Giacomo Agostini

Giacomo Agostini
	Giacomo Agostini (1968)
Biografia
Naixement	16 de juny de 1942 (77 anys); Brescia, Llombardia
Altres noms	Ago
Nacionalitat	Itàlia
Es coneix per	• 15 Campionats del Món; • Victòries en GP (122); • GP en un any (19, 1970); • Podis consecutius (22)
Activitat
Ocupació	Motociclista i pilot d'automobilisme
Activitat	1963 - 1977
Esport	motociclisme
Marques	MV Agusta, Yamaha
Títols internacionals en Velocitat
C. Món 350cc	7 (1968 - 1974)
C. Món 500cc	8 (1966 - 1972, 1975)
	Total: 15 Campionats Mundials
Palmarès en Grans Premis
Títols estatals en Velocitat
C. d'Itàlia	18
Victòries en curses destacades
Manx TT	12
Família
Parella	Karin Schubert
	Premis Orde al Mèrit de la República Italiana;
Lloc web	giacomo-agostini.com

Giacomo Agostini (Brescia, Itàlia, 16 de juny de 1942) és el pilot de motociclisme de velocitat amb més títols mundials d'aquesta especialitat guanyats de la història (15),^[1]^{[nota 1]} essent considerat el millor pilot de Gran Premi de tots els temps.^[2]^[3]

L'any 1963 aconseguí el Campionat junior d'Itàlia de motociclisme, debutant aquell mateix any en el Campionat del Món que ja correria totalment l'any 1964.

El seu primer títol mundial l'aconseguiria l'any 1966 quan va guanyar el Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 500cc amb una MV Agusta, títol que renovaria ininterrompudament des de 1967 fins a 1972, anys en els quals, a més a més, també guanyaria ininterrompudament el Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 350cc (del 1968 al 1973). L'any 1974 deixà la MV Agusta per fitxar per Yamaha, amb la que guanyà els títols de 350cc el 1974 i 500cc el 1975.

Al llarg de la seva carrera Agostini aconseguí 15 títols mundials i 18 italians, així com 12 victòries a la Tourist Trophy. Després de retirar-se com a pilot, l'any 1977, continuà vinculat al motociclisme amb la seva pròpia escuderia i com a director dels equips Yamaha i Cagiva.^[4]

CuriositatsModifica

Agostini s'aficionà al motociclisme a 9 anys, després que el seu pare li regalés una petita Vespa.^[4]
El 1968 guanyà totes les curses de 500cc i de 350cc
És el pilot amb més curses guanyades al Mundial: 122
És, igualat amb Mike Hailwood, el pilot que més curses ha guanyat en una temporada (1970): 19
Té el rècord de 22 podis consecutius, igualat per Valentino Rossi

Resultats al Mundial de motociclismeModifica

A Monthléry el 2003, en una cursa de clàssiques

Amb la MV 350 a Nürburgring el 1976

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició	1	2	3	4	5	6
Punts	8	6	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

