La temporada de 1972 de la Trans-AMA, anomenada oficialment 1972 Trans-AMA motocross series, fou la 3a edició d'aquest campionat, organitzat per l'AMA. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 24 de setembre i el 3 de desembre.

Plantilla:Infobox sports competitionTrans-AMA 1972
Imatge
Åke Jonsson a la tercera prova de la Trans-AMA de 1972 (8 d'octubre, St. Peters, Missouri)
TipusTrans-AMA Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAMA Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Interval de temps24 setembre 1972 – 3 desembre 1972 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició3  (1972) Modifica el valor a Wikidata
1971 Modifica el valor a Wikidata
1973Modifica el valor a Wikidata

Aquella temporada es disputà també la 2a Inter-AMA, reservada a motocicletes de 250cc, programada a 6 proves celebrades entre el 25 de juny i el 30 de juliol. El 1972 fou també l'any en què se celebrà el primer Campionat AMA de motocròs, el qual va prendre ben aviat el protagonisme a la Trans-AMA com a competició de motocròs de referència al país.

Trans-AMA 500cc

modifica

L'oficial suec de Maico Åke Jonsson dominà el campionat, obtenint-hi nou victòries absolutes consecutives. El Campió del Món de 500cc Roger De Coster i Heikki Mikkola foren el segon i tercer classificats finals, aconseguint una victòria absoluta cadascú abans que Jonsson encetés la seva ratxa d'èxits. Brad Lackey fou el nord-americà més ben classificat amb la seva sisena posició final.

Font:[1]

Ronda Data Lloc Guanyador Millor americà
Pilot Motocicleta Pilot Motocicleta
1 24 de setembre   Copetown[a]   Roger De Coster Suzuki Brad Lackey (4t) Kawasaki
2 1 d'octubre Linnville (Ohio)   Heikki Mikkola Husqvarna Bryan Kenney (6è) Maico
3 8 d'octubre St. Peters (Missouri)   Åke Jonsson Maico Brad Lackey (6è) Kawasaki
4 15 d'octubre Atlanta (Geòrgia)   Åke Jonsson Maico Jimmy Weinert (3r) Yamaha
5 22 d'octubre Orlando (Florida)   Åke Jonsson Maico Brad Lackey (6è) Kawasaki
6 29 d'octubre Houston (Texas)   Åke Jonsson Maico Brad Lackey (8è) Kawasaki
7 5 de novembre Carlsbad (Califòrnia)   Åke Jonsson Maico Brad Lackey (6è) Kawasaki
8 12 de novembre Phoenix (Arizona)   Åke Jonsson Maico Brad Lackey (7è) Kawasaki
9 19 de novembre Puyallup (Washington)   Åke Jonsson Maico Brad Lackey (8è) Kawasaki
10 26 de novembre Livermore (Califòrnia)   Åke Jonsson Maico Brad Lackey (4t) Kawasaki
11 3 de desembre Irvine (Califòrnia)[b]   Åke Jonsson Maico Marty Tripes (6è) ČZ
Notes
  1. Barri de Hamilton (Ontario)
  2. Circuit de Saddleback Park

Classificació final

modifica
Posició Pilot Equip Punts Victòries
1   Åke Jonsson Maico 1550 9
2   Roger De Coster Suzuki 912 1
3   Heikki Mikkola Husqvarna 811 1
4   Hans Maisch Maico 530 0
5   Arne Kring Husqvarna 487 0
6   Brad Lackey Kawasaki 460 0
7   Bengt Åberg Husqvarna 304 0
8   Pierre Karsmakers Husqvarna 303 0
7   Christer Hammargren Yamaha 264 0
10   Miroslav Halm ČZ 228 0

Resultats per ronda

modifica

Ronda 1

modifica

Celebrada el 24 de setembre a Copetown, un barri de Hamilton (Ontario), al Canadà

Posició Pilot Equip
1   Roger De Coster Suzuki
2   Åke Jonsson Maico
3   Heikki Mikkola Husqvarna
4   Brad Lackey Kawasaki
5   Mike Runyard ČZ
6   Gary Chaplin Maico
7   Serge Bacou Bultaco
8   Rich Thorwaldson Suzuki
9   Billy Clements Husqvarna
10   Seppo Makinen Husqvarna

