Kevin Schwantz

pilot de motociclisme americà

Kevin Schwantz (Houston, 19 de juny de 1964)[1] és un antic pilot de motociclisme nord-americà que va ser Campió del Món de 500cc el 1993.[2][3] El seu espectacular estil de pilotatge el va fer molt popular entre els afeccionats. Schwantz va ser inclòs al Saló de la Fama de la Motocicleta de l'AMA el 1999,[2] al Saló de la Fama de MotoGP l'any 2000[4] i al Saló de la Fama dels esports de motor d'Amèrica el 2019.[5]

Infotaula de personaKevin Schwantz

Kevin Schwantz el 2010 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Houston (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat
motocròs
automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Núm. esportiu34 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webschwantzracing.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1532942 TMDB.org: 2197409
Facebook: kevinschwantzofficial Twitter (X): kevinschwantz Instagram: kschwantz34 MotoGP: Kevin+Schwantz Modifica el valor a Wikidata

Primers anys

modifica

Fill dels propietaris d'una botiga de motocicletes, Kevin Schwantz va aprendre a conduir-ne a quatre anys[2] i més tard va començar a competir en trial seguint l'exemple del seu pare.[2] El seu oncle, Darryl Hurst, va ser un reeixit pilot de dirt track que corria amb el número 34, el mateix que va adoptar més tard Kevin en homenatge a ell.[2][6] Durant l'adolescència va passar del trial al motocròs i en va esdevenir un dels millors pilots a les curses regionals.[2] Després d'un greu accident durant la classificació per al Supercross de Houston de 1983 va decidir deixar aquesta modalitat.[2]

Carrera esportiva

modifica

En acabar la temporada de 1984, l'equip Yoshimura Suzuki de Superbike li va oferir una prova i ràpidament el va contractar.[2] En la seva primera cursa amb Yoshimura va guanyar les dues rondes de la Willow Springs, una cursa puntuable per al campionat AMA de Superbike de 1985.[2] Va acabar setè en la classificació general del campionat malgrat haver competit només a la meitat de les curses.[2] El 1986 va acabar segon darrere d'Eddie Lawson a la Daytona 200 amb la nova Suzuki GSX-R750.[2] Aleshores es va trencar la clavícula en un accident durant una cursa de classificació (cosa que va ser habitual al llarg de la seva carrera) i es va haver de perdre diverses curses.[2] Una vegada més va acabar setè a la general del campionat.[2]

 
Schwantz celebrant la victòria al GP de Gran Bretanya de 1989
Carrera esportiva
Nacionalitat  Estats Units
Temporades1986 - 1995
EquipsSuzuki
Palmarès en velocitat
C. Món 500cc1 (1993)

GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
105 25 51 29 26 1.236,5

El campionat AMA de Superbike de 1987 va marcar l'inici de la gran rivalitat de Schwantz amb Wayne Rainey.[2] Tots dos van lluitar frec a frec durant tota la temporada, sovint topant a la pista. Rainey finalment va guanyar el campionat, però Schwantz va cloure la temporada guanyant cinc de les sis darreres curses.[2] Tan intensa va ser la seva rivalitat que van continuar la seva batalla durant les curses del Trofeu Transatlàntic d'aquell any, en què suposadament eren companys d'equip competint contra un equip de pilots britànics.[2]

Schwantz va començar el 1988 guanyant la cursa inaugural de la temporada, la Daytona 200 (fou la seva única victòria en aquest prestigiós esdeveniment).[7] Després se'n va anar a Europa a competir al campionat del món de 500cc amb l'equip de Suzuki, on havia estat promocionat; va tenir un èxit immediat en guanyar el Gran Premi del Japó a Suzuka, la ronda inaugural de la temporada. Aquell era tot just el seu setè Gran Premi després d'haver-ne disputat alguns com a "comodí" els anys 1986 amb l'antiga RG500 de motor "quadrat" i 1987 amb la primera versió de la RGV500 amb motor V4.[2][3]

El seu gran rival, Rainey, va passar també a competir als Grans Premis aquell any dins l'equip Roberts-Yamaha.[8] Durant les següents sis temporades, tots dos van continuar la seva intensa rivalitat als circuits de tot Europa.[3]

