Viquipèdia

Eddie Lawson

pilot de motociclisme americà

Eddie Ray Lawson, conegut com a Eddie Lawson (Upland, 11 de març de 1958)[1][2] és un antic pilot de motociclisme nord-americà que va ser quatre vegades campió del món de 500cc durant la dècada del 1980.[1][3] Va ser el primer a guanyar dos campionats del món seguits d'aquesta categoria amb motos de fabricants diferents. La seva regularitat i seguretat en cursa (no queia mai i acabava constantment en posició de punts) li van valer el sobrenom de Steady Eddie ("Eddie l'estable, el consistent").[4]

Plantilla:Infotaula personaEddie Lawson

Amb la Yamaha al GP del Japó (1990) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Eddie Ray Lawson Modifica el valor a Wikidata
11 març 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Upland (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsSteady Eddie Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, pilot d'automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat
flat track
automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Vehicle utilitzat
1984-1988Marlboro Yamaha Team Agostini
1989-1989Kanemoto Racing
1990-1990Team Roberts
1991-1992Cagiva Corse Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Facebook: lawsonrayeddie MotoGP: -/3678d39c-a4df-4fd0-8e17-8645365a47ce Modifica el valor a Wikidata

Després de la seva etapa motociclista, Lawson va dur a terme una breu carrera dins l'automobilisme participant en curses de monoplaces als Estats Units, primer al campionat Indy Lights i, més tard, al campionat CART. El 2005 va ser incorporat al Saló de la Fama de MotoGP.[5]

Biografia

modifica

Nascut a Upland, Lawson va debutar en competicions de motociclisme en pista al sud de Califòrnia.[3] Quan es va fer cada cop més difícil trobar motos capaces de competir amb les Harley-Davidson, molt superiors, va girar l'atenció a les curses de velocitat.[3] El 1979 va acabar la temporada com a subcampió darrere de Freddie Spencer al Campionat AMA de velocitat en la cilindrada de 250cc.[3] Tot seguit, va entrar a l'equip Kawasaki Superbike, amb el qual va guanyar el Campionat AMA de Superbike els anys 1981 i 1982 i el Campionat AMA de velocitat 250cc els anys 1980 i 1981.[3]

 
Lawson (4) davant de Freddie Spencer (1) a la sortida del Dutch TT de 1984
Carrera esportiva
Nacionalitat  Estats Units
Temporades1983 - 1992
MarquesKawasaki, Yamaha, Honda, Cagiva
EquipsYamaha-Agostini, Honda HRC
Palmarès en velocitat
C. Món 500cc4 (1984, 1986, 1988, 1989)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
127 31 78 18 21 1.429
C. AMA 250cc2 (1980 - 1981)
C. AMA SBK2 (1981 - 1982)

De cara a la temporada 1983, Lawson va acceptar una oferta de Yamaha per a disputar el mundial de 500cc com a company de Kenny Roberts a l'equip Marlboro Yamaha, dirigit per Giacomo Agostini. Allà va passar la temporada adaptant-se al nou món, per a ell, dels Grans Premis. Va acabar el mundial en quarta posició final.[6] El 1984 va començar a guanyar regularment i finalment va guanyar el seu primer Campionat del Món de 500cc,[1][7] el primer dels quatre que va arribar a guanyar.[1]

El 1985 va guanyar la prestigiosa cursa de pretemporada Imola 200[8] i va acabar el mundial com a subcampió darrere de Freddie Spencer.[9] Lawson va començar la temporada de 1986 guanyant la Daytona 200 de forma incontestable (fou la primera victòria de Yamaha en una cursa de l'AMA Superbike);[10] va guanyar-ne fàcilment la cursa de qualificació i després va obtenir la pole position amb rècord del circuit inclòs.[10] Un cop a la cursa, després d'avançar els primers líders Wayne Rainey i Kevin Schwantz, va guanyar amb un temps total d'una hora, 54 minuts i 49,656 segons, a una mitjana de 106,030 mph, amb la qual cosa va batre el rècord de la cursa que havia establert l'any anterior Freddie Spencer amb més de tres minuts de diferència.[10]

