La temporada de 1971 de la Trans-AMA, anomenada oficialment 1971 Trans-AMA motocross series, fou la 2a edició d'aquest campionat, organitzat per l'AMA. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 19 de setembre i el 5 de desembre.

Plantilla:Infobox sports competitionTrans-AMA 1971
TipusTrans-AMA Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAMA Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Interval de temps19 setembre 1971 – 5 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició2  (1971) Modifica el valor a Wikidata
1970 Modifica el valor a Wikidata
1972Modifica el valor a Wikidata

Aquella temporada es disputà també la 1a Inter-AMA, reservada a motocicletes de 250cc, programada a 6 proves celebrades entre el 27 de juny i l'1 d'agost.

Trans-AMA 500cc

modifica

L'oficial de Suzuki Sylvain Geboers guanyà el campionat amb un total de tres victòries absolutes. L'alemany de Maico Adolf Weil se n'anotà dues i aconseguí el segon lloc final. Els oficials de Suzuki Joël Robert i Roger De Coster no s'hi incorporaren fins a la cinquena cursa del torneig, però causaren sensació, amb tres victòries absolutes per a De Coster i una per a Robert. El millor nord-americà, i per tant Campió dels EUA, fou Mark Blackwell, catorzè de la general amb només un punt d'avantatge sobre Brad Lackey.

Font:[1]

Ronda Data Lloc Guanyador Millor americà
Pilot Motocicleta Pilot Motocicleta
1 19 de setembre Carlsbad (Califòrnia)   Sylvain Geboers Suzuki Brad Lackey (4t) ČZ
2 26 de setembre Boise (Idaho)   Sylvain Geboers Suzuki Bill Clements (7è) Husqvarna
3 3 d'octubre Elkhorn (Wisconsin)   Adolf Weil Maico Mark Blackwell (4t) Husqvarna
4 10 d'octubre Unadilla (Nova York)   Adolf Weil Maico Tore Jonsson (7è) Maico
- 17 d'octubre   Copetown[a]   Heikki Mikkola Husqvarna Mark Blackwell (9è) Husqvarna
5 24 d'octubre Delta (Ohio)   Heikki Mikkola Husqvarna Tore Jonsson (11è) Maico
6 31 d'octubre Orlando (Florida)   Sylvain Geboers Suzuki John DeSoto (10è) Suzuki
7 7 de novembre St. Peters (Missouri)   Heikki Mikkola Husqvarna Brad Lackey (13è) ČZ
8 14 de novembre Tulsa (Oklahoma)   Roger De Coster Suzuki Brad Lackey (9è) ČZ
9 21 de novembre Puyallup (Washington)   Joël Robert Suzuki Mark Blackwell (8è) Husqvarna
10 28 de novembre Livermore (Califòrnia)   Roger De Coster Suzuki Mark Blackwell (11è) Husqvarna
11 5 de desembre Irvine (Califòrnia)[b]   Roger De Coster Suzuki Mark Blackwell (8è) Husqvarna
Notes
  1. El 17 d'octubre es disputà una prova no puntuable al Canadà, concretament a Copetown, un barri de Hamilton (Ontario)
  2. Circuit de Saddleback Park

Classificació final

modifica
Posició Pilot Equip Punts Victòries
1   Sylvain Geboers Suzuki 3066 3
2   Adolf Weil Maico 2331 2
3   Torleif Hansen Husqvarna 2052 0
4   Roger De Coster Suzuki 1865 3
5   Joël Robert Suzuki 1730 1
6   Heikki Mikkola Husqvarna 1680 3
7   Willy Bauer Maico 1276 0
8   Gaston Rahier ČZ 1112 0
9   Pierre Karsmakers Husqvarna 1110 0
10   Dave Bickers ČZ 1076 0
11   John Banks ČZ 971 0
12   Andy Roberton Husqvarna 810 0
13   Vlastimil Valek ČZ 709 0
14   Mark Blackwell Husqvarna 604 0
15   Brad Lackey ČZ 603 0
16   Gary Jones Yamaha 439 0
17   John DeSoto Suzuki 425 0
18   Chris Horsfield ČZ 416 0
19   Uno Palm Husqvarna 324 0
20   Peter Lamppu Montesa 309 0

Resultats per ronda

modifica

Ronda 1

modifica

Celebrada el 19 de setembre a Carlsbad (Califòrnia)