La del tombant de la dècada del 1980 ha estat considerada una de les èpoques més renyides de la història dels Grans Premis, amb un elenc de pilots de gran talent entre els quals hi havia, a més de Schwantz i Rainey, Wayne Gardner, Mick Doohan, Eddie Lawson i Randy Mamola.[9] Sovint, Schwantz estava en desavantatge perquè les seves Suzuki no semblaven mai ser tan ràpides com les Yamaha i Honda dels seus rivals. La determinació del texà de guanyar a qualsevol preu va fer que, sovint, semblés que queia amb tanta freqüència com guanyava. Aquest tret el va convertir en un dels favorits dels aficionats a les curses de tot el món.[3] El seu darrer avançament a Rainey per a guanyar el Gran Premi d'Alemanya de 1991, a Hockenheimring, amb el seu pneumàtic posterior cuejant de banda a banda, al límit del control, simbolitza l'estil de pilotatge de Schwantz: do or die ("fer o morir").

 
Schwantz al GP del Japó de 1993

Kevin Schwantz va culminar la seva carrera el 1993 en guanyar el seu únic campionat del món de 500cc.[3] El seu rival Wayne Rainey havia estat un cop més encapçalant la classificació provisional del mundial, fins que va patir un greu accident al Gran Premi d'Itàlia que el va deixar paraplègic. El 1994, Schwantz va patir una temporada curulla d'accidents alhora que les lesions que havia anat patint al llarg dels anys van començar a passar-li factura,[3] com també ho va fer a escala psicològica l'accident de Rainey. A començaments de la temporada de 1995, després d'una conversa amb el seu antic rival, Kevin Schwantz va decidir de retirar-se de les competicions[2][10] sense arribar a acabar la temporada. Segons declarà al circuit de Mugello, ho va deixar «per manca de motivació».[11]

Al moment de la seva retirada, Schwantz havia acumulat durant la seva carrera 25 victòries en Grans Premis, una més que Wayne Rainey.[2][8] Aquesta xifra el va convertir en el segon nord-americà més reeixit de la història (pel que fa al nombre de victòries en 500cc) darrere d'Eddie Lawson. En senyal de respecte i com a prova de la seva popularitat, la FIM va retirar el seu dorsal, el número 34.

Després dels Grans Premis

modifica

A finals de la dècada del 1990, Schwantz va córrer un parell de temporades del campionat NASCAR d'Austràlia abans de tornar als Estats Units, on va competir a la NASCAR Busch Series (en va córrer 18 curses i va aconseguir acabar-ne dues entre els deu primers), a més d'una prova del campionat ARCA Bondo/Mar-Hyde i alguna cursa de turismes.[2][12]

Schwantz va co-dissenyar el traçat del circuit de les Amèriques amb Tavo Hellmund i l'arquitecte i dissenyador de circuits alemany Hermann Tilke.[13]

A partir del 2001, Kevin Schwantz va dirigir una escola de pilotatge a Birmingham (Alabama).[14]

Aparicions als mitjans

modifica
  • El 2003 va aparèixer al documental de motociclisme Faster.
  • El 2011 va fer una volta al circuit Ricardo Tormo de Xest amb la moto de Marco Simoncelli en honor a l'italià, mort recentment.
  • El 2017 va aparèixer com a convidat al programa Jay Leno's Garage (concretament, a l'episodi 10 de la tercera temporada).

