JJ Cobas
JJ Cobas fou una empresa catalana fabricant de motocicletes, fundada el 1983 a Barcelona pel comerciant Jacinto Moriana i l'enginyer Antonio Cobas.[1] La seva raó social era JJ Cobas Engineering, S.L. i fabricà durant uns anys a Vilassar de Mar,[2] fins que es va traslladar a Sant Andreu de la Barca el 1990.[1] L'empresa fou dissolta definitivament el 1998, poc després de la mort de Moriana.[3]
(es) JJ Cobas Engineering, S.L. 
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | fabricant de motocicletes empresa | ||||
| Indústria | indústria automotriu | ||||
| Forma jurídica | societat de responsabilitat limitada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1983, Barcelona | ||||
| Fundador | Jacinto Moriana i Antonio Cobas | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1998 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu (–1990) | |||||
| Seu (1990–1998) | |||||
| Persona rellevant | Antonio Cobas Martínez Eduard Giró i Barella | ||||
JJ Cobas destacà especialment per les seves motocicletes de velocitat innovadores i altament competitives. Ha aconseguit tota mena d'èxits internacionals d'entre els quals cal esmentar el Mundial de velocitat de 125cc guanyat per Àlex Crivillé el 1989.[4] També varen ser molt ben valorades pels experts les seves motocicletes de trial, de carretera i de trail (modalitat similar a l'enduro).
Història modifica
Jacinto Moriana era l'amo de la botiga barcelonina JJ Automóviles i d'ençà de 1976 dirigia la seva pròpia escuderia, l'Escuderia JJ, des de la qual patrocinava alguns dels millors pilots de motociclisme catalans en totes les disciplines: Lluís Miquel Reyes, Carles Cardús, Joan Garriga, Sito Pons, Carles Mas, Toni Gorgot, els germans Toni i Jordi Elías, etc. D'altra banda, Antonio Cobas era un brillant enginyer del sector de la motocicleta, especialitzat sobretot en l'apartat del xassís, que no feia gaire ja havia participat en la fundació de dues marques de motocicletes de velocitat de renom: Siroko i Kobas.
Cap al gener de 1983, Moriana contactà amb Cobas i li oferí de crear una empresa conjunta, proposta que Cobas acabà acceptant cap a final de març d'aquell any.[5] El seu primer projecte dins la nova societat fou la JJCobas de trial, equipada primer amb un motor de Montesa Cota i a partir de la versió RC25 amb un de Bultaco Sherpa T.[6]
Tot seguit, l'empresa desenvolupà una motocicleta per a curses de resistència amb motor BMW K100, i a partir de 1984 entrà de ple al món dels Grans Premis amb la seva primera creació en aquest camp: la TR1. Des d'aleshores fins al final, JJ Cobas anà millorant les seves motocicletes de velocitat, arribant a uns nivells de prestacions de primera línia.
La darrera moto de la marca dissenyada íntegrament per Antonio Cobas fou la trail de 1995 amb motor Yamaha XTZ 660. Un any després, el 1996, abandonà la societat per tal de dedicar-se en exclusiva a dirigir l'equip del seu amic Sito Pons: el Team Honda Pons.[7]
Producció modifica
Relació dels principals models fabricats, inclosos alguns prototipus.