Posició Pilot Equip
1   Sylvain Geboers Suzuki
2   Torleif Hansen Husqvarna
3   Dave Bickers ČZ
4   Brad Lackey ČZ
5   John Banks ČZ
6   Gary Jones Yamaha
7   Vlastimil Válek ČZ
8   Tore Jonsson Maico
9   John DeSoto Suzuki
10   Bryan Kenney Husqvarna

Ronda 2

modifica

Celebrada el 26 de setembre a Boise (Idaho)

Posició Pilot Equip
1   Sylvain Geboers Suzuki
2   Gaston Rahier ČZ
3   Torleif Hansen Husqvarna
4   John Banks ČZ
5   Dave Bickers ČZ
6   Vlastimil Válek ČZ
7   Bill Clements Husqvarna
8   Brad Lackey ČZ
9   John DeSoto Suzuki
10   Gary Jones Yamaha

Ronda 3

modifica

Celebrada el 3 d'octubre a Elkhorn (Wisconsin)

Posició Pilot Equip
1   Adolf Weil Maico
2   Sylvain Geboers Suzuki
3   Torleif Hansen Husqvarna
4   Mark Blackwell Husqvarna
5   Gaston Rahier ČZ
6   Pierre Karsmakers Husqvarna
7   Willy Bauer Maico
8   Bill Clements Husqvarna
9   John Banks ČZ
10   Peter Lamppu Montesa

Ronda 4

modifica

Celebrada el 10 d'octubre a Unadilla (Nova York)

Posició Pilot Equip
1   Adolf Weil Maico
2   Torleif Hansen Husqvarna
3   Sylvain Geboers Suzuki
4   Gaston Rahier ČZ
5   Heikki Mikkola Husqvarna
6   Dave Bickers ČZ
7   Tore Jonsson Maico
8   Vlastimil Válek ČZ
9   Barry Higgins ČZ
10   Peter Lamppu Montesa

Ronda 5

modifica

Celebrada el 24 d'octubre a Delta (Ohio)

Posició Pilot Equip
1   Heikki Mikkola Husqvarna
2   Torleif Hansen Husqvarna
3   Sylvain Geboers Suzuki
4   Roger De Coster Suzuki
5   Uno Palm Husqvarna
6   Adolf Weil Maico
7   Dave Bickers ČZ
8   Pierre Karsmakers Husqvarna
9   Joël Robert Suzuki
10   Willy Bauer Maico

Ronda 6

modifica

Celebrada el 31 d'octubre a Orlando (Florida)

Posició Pilot Equip
1   Sylvain Geboers Suzuki
2   Heikki Mikkola Husqvarna
3   Pierre Karsmakers Husqvarna
4   John Banks ČZ
5   Adolf Weil Maico
6   Vlastimil Válek ČZ
7   Willy Bauer Maico
8   Andy Roberton Husqvarna
9   Gaston Rahier ČZ
10   John DeSoto Suzuki

Ronda 7

modifica

Celebrada el 7 de novembre a St. Peters (Missouri)

Posició Pilot Equip
1   Heikki Mikkola Husqvarna
2   Joël Robert Suzuki
3   Sylvain Geboers Suzuki
4   Adolf Weil Maico
5   Torleif Hansen Husqvarna
6   Willy Bauer Maico
7   Pierre Karsmakers Husqvarna
8   Gaston Rahier ČZ
9   Andy Roberton Husqvarna
10   John Banks ČZ

Ronda 8

modifica

Celebrada el 14 de novembre a Tulsa (Oklahoma)

Posició Pilot Equip
1   Roger De Coster Suzuki
2   Joël Robert Suzuki
3   Torleif Hansen Husqvarna
4   Sylvain Geboers Suzuki
5   Adolf Weil Maico
6   Pierre Karsmakers Husqvarna
7   Chris Horsfield ČZ
8   Willy Bauer Maico
9   Brad Lackey ČZ
10   Andy Roberton Husqvarna

Ronda 9

modifica

Celebrada el 21 de novembre a Puyallup (Washington)

Posició Pilot Equip
1   Joël Robert Suzuki
2   Roger De Coster Suzuki
3   Sylvain Geboers Suzuki
4   Adolf Weil Maico
5   Andy Roberton Husqvarna
6   Pierre Karsmakers Husqvarna
7   Willy Bauer Maico
8   Mark Blackwell Husqvarna
9   John DeSoto Suzuki
10   Gaston Rahier ČZ

