Giacomo Agostini

pilot de motociclisme italià

Giacomo Agostini (Brescia, Llombardia, 16 de juny de 1942) és un antic pilot de motociclisme italià multicampió del món.[1] Conegut com a Mino -de Giacomino- i Ago, al llarg de la seva carrera va acumular 15 títols de Campió del Món i 122 victòries en Gran Premi (8 títols i 68 victòries a la categoria de 500cc i la resta a la de 350cc).[2] Per tots aquests èxits obtinguts al llarg de la seva carrera, que durà 18 anys, l'AMA el va descriure com a «[...]potser el millor pilot de Gran Premi de tots els temps».[3] L'any 2000, Agostini va ser incorporat al Saló de la Fama de MotoGP com a MotoGP Legend,[4] mentre que el 2010 va ser nomenat FIM Legend pels seus èxits en motociclisme.[5]

Infotaula de personaGiacomo Agostini
Giacomo Agostini (2003).jpg
Giacomo Agostini el 2003
Biografia
Naixement16 juny 1942 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsAgo
Mino Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatItàlia Itàlia
Conegut per• 15 Campionats del Món
• 122 Victòries en GP
Activitat
Ocupaciódirector d'equip (1982–1995), pilot d'automobilisme (1978–1980), pilot de motociclisme (1963–1977) Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat
automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Marques Moto Morini, MV Agusta, Yamaha
Participà en
Títols internacionals en Velocitat
C. Món 350cc7 (1968 - 1974)
C. Món 500cc8 (1966 - 1972, 1975)
Total: 15 Campionats Mundials
Palmarès en Grans Premis
GPs Victòries Podis Poles V. Ràp. Punts
186 122 159 9 117 1.493
Títols estatals en Velocitat
C. It. velocitat16
C. It. muntanya1
Victòries en curses destacades
Manx TT12
Família
CònjugeMaría Ayuso (1988–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
SIG AGO vektor-1.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Brescia, la seva família era de Lovere (província de Bèrgam), on el seu pare havia treballat a l'ajuntament local. Ago era el gran de quatre germans. A nou anys d'edat s'aficionà al motociclisme després que el seu pare li regalés un petit ciclomotor que no passava dels 30 km/h.[6][7] Més endavant va començar a competir, però com que el seu pare no aprovava que participés en curses de motociclisme i feia tot el que podia per persuadir-lo de no fer-ho, Giacomo Agostini va haver de córrer inicialment d'amagat, primer en pujades de muntanya i després en curses de velocitat.[1]

Finalment, el seu pare va acceptar la seva afició i el 1963, a 21 anys, Agostini va guanyar el campionat italià de 175cc amb una Morini. Quan el pilot oficial d'aquesta marca Tarquinio Provini va deixar l'equip per anar a Benelli, Alfonso Morini va contractar el jove Agostini com a substitut.[1] El 1964, Agostini guanyà el títol italià de 350cc i va demostrar la seva vàlua en acabar quart al Gran Premi d'Itàlia a Monza.[8]

Mundial de motociclismeModifica

Hailwwod (esquerra) i Agostini durant la temporada del 1967
Agostini davant de Phil Read a la cursa de 350cc d'Assen, el 1971
Amb la Yamaha TZ 750 a la Daytona 200 el 1975

Els bons resultats d'Agostini van cridar l'atenció del comte Domenico Agusta, que el va fitxar per al seu equip de fàbrica MV Agusta com a company de Mike Hailwood.[1] La temporada del 1965, Agostini va lluitar pel títol de 350cc amb Jim Redman, de l'equip d'Honda. A la ronda final, el Gran Premi del Japó a Suzuka, semblava que l'italià acabaria guanyant el títol mentre liderava la cursa, però la moto li va fallar i el campió va ser finalment Redman.[8]

Al final de la temporada de 1965, Hailwood se'n va anar a Honda, cansat del caràcter complicat del comte Agusta. Agostini, ara com a principal pilot de MV Agusta, no va fallar i va guanyar el títol de 500cc set anys seguits per a la marca italiana.[1][2] També va guanyar el títol de 350cc set vegades seguides i 10 vegades el TT de l'illa de Man.[9] En aquella època, el TT i el Gran Premi de l'Ulster, dues de les curses de motociclisme més difícils del món, els guanyaven regularment pilots anglòfons (la majoria, britànics); a banda dels seus èxits al TT, Agostini va guanyar també 7 vegades el Gran Premi de l'Ulster -va ser l'únic pilot no britànic que va aconseguir aquest èxit en curses britàniques.

