RFA que guanyà el Trofeu als ISDT de 1975 i 1976 i el Vas als de 1969 i 1980. Obtingué també la victòria absoluta als ISDT de 1973.

Infotaula de personaRolf Witthöft
Liesel 28-06-2013 Rolf Witthöft Classic Enduro Zschopau.jpg
Amb una antiga BMW a Zschopau el 2013
Biografia
Naixement 1944 (74/75 anys)
Nacionalitat RFA RFA
Activitat
Ocupació Motociclista
Activitat 1967 - 1981
Negocis Distribuïdor oficial de Kawasaki i Mazda
Equips Kreidler, Hercules,
Puch, Zündapp, Kawasaki, BMW
Títols internacionals en Enduro
C. Europa 125cc 7 (1968 - 1973 i 1975)
C. Europa 1000cc 1 (1980)
Total: 8 Campionats d'Europa
Palmarès als ISDE
Trofeu 2 (1975 - 1976)
Vas 2 (1969, 1980)
Guanyador absolut 1 (1973)
Medalles d'Or Or 3 (1966, 1967, 1973)
Títols estatals en Enduro
C. d'Alemanya 18 (en 100, 125 i 750 cc)
Victòries en Enduros destacats
La Valli 3 (1969, 1971, 1980)
Premis
Silbernen Lorbeerblattes de la RFA (1973)

Lloc web kawasaki-witthoeft.de
Modifica les dades a Wikidata

Resum biogràficModifica

Rolf Witthöft era el fill de Henry Witthöft, amo d'un taller d'automòbils a Bad Oldesloe. El 1960 va començar com aprenent en el negoci familiar, compaginant-ho amb les seves primers passes en les competicions d'enduro. El 1962 va participar amb una Kreidler de 50cc en proves d'enduro, motocròs i grasstrack.

Des de 1964 pilotà una Hercules de 100cc, amb la qual va guanyar una medalla d'or als ISDT de 1966 celebrats a l'Illa de Man. El 1967 va ser Campió d'Alemanya per primera vegada i va guanyar una altra medalla d'or als dies disputats a Polònia.

Quan Hercules es va retirar de la competició a finals de 1967, Witthöft va fitxar per l'austríaca Puch i els anys 1968 i 69 va guanyar el Campionat alemany i l'acabat de crear Campionat d'Europa d'enduro, ambdós en 125cc. El 1969 va guanyar el Vas d'Argent amb l'equip de la RFA als Sis Dies celebrats a Garmisch-Partenkirchen.

1970, a ZündappModifica

El 1970 va fitxar per Zündapp i entre aquell any i 1976 va guanyar cinc Campionats alemanys cinc d'Europa, a banda de la victòria absoluta als ISDT de 1973 i el Trofeu als de 1975 (Illa de Man) i 1976 (Zeltweg, Àustria) com a capità de l'equip de la RFA. La seva actuació en ambdues edicions fou decisiva per a la victòria final.

1976, retirada i retorn el 78Modifica

A finals de 1976 Witthöft va abandonar la competició per a poder dedicar-se al seu negoci de motocicletes, però no per gaire temps, ja que el 1978 va tornar al Campionat d'Europa tot canviant de categoria i debutant en la de 750cc (acabada de crear) amb una motocicleta basada en la Kawasaki Z 750 de carretera.[1] Aquell any i el següent no va poder fer res contra el potent equip de BMW, al qual s'incorporà per a guanyar finalment el campionat de 1000cc l'any 1980, juntament amb el Vas d'Argent als ISDT disputats a Briude, Occitània.

Aleshores, quan BMW va abandonar la competició d'enduro per tal de centrar-se en el Ral·li Dakar, Witthöft va aprofitar per a retirar-se també. Tot i així seguí disputant alguna prova amb una Kawasaki Z 510 privada.

Entre el 2000 i el 2007 va participant sovint en proves del torneig anomenat Classic enduro, pilotant motocicletes històriques.

PalmarèsModifica

Campionat d'EuropaModifica

ISDTModifica

Campionat d'AlemanyaModifica

  • 18 campionats d'Alemanya d'enduro a partir de 1967 (en 100, 125 i 750 cc)

ReferènciesModifica

  1. «The German Enduro all-rounder: Rolf Witthoeft» (en en), 14-07-2012. [Consulta: 27 abril 2019].

Enllaços externsModifica