Trans-AMA 1974

Trans-AMA 1974
	Roger De Coster durant la Trans-AMA de 1974 (20 d'octubre, Road Atlanta)
Tipus	Trans-AMA
Esport	motocròs
Organitzador	AMA
Localització i Dates
Interval de temps	6 octubre 1974 – 1r desembre 1974
Número d'edició	5 (1974)
	← 1973 1975 →

La temporada de 1974 de la Trans-AMA, anomenada oficialment 1974 Trans-AMA motocross series, fou la 5a edició d'aquest campionat, organitzat per l'AMA. El calendari oficial constava de 8 proves puntuables, celebrades entre el 6 d'octubre i l'1 de desembre.

Aquella temporada es disputà també la 4a Inter-AMA, reservada a motocicletes de 250cc, programada a 4 proves celebrades entre el 30 de juny i el 28 de juliol.

Trans-AMA 500cc modifica

L'oficial de Suzuki Roger De Coster guanyà el campionat amb quatre victòries absolutes. El seu company d'equip, el neerlandès Gerrit Wolsink, fou segon amb una victòria. El millor nord-americà fou l'oficial de Bultaco Jim Pomeroy, en quart lloc final rere l'alemany Adolf Weil.

Rondes modifica

Fonts:^[1]

Ronda	Data	Lloc	Guanyador		Millor americà
Ronda	Data	Lloc	Pilot	Motocicleta	Pilot	Motocicleta
1	6 d'octubre	Unadilla (Nova York)	Roger De Coster	Suzuki	Jim Pomeroy (3r)	Bultaco
2	13 d'octubre	Linnville (Ohio)	Heikki Mikkola	Husqvarna	Jim Pomeroy (4t)	Bultaco
3	20 d'octubre	Gainesville (Geòrgia)^[a]	Roger De Coster	Suzuki	Jim Pomeroy (3r)	Bultaco
4	27 d'octubre	Orlando (Florida)	Gerrit Wolsink	Suzuki	Brad Lackey (4t)	Husqvarna
5	10 de novembre	Whitney (Texas)	Roger De Coster	Suzuki	Steve Stackable (3r)	Maico
6	17 de novembre	Puyallup (Washington)	Harry Everts	Puch	Rich Thorwaldson (4t)	Suzuki
7	24 de novembre	Livermore (Califòrnia)	Roger De Coster	Suzuki	Mike Runyard (4t)	Suzuki
8	1 de desembre	Irvine (Califòrnia)^[b]	Pierre Karsmakers	Yamaha	Jim Pomeroy (3r)	Bultaco

Notes

↑ Circuit de Road Atlanta
↑ Circuit de Saddleback Park

Classificació final modifica

Posició	Pilot	Equip	Punts	Victòries
1	Roger De Coster	Suzuki	900	4
2	Gerrit Wolsink	Suzuki	530	1
3	Adolf Weil	Maico	415	0
4	Jim Pomeroy	Bultaco	399	0
5	Harry Everts	Puch	344	1
6	Willy Bauer	Maico	333	0
7	Yukio Sugio	Yamaha	288	0
8	Brad Lackey	Husqvarna	285	0
9	Arne Kring	Husqvarna	270	0
10	Pierre Karsmakers	Yamaha	233	1

Resultats per ronda modifica

Ronda 1 modifica

Celebrada el 6 d'octubre a Unadilla (Nova York)

Posició	Pilot	Equip
1	Roger De Coster	Suzuki
2	?
3	Jim Pomeroy	Bultaco

Ronda 2 modifica

Celebrada el 13 d'octubre a Linnville (Ohio)

Posició	Pilot	Equip
1	Heikki Mikkola	Husqvarna
2	?
3	?
4	Jim Pomeroy	Bultaco

Ronda 3 modifica

Celebrada el 20 d'octubre a Gainesville (Geòrgia)

Posició	Pilot	Equip
1	Roger De Coster	Suzuki
2	Adolf Weil	Maico
3	Jim Pomeroy	Bultaco
4	Willy Bauer	Maico
5	Bengt Åberg	Husqvarna
6	Hans Maisch	Maico
7	Brad Lackey	Husqvarna
8	Tony DiStefano	ČZ
9	Harry Everts	Puch
10	Jimmy Weinert	Kawasaki

Ronda 4 modifica

Celebrada el 27 d'octubre a Orlando (Florida)

Posició	Pilot	Equip
1	Gerrit Wolsink	Suzuki
2	Arne Kring	Husqvarna
3	Yukio Sugio	Yamaha
4	Brad Lackey	Husqvarna
5	Rich Eirstedt	Honda
6	Harry Everts	Puch
7	Håkan Andersson	Yamaha
8	Adolf Weil	Maico
9	Willy Bauer	Maico
10	Mike Runyard	Suzuki