Ronda 2

modifica

Celebrada l'1 d'octubre a Linnville (Ohio)

Posició Pilot Equip
1   Heikki Mikkola Husqvarna
2   Hans Maisch Maico
3   Roger De Coster Suzuki
4   Åke Jonsson Maico
5   Serge Bacou Bultaco
6   Bryan Kenney Maico
7   Dave Bickers CZ
8   Wyman Priddy CZ
9   Jim Pomeroy Bultaco
10   Brad Lackey Kawasaki

Ronda 3

modifica

Celebrada el 8 d'octubre a St. Peters (Missouri)

Posició Pilot Equip
1   Åke Jonsson Maico
2   Heikki Mikkola Husqvarna
3   Hans Maisch Maico
4   Arne Kring Husqvarna
5   Pierre Karsmakers Husqvarna
6   Brad Lackey Kawasaki
7   Gary Jones Yamaha
8   Rich Thorwaldson Suzuki
9   Dave Bickers CZ
10   Wyman Priddy CZ

Ronda 4

modifica

Celebrada el 15 d'octubre a Atlanta (Geòrgia)

Posició Pilot Equip
1   Åke Jonsson Maico
2   Roger De Coster Suzuki
3   Jimmy Weinert Yamaha
4   Rich Thorwaldson Suzuki
5   Jim Pomeroy Bultaco
6   Bryan Kenney Maico
7   Arne Kring Husqvarna
8   Mike Runyard CZ
9   Brad Lackey Kawasaki
10   Pierre Karsmakers Husqvarna

Ronda 5

modifica

Celebrada el 22 d'octubre a Orlando (Florida)

Posició Pilot Equip
1   Åke Jonsson Maico
2   Heikki Mikkola Husqvarna
3   Arne Kring Husqvarna
4   Pierre Karsmakers Husqvarna
5   Bengt Åberg Husqvarna
6   Brad Lackey Kawasaki
7   Jimmy Weinert Yamaha
8   Hans Maisch Maico
9   Serge Bacou Bultaco
10   Jim Pomeroy Bultaco

Ronda 6

modifica

Celebrada el 29 d'octubre a Houston (Texas)

Posició Pilot Equip
1   Åke Jonsson Maico
2   Christer Hammargren Yamaha
3   Heikki Mikkola Husqvarna
4   Arne Kring Husqvarna
5   Pierre Karsmakers Husqvarna
6   Jaak van Velthoven Yamaha
7   Serge Bacou Bultaco
8   Brad Lackey Kawasaki
9   Jiri Churavy CZ
10   Mark Blackwell Husqvarna

Ronda 7

modifica

Celebrada el 5 de novembre a Carlsbad (Califòrnia)

Posició Pilot Equip
1   Åke Jonsson Maico
2   Roger De Coster Suzuki
3   Heikki Mikkola Husqvarna
4   Hans Maisch Maico
5   Miroslav Halm CZ
6   Brad Lackey Kawasaki
7   Pierre Karsmakers Husqvarna
8   Jaak van Velthoven Yamaha
9   Christer Hammargren Yamaha
10   Gary Jones Yamaha

Ronda 8

modifica

Celebrada el 12 de novembre a Phoenix (Arizona)

Posició Pilot Equip
1   Åke Jonsson Maico
2   Heikki Mikkola Husqvarna
3   Roger De Coster Suzuki
4   Jaak van Velthoven Yamaha
5   Arne Kring Husqvarna
6   Christer Hammargren Yamaha
7   Brad Lackey Kawasaki
8   Hans Maisch Maico
9   Andy Roberton Husqvarna
10   Pierre Karsmakers Husqvarna

Ronda 9

modifica

Celebrada el 19 de novembre a Puyallup (Washington)

Posició Pilot Equip
1   Åke Jonsson Maico
2   Arne Kring Husqvarna
3   Roger De Coster Suzuki
4   Bengt Åberg Husqvarna
5   Hans Maisch Maico
6   Andy Roberton Husqvarna
7   Christer Hammargren Yamaha
8   Brad Lackey Kawasaki
9   Miroslav Halm CZ
10   Jim Pomeroy Bultaco