Any	Categoria	Moto	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	Pts	Posició
1964	250cc	Moto Morini	EUA -	ESP -	FRA -	MTT -	DTT -	BEL -	GER 4	RDA -	ULS -	FIN -	NAC 4	JAP -		6	12è
1965	350cc	MV Agusta		GER 1	MTT 3	DTT 3		RDA -	TXE -	ULS -	FIN 1	NAC 1	JAP 5			32	2n
1965	500cc	MV Agusta	EUA -	GER 2	MTT Ret	DTT 6	BEL 2	RDA 2	TXE 2	ULS -	FIN 1	NAC 2				32	2n
1966	350cc	MV Agusta	GER -	FRA 2	DTT 2	BEL 1		TXE 2	FIN -	ULS 2	MTT 1	NAC 1	JAP -			42	2n
1966	500cc	MV Agusta	GER 2		DTT 2	BEL 1	RDA Ret	TXE 2	FIN 1	ULS 2	MTT 2	NAC 1				36	1r
1967	350cc	MV Agusta	GER 2	MTT 2	DTT 2		RDA 2	TXE -		ULS 1	NAC -		JAP -			32	2n
1967	500cc	MV Agusta	GER 1	MTT Ret	DTT 2	BEL 1	RDA 1	TXE 2	FIN 1	ULS 20	NAC 1	CAN 2				46	1r
1968	350cc	MV Agusta	GER 1		MTT 1	DTT 1		RDA 1	TXE 1		ULS 1	NAC 1				32	1r
1968	500cc	MV Agusta	GER 1	ESP 1	MTT 1	DTT 1	BEL 1	RDA 1	TXE 1	FIN 1	ULS 1	NAC 1				48	1r
1969	350cc	MV Agusta	ESP 1	GER 1		MTT 1	DTT 1		RDA 1	TXE 1	FIN 1	ULS 1	NAC -	IUG -		90	1r
1969	500cc	MV Agusta	ESP 1	GER 1	FRA 1	MTT 1	DTT 1	BEL 1	RDA 1	TXE 1	FIN 1	ULS 1	NAC -	IUG -		105	1r
1970	350cc	MV Agusta	GER 1		IUG 1	MTT 1	DTT 1		RDA 1	TXE 1	FIN 1	ULS 1	NAC 1	ESP -		105	1r
1970	500cc	MV Agusta	GER 1	FRA 1	IUG 1	MTT 1	DTT 1	BEL 1	RDA 1		FIN 1	ULS 1	NAC 1	ESP -		90	1r
1971	350cc	MV Agusta	AUT 1	GER 1	MTT -	DTT 1	BEL 1	RDA 1	TXE -	SUE 1	FIN 1	ULS -	NAC -	ESP -		90	1r
1971	500cc	MV Agusta	AUT 1	GER 1	MTT 1	DTT 1	BEL 1	RDA 1		SUE 1	FIN 1	ULS -	NAC -	ESP -		90	1r
1972	350cc	MV Agusta	GER 2	FRA 4	AUT 1	NAC 1	MTT 1	IUG -	DTT 1		RDA -	TXE -	SUE 1	FIN 1	ESP -	102	1r
1972	500cc	MV Agusta	GER 1	FRA 1	AUT 1	NAC 1	MTT 1	IUG -	DTT 1	BEL 1	RDA 1	TXE 1	SUE 1	FIN 1	ESP -	105	1r
1973	350cc	MV Agusta	FRA 1	AUT -	GER -	NAC 1	MTT -	IUG -	DTT 1		TXE 2	SUE 2	FIN 1	ESP -		84	1r
1973	500cc	MV Agusta	FRA Ret	AUT Ret	GER Ret		MTT -	IUG -	DTT Ret	BEL 1	TXE 1	SUE 2	FIN 1	ESP -		57	3r
1974	350cc	Yamaha	FRA 1	GER -	AUT 1	NAC 1	MTT -	DTT 1		SUE -	FIN -		IUG 1	ESP -		75	1r
1974	500cc	Yamaha	FRA Ret	GER -	AUT 1	NAC Ret	MTT -	DTT 1	BEL 2	SUE Ret	FIN -	TXE 6				47	4t
1975	350cc	Yamaha	FRA 2	ESP 1	AUT -	GER Ret	NAC 2	MTT -	DTT 4			FIN 2	TXE -	IUG -		59	2n
1975	500cc	Yamaha	FRA 1		AUT Ret	GER 1	NAC 1	MTT -	DTT 2	BEL Ret	SUE Ret	FIN 1	TXE 2			84	1r
1976	350cc	MV Agusta	FRA -	AUT -	NAC -	IUG -	MTT -	DTT 1			FIN -	TXE -	GER -	ESP -		15	15è
	500cc	Suzuki	FRA 5	AUT 6	NAC Ret		MTT -	DTT Ret	BEL Ret	SUE -	FIN Ret	TXE Ret				26	7è
	500cc	MV Agusta											GER 1			26	7è
1977	350cc	Yamaha	VEN		GER 2	NAC 8	ESP -	FRA -	IUG -	DTT -		SUE -	FIN -	TXE 10	GBR -	16	16è
1977	500cc	Yamaha	VEN -	AUT -	GER Ret	NAC 5		FRA 2		DTT Ret	BEL 8	SUE 9	FIN Ret	TXE 2	GBR 9	37	6è

NotesModifica

↑ Els seus quinze títols mundials de motociclisme varen ser superats el 2014 per Toni Bou (8 de trial i 8 de trial indoor) i per Laia Sanz (13 de trial i 3 d'enduro).

ReferènciesModifica

↑ «Giacomo Agostini» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 2 maig 2011].
↑ Fourny, Denis; Fradette, Benoit; Gounelle, Jean [et al]. «Giacomo Agostini (ITA)». A: Fortin, Jacques (Editor). Enciclopedia visual de los deportes (en castellà). Badalona: Editorial Paidotribo, 2008, p. 353. ISBN 978-84-8019-984-1.
↑ Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Motos de competición velocidad - Giacomo Agostini». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 9 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3.
↑ ^4,0 ^4,1 Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Giacomo Agostini (1942-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 48-49. ISBN 84-95664-05-4.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Giacomo Agostini

Lloc Web oficial (anglès)
Agostini al Motorcycle Hall of Fame (anglès)
Pàgina biogràfica a motosclassicas70.com (portuguès)
Vídeo d'homenatge a Giacomo Agostini (italià)
Imatge d'Agostini amb la Yamaha cap a 1977

[nota-2] Els seus quinze títols mundials de motociclisme varen ser superats el 2014 per Toni Bou (8 de trial i 8 de trial indoor) i per Laia Sanz (13 de trial i 3 d'enduro).

[1] «Giacomo Agostini» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 2 maig 2011].

[3] Fourny, Denis; Fradette, Benoit; Gounelle, Jean [et al]. «Giacomo Agostini (ITA)». A: Fortin, Jacques (Editor). Enciclopedia visual de los deportes (en castellà). Badalona: Editorial Paidotribo, 2008, p. 353. ISBN 978-84-8019-984-1.

[4] Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Motos de competición velocidad - Giacomo Agostini». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 9 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3.

[eli-5] 4,0 ^4,1 Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Giacomo Agostini (1942-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 48-49. ISBN 84-95664-05-4.

[1]

[nota 1]

[2]

[3]

[4]