Ronda 10

modifica

Celebrada el 28 de novembre a Livermore (Califòrnia)

Posició Pilot Equip
1   Roger De Coster Suzuki
2   Andy Roberton Husqvarna
3   Adolf Weil Maico
4   Joël Robert Suzuki
5   Sylvain Geboers Suzuki
6   Willy Bauer Maico
7   Pierre Karsmakers Husqvarna
8   Gaston Rahier ČZ
9   Chris Horsfield ČZ
10   Dave Bickers ČZ

Ronda 11

modifica

Celebrada el 5 de desembre a Irvine (Califòrnia), al circuit de Saddleback Park

Posició Pilot Equip
1   Roger De Coster Suzuki
2   Joël Robert Suzuki
3   Sylvain Geboers Suzuki
4   Adolf Weil Maico
5   Dave Bickers ČZ
6   Andy Roberton Husqvarna
7   Vic Eastwood AJS
8   Mark Blackwell Husqvarna
9   Gary Jones Yamaha
10   Gaston Rahier ČZ

Inter-AMA 250cc

modifica

L'oficial de ČZ Vlastimil Valek guanyà còmodament el campionat, amb un total de 4 victòries absolutes, deixant-ne només dues que es repartiren Keith Franzen i Dave Bickers. El millor nord-americà, i per tant Campió dels EUA de 250cc, fou Gary Jones, setè de la general. Per la seva banda, Jim Wicks va esdevenir el primer nord-americà a guanyar una mànega en una cursa amb pilots europeus en imposar-se a la tercera de la prova de Denver.[2][3]

Font:[4]

Ronda Data Lloc Guanyador Millor americà
Pilot Motocicleta Pilot Motocicleta
1 27 de juny Castaic Park (Califòrnia)   Vlastimil Válek ČZ Gunnar Lindstrom[a] (2n) Husqvarna
2 4 de juliol Denver (Colorado)   Keith Franzen Husqvarna Jim Wicks[b] (3r) Maico
3 11 de juliol Houston (Texas)   Vlastimil Válek ČZ Gunnar Lindstrom[a] (4t) Husqvarna
4 18 de juliol Orlando (Florida)   Vlastimil Válek ČZ Gunnar Lindstrom[a] (3r) Husqvarna
5 25 de juliol Linnville (Ohio)   Dave Bickers ČZ Mark Blackwell (3r) Husqvarna
6 1 d'agost New Berlin (Nova York)   Vlastimil Válek ČZ Peter Lamppu (3r) Montesa
  1. 1,0 1,1 1,2 Gunnar Lindstrom, suec, es va establir als Estats Units a finals dels 60 per tal de col·laborar amb Husqvarna en el llançament de la marca en aquest nou mercat. Apareix com a millor americà en les fonts coetànies pel fet d'estar domiciliat a South Plainfield (Nova Jersey).
  2. Malgrat que algunes fonts atribueixen a Jim Wicks la victòria a la prova de Denver,[3][4] el cert és que l'americà en va guanyar només la tercera mànega. La victòria absoluta la va obtenir el suec Keith Franzen i Wicks va ocupar el tercer lloc final, darrere de Franzen i Jan-Eric Sallqvist.[2]

Classificació final

Posició Pilot Motocicleta Punts
1   Vlastimil Valek ČZ 1430
2   Dave Bickers ČZ 1170
3   Gunnar Lindstrom Husqvarna ?
4   Jan-Eric Sallqvist Husqvarna 1052
5   Keith Franzen Husqvarna 969
6   Chris Horsfield ČZ 596
7   Gary Jones Yamaha 458
8   Christer Lindblom Husqvarna 414
9   Jim Weinert ČZ 380
10   Jim Wicks Maico 375

Referències

modifica
  1. «Trans-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, 01-02-1982, p. 59-61. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
  2. 2,0 2,1 Brokaw, Bill «Yanks stun Europeans» (en anglès). Cycle News, 13-07-1971, pàg. 6 [Consulta: 27 octubre 2023].
  3. 3,0 3,1 «Histoire du Motocross et du Supercross aux Etats-Unis» (PDF) (en francès). memotocross.fr, 11-12-2015. [Consulta: 27 octubre 2023].
  4. 4,0 4,1 «Inter-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, 01-02-1982, p. 63. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].