El 1967 va lluitar contra Hailwood en una de les temporades més dramàtiques de la història del mundial de motociclisme.[8] Cadascun dels dos va aconseguir 5 victòries abans que el títol no es decidís a favor d'Agostini a la darrera cursa de la temporada, el Gran Premi del Canadà, on Hailwood guanyà i Agostini fou segon. Fou justament el major nombre de segons llocs al llarg de la temporada (tres Agostini per dos Hailwood) el que va desfer l'empat final a favor de l'italià.[8]

Agostini va revolucionar el món del motociclisme quan va anunciar que no tornaria a córrer el TT de l'Illa de Man, després de la mort del seu gran amic Gilberto Parlotti durant el TT de 1972.[8] Ago considerava que el circuit de 37 milles no era prou segur per a celebrar-hi curses del campionat del món. A l'època, el TT era la cursa més prestigiosa del calendari de motociclisme. Altres pilots de primer nivell es van unir al seu boicot a la prova i el 1977, l'esdeveniment va ser eliminat del calendari del mundial.

Agostini va tornar a sorprendre el món de les curses quan va anunciar que deixaria MV Agusta per anar a Yamaha la temporada de 1974. En la seva primera cursa per a la marca japonesa, va guanyar la prestigiosa Daytona 200, la principal cursa de motociclisme nord-americana.[10][11] Aquell any va guanyar amb Yamaha el Campionat del Món de 350cc, però algunes lesions i problemes mecànics li van impedir de guanyar també el títol de 500cc, cosa que va fer la temporada següent, 1975, aconseguint així el primer mundial de 500cc per a una moto de dos temps.

El títol mundial de 1975 fou el darrer per a l'italià, aleshores amb 33 anys. El 1976 va pilotar motos Yamaha i MV a la classe de 500cc, però només va córrer una cursa en 350cc, que va guanyar, a Assen. Per al desafiant circuit de Nürburgring, va triar la MV Agusta de 500cc i la va portar a la victòria, guanyant així l'últim Gran Premi tant per a ell, com per a la marca i per a un motor de quatre temps a la classe de 500cc.

Ago es va retirar de les competicions després d'acabar sisè la temporada de 1977, durant la qual també va córrer en curses de resistència de 750 cc per a Yamaha.[8] El balanç de la seva carrera internacional són vuit Campionats del Món de 500cc (set de seguits, 1966-1972, i 1975) i set de consecutius de 350cc (1968-1974), a més de cinc subcampionats (un en 500cc i quatre en 350cc). A banda, va guanyar 122 Grans Premis (entre ells, 12 victòries al TT de l'illa de Man), amb un total de 159 podis. A escala estatal, va guanyar 16 Campionats d'Itàlia de velocitat en diverses cilindrades i un de muntanya.

AutomobilismeModifica

Com ja havien fet Jean-Pierre Beltoise, John Surtees i Mike Hailwood abans que ell, Agostini va córrer amb cotxes de Fórmula 1 en deixar les motos. Va competir en curses de Fórmula 1 no puntuables per al campionat l'any 1978. Va participar també al campionat europeu de Fórmula 2 amb un Chevron B42-BMW i al campionat britànic de Fórmula 1 amb el seu propi equip i un Williams FW06. Va acabar la seva carrera dins l'automobilisme el 1980.[12]

Director d'equipsModifica

El 1982, Agostini va tornar a les curses de motociclisme com a director de l'equip Marlboro Yamaha. En aquest rol va guanyar tres títols de 500cc amb Eddie Lawson i va dirigir molts pilots d'èxit, entre ells Graeme Crosby i Kenny Roberts. Sota la seva direcció, aquests pilots van guanyar els campionats de Daytona en les curses de F1 (Crosby el 1982 i Roberts el 1983 i el 1984) i Superbike (Lawson el 1986). Entre 1986 i 1990 també va dirigir l'equip Marlboro Yamaha 250cc amb pilots com ara Luca Cadalora, Martin Wimmer i Àlex Crivillé.

D'ençà de 1992, Agostini va exercir de director de l'equip de fàbrica de Cagiva fins al 1994, quan la marca italiana es va retirar del campionat del món. L'última temporada d'Agostini com a director d'equip va ser l'any 1995, quan va dirigir un equip Honda de 250cc amb Doriano Romboni com a pilot.