Resultats al Mundial de motociclisme

modifica

Font:[3]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Punts Posició Victòries
1986 500cc Rizla-Suzuki Suzuki RG500 ESP
-
NAT
-
GER
-
AUT
-
YUG
-
DTT
Ret
BEL
10
FRA
Ret
GBR
-
SWE
-
SM
10
2 22è 0
1987 500cc Heron-Suzuki Suzuki RGV500 JPN
-
ESP
5
GER
-
NAT
8
AUT
-
YUG
-
DTT
-
FRA
9
GBR
-
SWE
-
CSR
-
SM
-
POR
-
BRA
-
ARG
-
11 16è 0
1988 500cc Pepsi Suzuki Suzuki RGV500 JPN
1
USA
5
ESP
Ret
EXP
Ret
NAT
4
GER
1
AUT
4
DTT
8
BEL
Ret
YUG
-
FRA
3
GBR
Ret
SWE
12
CSR
Ret
BRA
3
119 2
1989 500cc Pepsi Suzuki Suzuki RGV500 JPN
1
AUS
Ret
USA
2
ESP
Ret
NAT
Ret
GER
Ret
AUT
1
YUG
1
DTT
Ret
BEL
2
FRA
2
GBR
1
SWE
Ret
CSR
1
BRA
1
162.5 4t 6
1990 500cc Lucky Strike
Suzuki
Suzuki RGV500 JPN
3
USA
Ret
ESP
3
NAT
2
GER
1
AUT
1
YUG
2
DTT
1
BEL
7
FRA
1
GBR
1
SWE
Ret
CSR
Ret
HUN
3
AUS
Ret
188 2n 5
1991 500cc Lucky Strike
Suzuki
Suzuki RGV500 JPN
1
AUS
5
USA
3
ESP
Ret
ITA
7
GER
1
AUT
3
EUR
4
DTT
1
FRA
4
GBR
1
SM
2
CSR
5
VDM
1
MAL
NVC
204 3r 5
1992 500cc Lucky Strike
Suzuki
Suzuki RGV500 JPN
3
AUS
4
MAL
NVC
ESP
4
ITA
1
EUR
4
GER
2
DTT
Ret
HUN
4
FRA
Ret
GBR
Ret
BRA
7
RSA
5
199 4t 1
1993 500cc Lucky Strike
Suzuki
Suzuki RGV500 AUS
1
MAL
3
JPN
2
ESP
1
AUT
1
GER
2
DTT
1
EUR
3
SM
2
GBR
Ret
CZE
5
ITA
3
USA
4
FIM
3
248 1r 4
1994 500cc Lucky Strike
Suzuki
Suzuki RGV500 AUS
4
MAL
6
JPN
1
ESP
2
AUT
2
GER
2
DTT
5
ITA
3
FRA
Ret
GBR
1
CZE
7
USA
-
ARG
-
EUR
-
169 4t 2
1995 500cc Lucky Strike
Suzuki
Suzuki RGV500 AUS
5
MAL
4
JPN
6
ESP
-
GER
-
ITA
-
DTT
-
FRA
-
GBR
-
CZE
-
BRA
-
ARG
-
EUR
-
34 15è 0

Referències

modifica
  1. «Kevin Schwantz» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2011. [Consulta: 6 juny 2011].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 «Kevin Schwantz at the Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 11 novembre 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Kevin Schwantz at MotoGP.com» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 11 novembre 2011].
  4. «Legends» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2021-11-18. [Consulta: 1r juliol 2022].
  5. «Kevin Schwantz at the Motorsports Hall of Fame of America» (en anglès). mshf.com. [Consulta: 15 març 2024].
  6. Lawrence, Larry. «Throwback Thursday: Darryl Hurst and Kenny Roberts Battle at the Syracuse Mile (1976)» (en anglès). cyclenews.com, 09-11-2023. [Consulta: 10 abril 2024].
  7. «Daytona 200 winners» (en anglès). motorsportsetc.com. Arxivat de l'original el 8/3/2012. [Consulta: 11 novembre 2011].
  8. 8,0 8,1 «Wayne Rainey at MotoGP.com» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 11 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  9. Oxley, Mat. Haynes Publishing. An Age Of Superheroes (en anglès), 2010. ISBN 978-1-84425-583-2. 
  10. «Kevin Schwantz Retires» (en anglès). superbikeplanet.com. Arxivat de l'original el 15/10/2011. [Consulta: 11 novembre 2011].
  11. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Kevin Schwantz (1964)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 49. ISBN 84-95664-05-4. 
  12. «Kevin Schwantz – 1997 ARCA Bondo/Mar-Hyde Series Results» (en anglès). NASCAR Digital Media, LLC. [Consulta: 13 novembre 2020].
  13. Maher, John «Turn for turn, Austin track's design, layout should look familiar to F1 drivers» (en anglès). Austin-American Statesman, 23-04-2012. Arxivat de l'original el 26/4/2012 [Consulta: 23 abril 2012].
  14. Cornering Curriculum: Kevin Schwantz Suzuki School (en anglès), desembre 2001 [Consulta: 31 octubre 2012].  Arxivat 2013-01-17 a Wayback Machine.

Enllaços externs

modifica
  • Kevin Schwantz - Lloc web oficial (anglès)
  • Vídeo d'homenatge a Kevin Schwantz (anglès)