Håkan Carlqvist, popularment conegut com a Carla (Järfälla, 15 de gener de 1954Estocolm, 6 de juliol de 2017) fou un pilot de motocròs suec, Campió del Món en 250 cc el 1979 i en 500 cc el 1983.[1] Es va morir a 63 anys, l'endemà d'haver patit una hemorràgia cerebral.[2][3]

Infotaula de personaHåkan Carlqvist
Hakan Carlqvist Circuit Vallès 1978 crop2.jpg
Al Circuit del Vallès, davant Randy Muñoz (1978)
Dades biogràfiques
Naixement 15 de gener de 1954
Järfälla, Suècia
Mort 6 de juliol de 2017(2017-07-06) (als 63 anys)
Estocolm, Suècia
Altres noms Carla
Nacionalitat Suècia Suècia
Activitat professional
Ocupació Pilot de motocròs
Període en actiu 1974 - 1988
Equips OSSA, Kawasaki,
Husqvarna, Yamaha
Títols internacionals en Motocròs
C. Món 250cc 1 (1979)
C. Món 500cc 1 (1983)
Victòries en GP 21
Títols estatals en Motocròs
C. Suècia 500cc 4 (1980 - 1983)
C. Suècia 250cc 1 (1979)
Victòries en motocròs destacats
Trophée 1 Victòria individual (1977)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Contingut

Resum biogràficModifica

Carlqvist nasqué en una família molt afeccionada al motocròs i entre els deu i quinze anys col·laborà amb els seus germans grans (practicants d'aquest esport) tot ajudant-los a netejar i a reparar les seves motocicletes; mentrestant, però, es dedicava professionalment al hoquei sobre gel, esport que començà a practicar seriosament el 1966, a dotze anys.[4] El 1971, a setze anys, decidí canviar al motocròs i es comprà amb els seus estalvis una Penton 125 cc d'enduro, la qual transformà en moto de cross i començà a competir-hi, guanyant les tres primeres curses que corregué. A mitja temporada canvià la seva motocicleta desfasada per una Maico 125 cc molt més competitiva.

1973, debut al Campionat de SuèciaModifica

Ja el 1972 li comprà a Håkan Andersson una de les seves Maico 250 cc per tal de disputar el Campionat de Suècia, amb tan mala sort que a l'única cursa de classificació per al campionat va trencar la cadena de la seva moto. El 1973 tingué més sort i, després de guanyar la cursa classificatòria, realitzà una bona temporada acabant el campionat en la setena posició final.

1974, al Mundial amb OSSAModifica

A finals de 1973 Carlqvist acceptà una oferta del fabricant català OSSA per a disputar el Campionat del Món de 250 cc amb la Phantom a partir de 1974, aconseguint acabar entre els deu primers ja al tercer GP d'aquella temporada, el d'Alemanya.

Aquell mateix any acabà tercer al Campionat de Suècia, però quan tot li anava de cara tingué la dissort de lesionar-se el canell en uns entrenaments durant l'hivern, amb la qual cosa es perdé gairebé tota la temporada de 1975.

1976, canvi a KawasakiModifica

A mitjan temporada de 1976 OSSA abandonà la competició per problemes econòmics, i Carlqvist acabà l'any pilotant una Kawasaki que li deixà el seu compatriota Torleif Hansen. Amb aquella moto acabà 15è al mundial i subcampió de Suècia, fent que el fabricant suec Husqvarna es fixés en ell i li oferís un contracte de pilot oficial per a 1977, que Carlqvist acceptà.

1977, inici decebedor amb HusqvarnaModifica

L'any 1977, que havia de ser el de la seva consagració definitiva, fou molt advers per a Carlqvist, ja que al GP de Bèlgica (on arribava en tercer lloc provisional del Campionat del Món), es lesionà greument la cama i el genoll. Aquesta lesió gairebé li féu perdre tota la temporada, i just quan reapareixia, al GP del Regne Unit, s'acabà de lesionar per tot l'any.

En vistes del fracàs inicial, Husqvarna li retirà el suport oficial per a la temporada de 1978, cedint-li només les motocicletes i premis en metàl·lic en funció dels resultats. Tot i així, aconseguí acabar aquella temporada en el setè lloc final, guanyant fins i tot una mànega al GP d'Espanya disputat al Circuit del Vallès i una altra al Trophée des Nations.

1979, Campió del MónModifica

 
Amb la Husqvarna al Circuit del Vallès el 1979

Veient el bon paper fet per Carlqvist el 78, Husqvarna li renovà la confiança per a 1979 i el dotà d'un complet equip de suport, que l'ajudà a aconseguir el seu primer títol mundial de forma aclaparadora. Tot i que la temporada començà de forma incerta, aviat el suec dominà el campionat de tal manera que acabà guanyant 14 de les 21 mànegues que va córrer. Val a dir que aquell any patí una altra lesió en caure al GP de Finlàndia, però afortunadament se'n reféu aviat i això no li impedí cloure una temporada brillant.

1980, a YamahaModifica

El 1980 va fitxar per Yamaha i va saltar a la categoria màxima, els 500 cc, assolint-hi la tercera posició final les temporades de 1981 i 1982.

El 1983, després d'una recordada batalla durant tota la temporada amb els oficials d'Honda André Malherbe i Graham Noyce, Carlqvist aconseguí el seu títol mundial en els 500 cc.[1] El 1984 una lesió li impedí de defensar el seu títol.

Després d'haver estat a l'equip oficial de Yamaha fins a finals de 1986, el 1987 va passar a pilotar una Kawasaki KX500 privada, amb la qual va seguir disputant el mundial d'aquella temporada i el del 1988.

La seva darrera victòria en un Gran Premi fou al GP de Bèlgica de 1988, celebrat al circuit de Namur.

Palmarès al Campionat del MónModifica

Any Motocicleta 500 cc 250 cc
1974 OSSA - 25è
1975 OSSA - 23è[a 1]
1976 OSSA/Kawasaki - 15è
1977 Husqvarna - 17è
1978 Husqvarna -
1979 Husqvarna - 1r
1980 Yamaha 3r -
1981 Yamaha 3r -
1982 Yamaha -
1983 Yamaha 1r -
1984 Yamaha 10è -
1985 Yamaha 16è -
1986 Yamaha -
1987 Kawasaki 12è -
1988 Kawasaki 10è -
Total títols 1 1
2 mundials
  1. Lesionat

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Profile - Hakan Carlquist» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 14 juliol 2010].
  2. «Motorprofilen Håkan ”Carla” Carlqvist död» (en suec). Aftonbladet, 07-07-2017 [Consulta: 8 juliol 2017].
  3. «Familjen berättar nu: Så dog "Carla"» (en suec). expressen.se, 08-07-2017. [Consulta: 8 juliol 2017].
  4. Porcar, Joan «Los equipos de Yamaha Amsterdam para el 80» (en castellà). SOLO MOTO. SOLO MOTO [Barcelona], núm. 214, 09-11-1979, p. 16-17.
Bibliografia

Enllaços externsModifica