Vida personalModifica

 
Giacomo Agostini el 1968

Agostini es va mantenir solter fins a tocar de la cinquantena. De jove va mantenir moltes relacions amb famoses, entre elles l'actriu alemanya establerta a Itàlia Karin Schubert.[13]

El 1988, a 46 anys, es va casar al Puerto de Santa María (Cadis) amb l'espanyola María Ayuso, natural d'aquesta població,[14] a qui havia conegut a Jerez de la Frontera mentre feia de director d'equip. El matrimoni té dos fills, Vittoria (1989) i Piergiacomo, conegut com a Giacomino (1994).[14][6] La família Agostini resideix ocasionalment al seu "Cortijo" La Ramoncita de Jerez de la Frontera, ben a prop del circuit de motociclisme.[15] Agostini té una placa dedicada al Passeig de la Fama d'aquesta població.[16]

Resultats al Mundial de motociclismeModifica

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició 1 2 3 4 5 6
Punts 8 6 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1
Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Pts Posició
1964 250cc Moto Morini EUA
-
ESP
-
FRA
-
MTT
-
DTT
-
BEL
-
GER
4
RDA
-
ULS
-
FIN
-
NAC
4
JAP
-
6 12è
1965 350cc MV Agusta GER
1
MTT
3
DTT
3
RDA
-
TXE
-
ULS
-
FIN
1
NAC
1
JAP
5
32 2n
500cc MV Agusta EUA
-
GER
2
MTT
Ret
DTT
6
BEL
2
RDA
2
TXE
2
ULS
-
FIN
1
NAC
2
32 2n
1966 350cc MV Agusta GER
-
FRA
2
DTT
2
BEL
1
TXE
2
FIN
-
ULS
2
MTT
1
NAC
1
JAP
-
42 2n
500cc MV Agusta GER
2
DTT
2
BEL
1
RDA
Ret
TXE
2
FIN
1
ULS
2
MTT
2
NAC
1
36 1r
1967 350cc MV Agusta GER
2
MTT
2
DTT
2
RDA
2
TXE
-
ULS
1
NAC
-
JAP
-
32 2n
500cc MV Agusta GER
1
MTT
Ret
DTT
2
BEL
1
RDA
1
TXE
2
FIN
1
ULS
20
NAC
1
CAN
2
46 1r
1968 350cc MV Agusta GER
1
MTT
1
DTT
1
RDA
1
TXE
1
ULS
1
NAC
1
32 1r
500cc MV Agusta GER
1
ESP
1
MTT
1
DTT
1
BEL
1
RDA
1
TXE
1
FIN
1
ULS
1
NAC
1
48 1r
1969 350cc MV Agusta ESP
1
GER
1
MTT
1
DTT
1
RDA
1
TXE
1
FIN
1
ULS
1
NAC
-
IUG
-
90 1r
500cc MV Agusta ESP
1
GER
1
FRA
1
MTT
1
DTT
1
BEL
1
RDA
1
TXE
1
FIN
1
ULS
1
NAC
-
IUG
-
105 1r
1970 350cc MV Agusta GER
1
IUG
1
MTT
1
DTT
1
RDA
1
TXE
1
FIN
1
ULS
1
NAC
1
ESP
-
105 1r
500cc MV Agusta GER
1
FRA
1
IUG
1
MTT
1
DTT
1
BEL
1
RDA
1
FIN
1
ULS
1
NAC
1
ESP
-
90 1r
1971 350cc MV Agusta AUT
1
GER
1
MTT
-
DTT
1
BEL
1
RDA
1
TXE
-
SUE
1
FIN
1
ULS
-
NAC
-
ESP
-
90 1r
500cc MV Agusta AUT
1
GER
1
MTT
1
DTT
1
BEL
1
RDA
1
SUE
1
FIN
1
ULS
-
NAC
-
ESP
-
90 1r
1972 350cc MV Agusta GER
2
FRA
4
AUT
1
NAC
1
MTT
1
IUG
-
DTT
1
RDA
-
TXE
-
SUE
1
FIN
1
ESP
-
102 1r
500cc MV Agusta GER
1
FRA
1
AUT
1
NAC
1
MTT
1
IUG
-
DTT
1
BEL
1
RDA
1
TXE
1
SUE
1
FIN
1
ESP
-
105 1r
1973 350cc MV Agusta FRA
1
AUT
-
GER
-
NAC
1
MTT
-
IUG
-
DTT
1
TXE
2
SUE
2
FIN
1
ESP
-
84 1r
500cc MV Agusta FRA
Ret
AUT
Ret
GER
Ret
MTT
-
IUG
-
DTT
Ret
BEL
1
TXE
1
SUE
2
FIN
1
ESP
-
57 3r
1974 350cc Yamaha FRA
1
GER
-
AUT
1
NAC
1
MTT
-
DTT
1
SUE
-
FIN
-
IUG
1
ESP
-
75 1r
500cc Yamaha FRA
Ret
GER
-
AUT
1
NAC
Ret
MTT
-
DTT
1
BEL
2
SUE
Ret
FIN
-
TXE
6
47 4t
1975 350cc Yamaha FRA
2
ESP
1
AUT
-
GER
Ret
NAC
2
MTT
-
DTT
4
FIN
2
TXE
-
IUG
-
59 2n
500cc Yamaha FRA
1
AUT
Ret
GER
1
NAC
1
MTT
-
DTT
2
BEL
Ret
SUE
Ret
FIN
1
TXE
2
84 1r
1976 350cc MV Agusta FRA
-
AUT
-
NAC
-
IUG
-
MTT
-
DTT
1
FIN
-
TXE
-
GER
-
ESP
-
15 15è
500cc Suzuki FRA
5
AUT
6
NAC
Ret
MTT
-
DTT
Ret
BEL
Ret
SUE
-
FIN
Ret
TXE
Ret
26
MV Agusta GER
1
1977 350cc Yamaha VEN
GER
2
NAC
8
ESP
-
FRA
-
IUG
-
DTT
-
SUE
-
FIN
-
TXE
10
GBR
-
16 16è
500cc Yamaha VEN
-
AUT
-
GER
Ret
NAC
5
FRA
2
DTT
Ret
BEL
8
SUE
9
FIN
Ret
TXE
2
GBR
9
37

