Viktor Arbekov

Viktor Mikhaylovich Arbekov (en rus: Виктор Михайлович Арбеков), més conegut com a Viktor Arbekov (Podolsk, província de Moscou, 8 de març de 1942Moscou, 18 de febrer de 2017)[1][2] fou un pilot de motocròs rus que, en proclamar-se Campió del Món en 250 cc el 1965, amb CZ, esdevingué el primer soviètic a guanyar el mundial d'aquesta modalitat.[3][4] A Podolsk, on és una celebritat local, se’l recorda amb una competició de motocròs anual creada en honor seu, la Copa Viktor Mikhaylovich Arbekov (en rus: Кубок Виктора Михайловича Арбекова).[5]

Infotaula de personaViktor Arbekov
V Arbekov.jpg
Arbekov cap al 1965
Nom original(ru) Виктор Михайлович Арбеков Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementViktor Mikhaylovich Arbekov
8 de març de 1942
Podolsk, província de Moscou
Mort18 de febrer de 2017(2017-02-18) (als 74 anys)
Moscou
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
FormacióLesgaft National State University of Physical Education, Sport and Health (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPilot de motocròs Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 - 1974
Nacionalitat esportivaUnió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata
Equips CZ
Participà en
Títols internacionals en Motocròs
C. Món 250cc1 (1965)
Victòries en GP10
Títols estatals en Motocròs
C. de l'URSS14 (1959 - 1974)
Premis

Resum biogràficModifica

 
Una ČZ 250 typ 980 de 1966, com la que pilotà Arbekov aquell any

Arbekov es va començar a interessar per les motocicletes a 10 anys, després que el seu veí Yuri Komarov, un conegut pilot de l'època, li permetés de pujar a la seva, sense engegar-ne el motor. Quan va poder, Arbekov va començar a visitar el club de motociclisme de la DOSAAF[a] de Podolsk.[6] El 1956, a 14 anys, ja va participar en el Campionat de motocròs de Podolsk.[6] A 17 anys, va guanyar el Campionat de l'URSS juvenil de 125cc, títol que revalidà l'any següent (al llarg de la seva vida, arribà a guanyar 14 campionats de l'URSS en diverses categories). A 19 anys, ingressà a l'exèrcit, on va acabar integrat a l'equip esportiu del CSKA Moscou. El 1961 entrà a l'equip estatal soviètic de motocròs, on s'estigué fins al 1968.

Víktor Arbekov començà a destacar al mundial de motocròs de 250cc el 1963, quan fou quart amb una modesta Kovrovec K-250SKS al Gran Premi de l'URSS,[7] disputat a Moscou el 14 de juliol. El 1964, ja amb la CZ, assolí el tercer lloc final al campionat i el 1965 el va guanyar, esdevenint així el primer soviètic a fer-ho.[6] Al zenit de la seva carrera internacional, Arbekov destacava pel seu espectacular estil de pilotatge, acostumant a anar pel centre dels revolts, agafant els sots més profunds.[8] Un dels seus màxims rivals a l'època, Torsten Hallman, el definí en una ocasió com a un «pilot molt potent i elegant. Quan era al capdamunt, el seu pilotatge destacava pel control perfecte de la moto. Era suau, amb poques errades, si és que en feia cap.»[9]

Tot i el seu èxit al mundial de 1965, un cop acabat, les autoritats soviètiques van decidir de convertir Arbekov en un pilot encara més fort i el van posar en un programa d'entrenament fora de temporada, el qual el va canviar completament. Torsten Hallman va declarar una vegada que, quan va retrobar el rus al Gran Premi d'Espanya de 1966 -la primera cursa de la temporada-, va observar que «havia guanyat més de 18 kg en només sis mesos, el veia desmotivat i sense esme.» Segons Hallman, Arbekov «havia perdut l'esperit de victòria, probablement tement que hauria de tornar al penós camp d'entrenament. La seva suavitat en la conducció s'havia esvaït i mai més no tornà a ser el mateix d'abans.»[9]