Després de guanyar dos campionats del món de 500cc més amb Yamaha el 1986 i el 1988,[11] Lawson va sorprendre tothom anunciant que deixava la marca per a signar amb l'equip Rothmans Honda com a company d'equip del seu màxim rival, el campió del món de 1987, Wayne Gardner. En canviar d'equip, Lawson també va complir el seu desig de treballar amb Erv Kanemoto. Després que Gardner es trenqués la cama en una caiguda al tercer Gran Premi de la temporada, a Laguna Seca, Lawson va guanyar el títol de 1989 per a Honda,[12] esdevenint el primer a guanyar campionats consecutius amb motos de diferents fabricants abans que Valentino Rossi ho tornés a fer el 2004 (l'italià va canviar d'Honda a Yamaha). A més a més, Lawson fou el quart pilot d'un equip secundari (no pròpiament de fàbrica) a guanyar el títol mundial de la classe reina abans que Valentino Rossi ho tornés a fer el 2001, dotze anys després. A Honda, Lawson va ajudar a desenvolupar el xassís de la NSR500, que fins aquell moment s'havia mostrat bastant crític. La temporada següent, però, va tornar a Yamaha.

Després d'una temporada de 1990 poc reeixida, va canviar a Cagiva el 1991 i l'any següent va obtenir la seva darrera victòria (també va ser la primera victòria de Cagiva després de 10 anys de participar als Grans Premis). En fer-ho, es va unir al restringit grup de grans pilots que han aconseguit guanyar curses de la classe reina amb tres fabricants diferents, al costat de Mike Hailwood (Norton, MV Agusta i Honda), Randy Mamola (Suzuki, Honda i Yamaha) i Loris Capirossi (Yamaha, Honda i Ducati) i va silenciar definitivament els crítics que pensaven que Lawson no tindria èxit fora de l'equip de fàbrica Marlboro Yamaha.[3]

 
Lawson amb l'Honda NSR500 el 1989

A banda, els anys 1983 i 1985 va guanyar la cursa ABC Superbikers de Carlsbad, una prova que enfrontava els millors pilots de diverses disciplines en un recorregut combinat de terra i asfalt (una mena de Supermotard). Va guanyar la prova amb una Yamaha YZ 490 de fàbrica preparada especialment.[13] El 1990 va guanyar les 8 Hores de Suzuka amb una Yamaha FZR750R fent parella amb el seu company d'equip Tadahiko Taira.[14]

Al moment de la seva retirada dels Grans Premis, a començaments de la dècada del 1990, Lawson ocupava el tercer lloc a la llista de guanyadors de Grans Premis en la categoria de MotoGP (coneguda aleshores com a 500cc), amb 31.[3] El 1993 va abandonar momentàniament el seu retir per a guanyar la seva segona Daytona 200.[15]

Automobilisme

modifica

Retirat de les curses de motocicletes, Lawson va encetar una carrera dins l'automobilisme als Estats Units competint a la Indy Lights i, més tard, a la CART.[16] A la temporada de 1996 de la IndyCar, Lawson va córrer en 11 curses en què els seus millors resultats van ser dos sisens llocs (a la U.S. 500 i al Detroit Indy Grand Prix).

La passió per la velocitat de Lawson no ha minvat i a data de 2009 encara gaudia conduint superkarts de 250cc, sovint acompanyat del seu gran amic i rival Wayne Rainey (que corria amb un superkart adaptat a la seva lesió de columna), i curses vintage de cotxes històrics de Fórmula 1 amb un Walter Wolf Racing WR4.[4]