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Giacomo Agostini» (en anglès). motorcyclemuseum.org. Motorcycle Hall of Fame. [Consulta: 8 març 2017].
  2. 2,0 2,1 «Giacomo Agostini career results» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 8 juliol 2017].
  3. «Giacomo Agostini» (en anglès). motorcyclemuseum.org. Motorcycle Hall of Fame. [Consulta: 8 març 2017]. «perhaps the greatest Grand Prix rider of all time»
  4. «2000 MotoGP Legends: Roberts, Hailwood, Nieto, Rainey, Schwantz, Agostini» (en anglès). MotoGP.com. Dorna Sports, 07-03-2002. [Consulta: 18 novembre 2021].
  5. «FIM Legends» (PDF) (en anglès i francès). fim-live.com. Arxivat de l'original el 2/10/2020. [Consulta: 29 juliol 2020].
  6. 6,0 6,1 «Giacomo Agostini, 15 curiosità sul pilota nel giorno dell'80° compleanno» (en italià). sport.sky.it, 16-07-2022. [Consulta: 12 juliol 2022].
  7. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Giacomo Agostini (1942-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 48-49. ISBN 84-95664-05-4. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès). 1a ed. Hazelton Publishing Ltd., 1999. ISBN 1-874557-83-7. 
  9. «Giacomo Agostini Isle of Man TT results» (en anglès). iomtt.com. [Consulta: 8 juliol 2017].
  10. Amick, Bill «1974 Grand National Championship Series Summary» (en anglès). American Motorcyclist, gener 1975 [Consulta: 8 març 2017].
  11. «Daytona 200 winners» (en anglès). motorsportsetc.com. [Consulta: 8 juliol 2017].
  12. «Giacomo Agostini auto racing career profile» (en anglès). forix.com. [Consulta: 8 juliol 2017].
  13. (en italià) ABC. SO.GE.PE. [Milà], núm. 37, 11-09-1970.
  14. 14,0 14,1 «2.590. Giacomo Agostini y María Ayuso. El piloto con más títulos de motociclismo que se casó con una portuense» (en castellà). gentedelpuerto.com, 02-10-2015. [Consulta: 15 juliol 2022].
  15. «Agostini: «Marc sap que córrer no és entrenar»». elperiodico.cat. El Periódico de Catalunya, 23-03-2013. [Consulta: 15 juliol 2022].
  16. «El piloto Giacomo Agostini inaugura su estrella en el Paseo de la Fama de Jerez» (en castellà). 20minutos.es. 20 minutos, 11-02-2015. [Consulta: 15 juliol 2022].

BibliografiaModifica

  • Mas Godayol, Josep (Director). «Giacomo Agostini. Ago el astronauta». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 62-72 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giacomo Agostini