Arbekov seguí participant al mundial uns anys més i arribà a acumular-hi deu victòries en Gran Premi. Acabada la temporada de 1968, però, fou vetat per les autoritats soviètiques i mai més no se li tornà a permetre de tornar a l'Europa occidental, ja que als ulls dels comissaris de la Guerra Freda s'estava "occidentalitzant" massa.[10]

Darrers tempsModifica

Un cop es va haver graduat a l'Institut de Cultura Física de Sant Petersburg (anomenat Leningrad a l'època), Arbekov va treballar al CSKA Moscou, inicialment de monitor esportiu (1964 a 1978), després d'entrenador de la secció de motocròs (1978 a 1984) i, finalment, d'entrenador principal d'esports de motor (1984 a 1991). El 1992 es va retirar i va ser llicenciat de l'exèrcit amb el rang de Tinent coronel, continuant residint a Moscou.[7]

Cap al final de la seva vida, Arbekov patia un càncer de llarga durada. El 18 de febrer del 2017 es va suïcidar tot precipitant-se al buit des de la finestra del seu apartament de Moscou, situat en un vuitè pis.[11][9]

PalmarèsModifica

Font:[12]

  • 2 vegades Campió de l'URSS Juvenil en 125cc (1959-1960)
  • 12 vegades Campió de l'URSS:
    • 250cc: 4 (1964-1967)
    • 175cc: 1 (1964)
    • 350cc: 7 (1965-1967, 1970, 1971, 1973, 1974)
  • 7 vegades guanyador del Motocròs de Kovrov (1963-1964, 1967-1968, 1972-1973, 1976)

Resultats al Campionat del MónModifica

Any Motocicleta 500 cc 250 cc
1963 CZ - 20è
1964 CZ - 3r
1965 CZ - 1r
1966 CZ 4t
1967 CZ - 4t
1968 CZ -

NotesModifica

  1. "Societat de Cooperació amb l'Exèrcit, l'Aviació i la Marina", entitat esportiva paramilitar soviètica.

ReferènciesModifica

  1. Шитихин, Андрей. ««Он всё равно не выживет». Как жил и умер знаменитый чемпион» (en rus). championat.com, 26-02-2017. [Consulta: 8 agost 2019].
  2. «Victor Arbekov passed away» (en anglès). fim-europe.com. FIM, 20-02-2017. [Consulta: 19 febrer 2017].
  3. «Emoción y epectacularidad en el Circuito de Santa Rosa» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 03-04-1967. [Consulta: 8 agost 2014].
  4. «Profile - Victor Arbekov» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 7 octubre 2010].
  5. «Мотокросс на приз В. М. Арбекова в Подольске» (en rus). podolsk.ru, 27-09-2012. [Consulta: 7 octubre 2019].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Слово чемпионам: Виктор Арбеков» (en rus). За рулём, núm. 3, 1966, p. 20-21.
  7. 7,0 7,1 Мишенев, Роман. «Подборка статей по истории мотокросса в СССР, часть 1» (en rus). motogon.ru. Arxivat de l'original el 07/08/2012. [Consulta: 20 juliol 2012].
  8. Pi, Pere. «37. Com a pilot internacional de motocròs». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 70-72. ISBN 9788461590353. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Coombs, Davey. «The lives they lived - Victor Arbekov» (en anglès). racerxonline.com, 31-12-2017. [Consulta: 7 octubre 2019].
  10. «Guennady Moiseev - A Russian Legend» (en anglès). mxlarge.com, 16-07-2009. Arxivat de l'original el 04/01/2013. [Consulta: 7 octubre 2010].
  11. Давыдова, Марина «Чемпион мира по мотокроссу Виктор Арбеков покончил с собой в Москве» (en rus). Life.ru [Consulta: 21 febrer 2017].
  12. Связной. «Книга «Мотокросс - «визитная карточка» г.Коврова» (Куприянов В., 13.12.2015)» (PDF) (en rus). kovrovsport.ru p. 4, 13-02-2017. [Consulta: 8 gener 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viktor Arbekov