Ronda 5 modifica

Celebrada el 10 de novembre a Whitney (Texas)

Posició	Pilot	Equip
1	Roger De Coster	Suzuki
2	Harry Everts	Puch
3	Steve Stackable	Maico
4	Arne Kring	Husqvarna
5	Adolf Weil	Maico
6	Yukio Sugio	Yamaha
7	Pierre Karsmakers	Yamaha
8	Rich Thorwaldson	Suzuki
9	Håkan Andersson	Yamaha
10	Brad Lackey	Husqvarna

Ronda 6 modifica

Celebrada el 17 de novembre a Puyallup (Washington)

Posició	Pilot	Equip
1	Harry Everts	Puch
2	Roger De Coster	Suzuki
3	Yukio Sugio	Yamaha
4	Rich Thorwaldson	Suzuki
5	Mike Hartwig	Husqvarna
6	Vic Eastwood	CCM
7	Mike Runyard	Suzuki
8	Arne Kring	Husqvarna
9	Gary Chapin	Maico
10	Sonny DeFeo	Maico

Ronda 7 modifica

Celebrada el 24 de novembre a Livermore (Califòrnia)

Posició	Pilot	Equip
1	Roger De Coster	Suzuki
2	Willy Bauer	Maico
3	Adolf Weil	Maico
4	Mike Runyard	Suzuki
5	Gerrit Wolsink	Suzuki
6	Raymond Boven	Montesa
7	Arne Kring	Husqvarna
8	Vic Allan	Bultaco
9	Rich Thorwaldson	Suzuki
10	Rich Eirstedt	Honda

Ronda 8 modifica

Celebrada l'1 de desembre a Irvine (Califòrnia), al circuit de Saddleback Park

Posició	Pilot	Equip
1	Pierre Karsmakers	Yamaha
2	Roger De Coster	Suzuki
3	Jim Pomeroy	Bultaco
4	Gerrit Wolsink	Suzuki
5	Willy Bauer	Maico
6	Adolf Weil	Maico
7	Rich Thorwaldson	Suzuki
8	Hans Maisch	Maico
9	Gary Jones	Can-Am
10	Vic Allan	Bultaco

Inter-AMA 250cc modifica

L'oficial de ČZ Zdenek Velky guanyà el campionat amb dues victòries absolutes, mentre el seu connacional Jaroslav Falta i Pierre Karsmakers es repartiren les altres dues.

Rondes modifica

Font:^[2]

Ronda	Data	Lloc	Guanyador		Millor americà
Ronda	Data	Lloc	Pilot	Motocicleta	Pilot	Motocicleta
1	30 de juny	Salt Lake City (Utah)	Pierre Karsmakers	Yamaha	Íd.^[a]
2	6 de juliol	Baldwin (Kansas)	Jaroslav Falta	ČZ	Kent Howerton (2n)	Husqvarna
3	21 de juliol	Lexington (Ohio)	Zdenek Velky	ČZ	Jim Pomeroy (4t)	Bultaco
4	28 de juliol	Springville (Nova York)	Zdenek Velky	ČZ	Gary Semics (2n)	Husqvarna

↑ Pierre Karsmakers corria amb llicència AMA durant aquella temporada, motiu pel qual apareix com a nord-americà (concretament, amb domicili a Mission Viejo, Califòrnia), en algunes fonts coetànies

Classificació final

Posició	Pilot	Motocicleta	Punts
1	Zdenek Velky	ČZ	400
2	Jaroslav Falta	ČZ	270
3	Pierre Karsmakers	Yamaha	249
4	Mike Runyard	Suzuki	240
5	Kent Howerton	Husqvarna	?
6	Peter Lamppu	Montesa	188
7	Rex Staten	Maico	165
8	Gary Semics	Husqvarna	130
9	Roger De Coster	Suzuki	100
9	Steve Stackable	Maico	100
9	Rich Thorwaldson	Suzuki	100

Referències modifica

↑ «Trans-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, febrer 1982, p. 59-61. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
↑ «Inter-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, febrer 1982, p. 63. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].

«DeCoster shines in Stockerland» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 29, núm. 1, gener 1975, p. 22-27. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
«Roger rakes the Trans-AMA» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 29, núm. 2, febrer 1975, p. 20-25. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
«Trans Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
«Inter Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].

[2] Circuit de Road Atlanta

[3] Circuit de Saddleback Park

[pk-5] Pierre Karsmakers corria amb llicència AMA durant aquella temporada, motiu pel qual apareix com a nord-americà (concretament, amb domicili a Mission Viejo, Califòrnia), en algunes fonts coetànies

[1] «Trans-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, febrer 1982, p. 59-61. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].

[4] «Inter-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, febrer 1982, p. 63. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].

[1]

[a]

[b]

[2]

[a]