Ronda 10

modifica

Celebrada el 26 de novembre a Livermore (Califòrnia)

Posició Pilot Equip
1   Åke Jonsson Maico
2   Roger De Coster Suzuki
3   Miroslav Halm CZ
4   Brad Lackey Kawasaki
5   Jiri Churavy CZ
6   Jaak van Velthoven Yamaha
7   Bengt Åberg Husqvarna
8   Marty Tripes CZ
9   Gary Jones Yamaha
10   Masaharu Takezawa Kawasaki

Ronda 11

modifica

Celebrada el 3 de desembre a Irvine (Califòrnia), al circuit de Saddleback Park

Posició Pilot Equip
1   Åke Jonsson Maico
2   Bengt Åberg Husqvarna
3   Hans Maisch Maico
4   Roger De Coster Suzuki
5   Andy Roberton Husqvarna
6   Marty Tripes CZ
7   Miroslav Halm CZ
8   Christer Hammargren Yamaha
9   Brad Lackey Kawasaki
10   Pierre Karsmakers Husqvarna

Inter-AMA 250cc

modifica

El pilot de Califòrnia Gary Jones guanyà el campionat amb una sola victòria absoluta, mentre que Torsten Hallman, Marty Tripes, Arne Lindfors, Hakan Andersson i Arne Kring es repartien les altres cinc. La victòria de Gary Jones fou la primera d'un americà en un esdeveniment internacional contra pilots europeus. Al seu torn, la prova que guanyà Marty Tripes, a només 16 anys, ha passat a la història com al primer esdeveniment de Supercross mai disputat. Celebrada al Los Angeles Memorial Coliseum, s'anomenà oficialment "Super Bowl of Motocross" i d'aquí li ve el nom a aquesta nova modalitat, nascuda aquell dia.

Font:[2]

Ronda Data Lloc Guanyador Millor americà
Pilot Motocicleta Pilot Motocicleta
1 25 de juny Boise (Idaho)   Gary Jones Yamaha Íd.
2 2 de juliol Olympia (Washington)   Torsten Hallman Yamaha Gunnar Lindstrom[a] (4t) Husqvarna
3 8 de juliol Los Angeles (Califòrnia)[b]   Marty Tripes Yamaha Íd.
4 16 de juliol New Berlin (Nova York)   Arne Lindfors Yamaha Gary Jones (2n) Yamaha
5 23 de juliol Elkhorn (Wisconsin)   Håkan Andersson Yamaha Jim Weinert (2n) Yamaha
6 30 de juliol Lexington (Ohio)   Arne Kring Husqvarna Gary Jones (3r) Yamaha
Notes
  1. Gunnar Lindstrom, suec, es va establir als Estats Units a finals dels 60 per tal de col·laborar amb Husqvarna en el llançament de la marca en aquest nou mercat. Apareix com a millor americà en les fonts coetànies pel fet d'estar domiciliat a South Plainfield (Nova Jersey).
  2. "Super Bowl of Motocross", celebrada al Los Angeles Memorial Coliseum. Fou la primera cursa de supercross mai disputada.

Classificació final

Posició Pilot Motocicleta Punts
1   Gary Jones Yamaha 470
2   Torsten Hallman Yamaha 450
3   Arne Kring Husqvarna ?
4   Torleif Hansen Husqvarna 340
5   Jim Weinert Yamaha 330
6   Hakan Andersson Yamaha 305
7   Dave Bickers ČZ 210
8   Marty Tripes Yamaha 200
9   Gunnar Lindstrom Husqvarna 175
10   Arne Lindfors Yamaha 155

Referències

modifica
  1. «Trans-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, 2-1982, p. 59-61. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
  2. «Inter-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, 2-1982, p. 63. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
  • «Trans ama series USA 1972» (en anglès). akejonsson.com. Arxivat de l'original el 3 de setembre 2011. [Consulta: 25 agost 2011].
  • «Trans Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  • «Inter Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].