Distincions

modifica

Resultats al Mundial de motociclisme

modifica

Font:[1]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Punts Posició Victòries
1983 500cc Marlboro
Agostini Yamaha 		YZR500 RSA
8 		FRA
NC 		NAT
3 		GER
9 		ESP
6 		AUT
2 		YUG
3 		DTT
5 		BEL
5 		GBR
4 		SWE
5 		SM
3 		78 4t 0
1984 500cc Marlboro
Agostini Yamaha 		YZR500 RSA
1 		NAT
2 		ESP
1 		AUT
1 		GER
2 		FRA
2 		YUG
4 		DTT
3 		BEL
4 		GBR
2 		SWE
1 		SM
4 		142 1r 4
1985 500cc Marlboro
Agostini Yamaha 		YZR500 RSA
1 		ESP
2 		GER
4 		NAT
2 		AUT
2 		YUG
1 		DTT
NC 		BEL
2 		FRA
4 		GBR
2 		SWE
2 		SM
1 		133 2n 3
1986 500cc Marlboro
Agostini Yamaha 		YZR500 ESP
2 		NAT
1 		GER
1 		AUT
1 		YUG
1 		DTT
NC 		BEL
2 		FRA
1 		GBR
3 		SWE
1 		SM
1 		139 1r 7
1987 500cc Marlboro
Agostini Yamaha 		YZR500 JPN
NC 		ESP
2 		GER
1 		NAT
2 		AUT
NC 		YUG
3 		DTT
1 		FRA
NC 		GBR
1 		SWE
2 		CSR
2 		SM
2 		POR
1 		BRA
2 		ARG
1 		157 3r 5
1988 500cc Marlboro
Agostini Yamaha 		YZR500 JPN
3 		USA
1 		ESP
2 		EXP
1 		NAT
1 		GER
4 		AUT
1 		DTT
2 		BEL
2 		YUG
10 		FRA
1 		GBR
6 		SWE
1 		CSR
2 		BRA
1 		252 1r 7
1989 500cc Rothmans
Kanemoto Honda 		NSR500 JPN
3 		AUS
5 		USA
3 		ESP
1 		NAT
NVC 		GER
2 		AUT
2 		YUG
3 		DTT
2 		BEL
1 		FRA
1 		GBR
2 		SWE
1 		CSR
2 		BRA
2 		228 1r 4
1990 500cc Marlboro
Roberts Yamaha 		YZR500 JPN
Ret 		USA
NVC 		ESP
LES 		NAT
LES 		GER
LES 		AUT
LES 		YUG
LES 		DTT
3 		BEL
3 		FRA
5 		GBR
3 		SWE
2 		CSR
3 		HUN
2 		AUS
4 		118 7è 0
1991 500cc Cagiva Corse GP500 JPN
6 		AUS
6 		USA
5 		ESP
6 		ITA
3 		GER
4 		AUT
5 		EUR
Ret 		DTT
4 		FRA
3 		GBR
6 		SM
Ret 		CSR
8 		VDM
- 		MAL
- 		126 6è 0
1992 500cc Cagiva Corse GP500 JPN
14 		AUS
6 		MAL
Ret 		ESP
11 		ITA
11 		EUR
6 		GER
6 		DTT
Ret 		HUN
1 		FRA
5 		GBR
4 		BRA
11 		RSA
Ret 		56 9è 1

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Rider Statistics - Eddie Lawson» (en anglès). MotoGP.com. Arxivat de l'original el 2017-08-09. [Consulta: 16 desembre 2015].
  2. ↑ «Eddie Ray Lawson.» (en anglès). kz1000r.com. [Consulta: 4 agost 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Eddie Lawson at the Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 16 desembre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Eddie Lawson career» (en anglès). crash.net. Arxivat de l'original el 2009-08-21. [Consulta: 15 març 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Lawson enters MotoGP Hall of Fame» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 26 juny 2023].
  6. ↑ Porcar, Joan «Velocidad. Campeonato del Mundo. Duelo de titanes» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 11, 12-1983, p. 14-17.
  7. ↑ Porcar, Joan «Resumen de los Campeonatos del Mundo de Velocidad. 500: Lawson y Spencer: La historia de la liebre y la tortuga.» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 20, 15-09-1984, p. 26-29.
  8. ↑ «Les courses à IMOLA (Italie) 2- Les 200 miles d'Imola» (en francès). racingmemo.free.fr. [Consulta: 1r gener 2018].
  9. ↑ Alguersuari, Jaume; Porcar, Joan; Monllau, Vic «Todo el Mundial 85» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 35, 15-12-1985, p. 51-130.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Cycle News Archives: Lawson Gives Yamaha an Important First» (en anglès). cyclenews.com. [Consulta: 26 juny 2023].
  11. ↑ Noyes, Dennis «Eddie Lawson. Siguiendo la norma...» (en castellà). El Campeonato del Mundo de Velocidad 1988. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1988, pàg. 10-11.
  12. ↑ Noyes, Dennis «Eddie Lawson» (en castellà). Grand Prix '89. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1989, p. 14.
  13. ↑ (en anglès) Moto Cross Magazine, 2-1986.
  14. ↑ «1990 Suzuka 8 Hours results» (en anglès). Moto Racing Japan. Arxivat de l'original el 2011-03-15. [Consulta: 12 octubre 2009].
  15. ↑ «Daytona 200 winners» (en anglès). motorsportsetc.com. Arxivat de l'original el 8/3/2012. [Consulta: 15 març 2024].
  16. ↑ «Motorcycle King Riding High With Dual Careers» (en anglès). Los Angeles Times, 10-03-1994 [Consulta: 15 març 2024].
  17. ↑ «Eddie Lawson at the Motorsports Hall of Fame of America» (en anglès). mshf.com. [Consulta: 15 març 2024].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eddie Lawson
  • Article sobre Eddie Lawson al Web de Motociclismo del 14/7/2022 (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eddie_Lawson&oldid=33496014»