Velocitat modifica
| Model | Any | Motor | Característiques |
|---|---|---|---|
| JJ Cobas BMW | 1984 | BMW K100 | Model per a curses de Resistència |
| TR-1 | 1984 | ||
| JC-2 | 1986 | KTM 250cc de motocròs | |
| TA-1 TA-2 TA-3 |
1986 1987-1988 1989 |
Autisa 80cc Autisa 80cc Autisa o Huvo Casal |
Anomenades JJ Cobas-Autisa |
| TR3-C | 1987 | Xassís multitubular d'acer | |
| TB1 | 1987 | MBA monocilíndric 125cc | Xassís de doble viga d'alumini. Fou la primera versió de la GP 125cc Campiona del Món el 1989 |
| TB5 | 1988 | Rotax 125cc | |
| TB6 | 1989 | Rotax 125cc | Campiona del món el 1989 pilotada per Àlex Crivillé[8] |
| TR4-C | 1989 | Rotax 250cc | Evolució de la TR3 de 1987 |
| PV-51 | 1989 | Motor en V obra d'Eduard Giró, partint d'un Rotax | Xassís Cobas |
| PV-61 PV-62 |
1990 | Evolució de la PV-51 | |
| PVH21 | 1991 | Honda RS250 V2 | Xassís de doble viga d'alumini |
| TB7H | 1991 | Honda RS 125cc (Kit HRC opcional) |
Xassís de doble viga d'alumini |
| PSH | 1992 | Honda XR600 monocilíndric de quatre temps |
Carretera modifica
| Model | Any | Motor | Característiques |
|---|---|---|---|
| JY3 | Yamaha RD 350cc | Derivada de la sèrie JC-2 de Gran Premi de 1986 | |
| JY4 | Yamaha TZR 250cc | Xassís de doble viga d'alumini. Destinada al mercat japonès | |
| JJCobas Trail | 1995 | Yamaha XTZ 660 | Xassís de doble viga d'alumini. Fou el darrer model dissenyat íntegrament per Antonio Cobas |
Trial modifica
El prototipus de la JJ Cobas de trial, presentat el 1983, era una motocicleta avançada al seu temps. No va triomfar a causa de les excessives novetats que incorporava, però va establir les bases tècniques del trial modern en ser la primera motocicleta d'aquesta especialitat a emprar suspensió posterior monoamortidor, frens de disc i xassís monoviga d'alumini (malgrat que a la sèrie, per qüestions de cost i robustesa, s'hi emprà l'acer).[9][10]
| Model | Any | Motor | Característiques |
|---|---|---|---|
| RC 2 | 1983 | Montesa 350cc | |
| RC 25 | Bultaco 350cc | ||
| RC 26 | Bultaco | ||
| RC 31 | Montesa | ||
| RC 35 | Bultaco | ||
| N4A | Montesa | Prototipus dissenyat per Cobas amb col·laboració amb els tècnics de Montesa, a petició d'aquests. Fou la base de la Montesa Campiona del Món el 1996 amb Marc Colomer |
Competició modifica
Al llarg de la seva existència, per l'equip oficial de JJ Cobas hi passaren pilots d'alt nivell. Tot seguit se n'enumeren els més coneguts:
Velocitat modifica
| Pilots de velocitat destacats amb JJ Cobas | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
 Carles Cardús |
Joan Garriga |
Toni Garcia |
Lluís Miquel Reyes
| |||
| Domingo Gil |
Joan Ramon Bolart |
Carles "Charly" Giró |
 Jorge Martínez "Aspar"
| |||
| Julián Miralles |
 Antoni Sánchez |
Jaume Mariano |
 Alan Carter
| |||
- Campions internacionals amb JJ Cobas
| Pilot | Títol | Any |
|---|---|---|
 Xavier Cardelús |
Campió d'Europa de 250cc | 1987 |
| Àlex Crivillé |
Campió del Món de 125cc | 1989 |
| Xavier Debón |
Campió d'Europa de 125cc | 1990 |
Trial modifica
- Toni Gorgot (Segon als Tres dies de Santigosa de 1984 amb la JJ Cobas)
- Gabino Renales
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «JJ Cobas, el pequeño gigante español que destaca en el mundo de la competición» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 01-04-1990. [Consulta: 9 desembre 2010].
- ↑ «JJ Cobas fabrica en Vilassar de Mar motocicletas que se exportan a Japón» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 03-07-1988. [Consulta: 9 desembre 2010].
- ↑ «BMW K JJ Cobas» (en castellà). bmwmotos.com, 07-02-2009. [Consulta: 9 desembre 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Motos españolas en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 218-219. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ «La gran explosión: Nace JJ Cobas» (en castellà). elgeniocobas.com. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
- ↑ «Las JJCobas de trial» (en castellà). elgeniocobas.com. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
- ↑ «Adiós al mago del motociclismo» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 15-04-2004. [Consulta: 9 desembre 2010].
- ↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «JJ Cobas». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 59. D.L. B 29846-2011.
- ↑ Orengo, Joan Carles. «Spanish Trial Bikes. JJ Cobas, 1984 - 1985» (en castellà). todotrial.com, setembre 2000. Arxivat de l'original el 10 de juny 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
- ↑ De la Torre, Juan Pedro «Motos trascendentales. JJ-Cobas Trial» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 82.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: JJ Cobas |
- Aplec de documents sobre JJ Cobas al web elgeniocobas.com Arxivat 2010-11-11 a Wayback Machine. (castellà)