Trans-AMA 1973
La temporada de 1973 de la Trans-AMA, anomenada oficialment 1973 Trans-AMA motocross series, fou la 4a edició d'aquest campionat, organitzat per l'AMA. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 23 de setembre i el 2 de desembre.
| Tipus | Trans-AMA  |
|---|---|
| Esport | motocròs |
| Organitzador | AMA |
| Localització i Dates | |
| Interval de temps | 23 setembre 1973 – 2 desembre 1973 |
| Número d'edició | 4 (1973) |
_pictogram.svg){kind=small}
Aquella temporada es disputà també la 3a Inter-AMA, reservada a motocicletes de 250cc, programada a 5 proves celebrades entre l'1 i el 29 de juliol.
Trans-AMA 500cc
modificaL'alemany Adolf Weil guanyà còmodament el campionat, amb un total de 5 victòries absolutes. Roger De Coster i Pierre Karsmakers (neerlandès instal·lat a Califòrnia que havia obtingut la nacionalitat americana justament aquell any) n'aconseguiren dues cadascú, mentre que Gerrit Wolsink, Willi Bauer i Jim Weinert se n'anotaren una. La victòria de Weinert fou la primera d'un americà en un esdeveniment internacional de 500cc contra pilots europeus.
Rondes
modificaFont:[1]
- Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Pierre Karsmakers corria amb llicència AMA durant aquella temporada, motiu pel qual apareix com a nord-americà (concretament, amb domicili a Mission Viejo, Califòrnia), en algunes fonts coetànies
- ↑ Barri de Hamilton (Ontario)
- ↑ Circuit de Saddleback Park
Classificació final
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Adolf Weil |
Maico | 1150 |
| 2 |  Gerrit Wolsink |
Maico | 956 |
| 3 | Willi Bauer |
Maico | 887 |
| 4 | Pierre Karsmakers |
Yamaha | 828 |
| 5 |  Roger De Coster |
Suzuki | 660 |
| 6 |  Hakan Andersson |
Yamaha | 440 |
| 7 |  Tim Hart |
Yamaha | 379 |
| 8 | Jim Weinert |
Kawasaki | 325 |
| 9 | Rich Thorwaldson |
Suzuki | 314 |
| 10 | Sylvain Geboers |
Suzuki | 247 |
Inter-AMA 250cc
modificaTot i que el pilot amb més victòries absolutes fou Pierre Karsmakers, amb dues, el campió fou finalment el finlandès Heikki Mikkola amb una de sola, les mateixes que aconseguiren Marty Tripes i Jaroslav Falta.
Rondes
modificaFont:[2]
| Ronda | Data | Lloc | Guanyador | Millor americà | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Pilot | Motocicleta | Pilot | Motocicleta | |||
| 1 | 1 de juliol | Tooele (Utah) |  Pierre Karsmakers[a] |
Yamaha | Íd. | |
| 2 | 7 de juliol | Los Angeles (Califòrnia) |  Marty Tripes |
Honda | Íd. | |
| 3 | 15 de juliol | Baldwin (Kansas) | Pierre Karsmakers[a] |
Yamaha | Íd. | |
| 4 | 22 de juliol | Delta (Ohio) |  Jaroslav Falta |
ČZ | John DeSoto (4t) | ČZ |
| 5 | 29 de juliol | New Berlin (Nova York) |  Heikki Mikkola |
Husqvarna | Pierre Karsmakers[a] (3r) | Yamaha |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pierre Karsmakers corria amb llicència AMA durant aquella temporada, motiu pel qual apareix com a nord-americà (concretament, amb domicili a Mission Viejo, Califòrnia), en algunes fonts coetànies
Classificació final
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Heikki Mikkola |
Husqvarna | 500 |
| 2 | Pierre Karsmakers |
Yamaha | 416 |
| 3 | Jim Pomeroy |
Bultaco | 361 |
| 4 |  Jaroslav Falta |
ČZ | 350 |
| 5 | Antonin Baborovsky |
ČZ | 330 |
| 6 | Marty Tripes |
Honda | 217 |
| 7 | Brad Lackey |
Kawasaki | 175 |
| 8 | John DeSoto |
ČZ | 148 |
| 9 | Bob Grossi |
Kawasaki | 147 |
| 10 | Gary Chaplin |
Maico | 120 |
Referències
modifica- ↑ «Trans-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, febrer 1982, p. 59-61. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
- ↑ «Inter-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, febrer 1982, p. 63. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
- «Every Champion That Ever Was» (en anglès). motocrossactionmag.com. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2010. [Consulta: 30 novembre 2009].
- «Trans Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
- «Inter Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].