Sylvain Geboers

Sylvain Geboers (Balen, Anvers, 28 de març de 1945[1][2]) és un ex-pilot de motocròs flamenc. Durant els anys 60 i començament dels 70 va ser un dels màxims aspirants al títol de Campió del Món de motocròs en la categoria dels 250 cc, per bé que mai no el va aconseguir.[3] Va assolir-ne, però, el subcampionat els anys 1969 i 1970, a més de dues victòries al Motocross des Nations i quatre al Trophée des Nations formant part de l'equip belga. A banda, va guanyar la Trans-AMA de 1971[4] i dos campionats de Bèlgica de 500 cc.[5]

Infotaula de personaSylvain Geboers
Motorcross St. Anthonis start 350 cc, Bestanddeelnr 920-1727.jpg
Amb la ČZ núm. 42 al Motorcross der Azen de 1967 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 de març de 1945 (1945-03-28) (75 anys)
Balen, Anvers
Dades personals
ResidènciaMol, Anvers
NacionalitatBèlgica Bèlgica
Activitat
OcupacióPilot de motocròs Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 - 1978
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata
DebutA 16 anys
Equips Matchless, Lindström, CZ, Suzuki, Husqvarna, Maico
Participà en
Victòries en GP14
Títols estatals en Motocròs
C. de Bèlgica2 de 500 cc
Trans-AMA1971
Victòries en motocròs destacats
MXDN2 (1969, 1973)
Trophée4 (1969 - 1971, 1973)
Família
ParentsGermà gran d'Eric Geboers

Durant la seva carrera, va coincidir sovint al mateix equip amb el també belga Joël Robert, essent ambdós els principals pilots oficials de CZ primer i de Suzuki, després.

Nascut a Balen,[6] Geboers viu de fa anys a la ciutat del costat, Mol, a menys de 5 km.[2] És en aquesta ciutat on es va morir el 2018 el seu germà petit, Eric Geboers (diverses vegades Campió del Món de motocròs durant els anys 80), ofegat en un estany en intentar salvar el seu gos.[7]

Resum biogràficModifica

Sylvain Geboers va començar a competir a 16 anys amb una pesada motocicleta de quatre temps. A 17 anys, va guanyar el seu primer títol tot esdevenint Campió de Bèlgica júnior de 500cc amb una BSA Goldstar. Un any després, el 1964, formà part de l'equip de Bèlgica que acabà segon al Motocross des Nations, a Hawkstone Park. Gràcies a aquest èxit, Matchless li va oferir suport per a la temporada de 1965.[2]

El 1966, el preparador suec Lindström el va contractar per a competir en el campionat del món de 500cc amb les seves motos de dos temps, bàsicament Husqvarna millorades. Geboers hi aconseguí els seus primers punts en acabar tercer al Gran Premi de Dinamarca, però ja no va fer res més de bo durant la temporada i acabà 16è a la classificació final, cosa que el va empènyer a canviar de marca per a 1967.[2] Va acabar triant la CZ i, un any després, decidí canviar a la categoria dels 250cc, on les motos d'aquesta marca eren superiors.

A partir de 1968, inicialment amb la marca txecoslovaca i, d'ençà de 1970, amb la japonesa Suzuki, inicià una reeixida carrera dins el mundial de 250cc que el va dur a ser subcampió del món dues vegades i tres, el tercer classificat.[2]

En acabar la temporada de 1974, abandonà Suzuki i va passar a Husqvarna per a la temporada següent. El 1975 va començar força bé el campionat en acabar quart a la primera mànega de la prova inicial, el Gran Premi d'Espanya, celebrat al circuit del Vallès. Però l'èxit no va tenir continuïtat i va acabar el mundial en 21a posició final. Aquell fou el seu primer i únic any amb Husqvarna, ja que de cara al 1976 va passar a Maico, marca amb què va córrer els seus darrers anys com a pilot.[5]

RetiradaModifica

El 15 d'agost de 1978, Sylvain Geboers va córrer la seva darrera cursa per al KMC Mol (el motoclub de la seva ciutat de residència) al circuit de Keiheuvel-Balen, a la seva ciutat natal.[2] Un cop retirat de la competició, esdevingué mànager de l'equip europeu de motocròs de Suzuki. Des d'aquest càrrec ajudà i llançà a la fama grans campions com ara Georges Jobé, Greg Albertyn, Stefan Everts o el seu germà, Eric Geboers.[8]

Sylvain Geboers no només era famós a la seva època per la seva resistència física i la seva superioritat en circuits sorrencs, sinó que també pel seu bon caràcter. Bonhomiós i sempre positiu, destacava pel seu entusiasme i autoestima. «Considerava que la salut mental i física era tan important com la meva habilitat per a pilotar», va dir algun cop.[2]

Palmarès internacionalModifica

Any Motocicleta Mundial
250 cc
Per equips[a 1] Trans AMA Títols[a 2]
MXDN Trophée
1968 CZ 3r -
1969 CZ 2n 1r 1r 2
1970 Suzuki 2n 1r [a 3] 1
1971 Suzuki 3r 1r 1r 2
1972 Suzuki 3r -
1973 Suzuki 22è 1r 1r 10è 2
1974 Suzuki 11è -
1975 Husqvarna 21è -
1976 Maico 25è -
Total títols 0 2 4 1 7
Notes
  1. La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. Al total de títols s'hi compten tots els campionats internacionals guanyats, MXDN i Trophée inclosos
  3. Resultat assolit a la Inter-AM

ReferènciesModifica

  1. «Sylvain Geboers» (PDF) (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Olausson, Kenneth. «Brave and strong» (en anglès). husqvarna-motorcycles.com. Husqvarna, 07-09-2018. [Consulta: 20 gener 2020].
  3. «Profile - Sylvain Geboers» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 5 juny 2010].
  4. «Every Champion That Ever Was» (en anglès). motocrossactionmag.com. [Consulta: 5 juny 2010].
  5. 5,0 5,1 Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Moto Cross - Sylvain Geboers». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 22 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3. 
  6. «Interview former Champion Sylvain Geboers» (en anglès). motocrossderazen.com, 30-01-2014. [Consulta: 5 gener 2020].
  7. «L'ancien champion du monde de Motocross Eric Geboers s'est noyé en voulant sauver son chien» (en francès). lequipe.fr. L'Équipe, 08-05-2018. [Consulta: 9 maig 2018].
  8. «Almost Famous. The Early Years of Motocross GP» (en anglès). cybermotorcycle.com. [Consulta: 5 juny 2010].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sylvain Geboers