Trofeu Transatlàntic

El Trofeu Transatlàntic (oficialment, en anglès: Transatlantic Trophy), conegut també com a Transatlantic Match i anomenat inicialment Anglo-American Match Races, va ser un torneig anual de curses de motociclisme celebrat a Gran Bretanya en què s'enfrontaven les seleccions del Regne Unit i els Estats Units. Es va disputar de 1971 a 1991, la majoria de vegades durant el cap de setmana de Pasqua, als circuits de Brands Hatch, Mallory Park i Oulton Park, tot i que algunes curses es van celebrar a Donington Park i Snetterton. Al llarg de la seva història s'hi van fer servir tres especificacions diferents de motocicletes: AMA/F750, Superbike i GP.[1]

Plantilla:Infobox sports competitionTrofeu Transatlàntic
Nom oficialTransatlantic Trophy Modifica el valor a Wikidata
Tipusesdeveniment esportiu recurrent Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorBSA/Triumph racing triples
Marlboro (tabac)
John Player & Sons
Shell Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióOulton Park (Little Budworth)
Donington Park
Mallory Park (Leicestershire)
Circuit de Snetterton
Circuit de Brands Hatch (Kent) Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Vigència1971 – 1991 Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Al tombant de la dècada del 1960, els periodistes britànics Gavin Trippe i Bruce Cox dirigien el setmanari amb seu a Califòrnia Motor Cycle Weekly i promovien curses de motociclisme als EUA. Desitjant de promocionar els pilots nord-americans al Regne Unit, durant la Daytona 200 de 1970 tots dos es van reunir amb Chris Lowe, de la Motor Circuit Developments (MCD) -entitat que dirigia els circuits de Brands Hatch, Oulton Park i Mallory Park- i Jim Swift, del British Motorcycle Racing Club, i entre tots van dissenyar allò que havia de ser el Trofeu Transatlàntic i que inicialment anomenaren Anglo-American Match Races. Ron Grant, el director de l'equip Suzuki dels Estats Units, va donar suport al pla.[2][3] Chris Lowe va negociar amb BSA/Triumph, que va acceptar de subministrar motocicletes tricilíndriques de 750 cc per als pilots i donar suport a la competició.[4]

 
La BSA Rocket 3 que va pilotar John Cooper (UK) a l'edició de 1971

BSA/Triumph va retirar el seu suport després de l'edició de 1971 i John Player en va esdevenir el patrocinador principal a partir de 1972. El nom del torneig es va canviar a Transatlantic Trophy aquell mateix any.[5]

El format inicial del Trofeu era de dues curses a cadascun dels tres circuits durant el cap de setmana de Pasqua: Brands Hatch (divendres Sant), Mallory Park (diumenge de Pasqua) i Oulton Park (dilluns de Pasqua).[6] Marlboro en va esdevenir el patrocinador principal el 1979.[7] A finals de 1982, Motor Circuit Developments va vendre Mallory Park i el 1983 es va fer servir el circuit de Snetterton com a tercer equipament. Per tal d'encaixar amb el calendari de curses d'aquest circuit, les curses es van traslladar al cap de setmana del Primer de Maig.[8] A finals de 1983 hi va haver denúncies d'irregularitats financeres per part de Motor Circuit Developments. Tom Wheatcroft, propietari de Donington Park, hi va intervenir i el Trofeu sencer es va organitzar en aquest circuit a partir de 1984.[9] Aquell any no hi hagué cap patrocinador principal,[10] però Shell Oils va patrocinar la competició a partir de 1985[11] i fins a 1987.[12] Brands Hatch es va tornar a fer servir el 1987, en què s'hi van fer tres curses i les sis restants a Donington.[13]

Donington havia d'acollir la ronda inaugural del Campionat del Món de Superbike (WSB) el diumenge de Pasqua de 1988. Com que tant aquest campionat com el Transatlantic Match feien servir motocicletes amb especificacions similars, el Transatlantic Trophy es va ampliar a quatre equips, es va rebatejar com a Eurolantic Challenge i es va permetre que, a banda dels anglesos i americans, hi participessin també pilots d'altres països europeus.[14] El torneig no es va celebrar els anys 1989 i 1990. L'edició final, coneguda com a Transatlantic Superbike Challenge, es va celebrar el maig de 1991 a Brands Hatch i Mallory Park.[1]

Declivi

modifica

El 1984, el pilot d'Honda Freddie Spencer es va estavellar durant el Trofeu i es va trencar els ossos dels peus. Això va fer que es perdés el Gran Premi d'Espanya. El seu company d'equip Ron Haslam també va caure. Honda va retirar el seu suport a l'esdeveniment. Altres fabricants van seguir el seu exemple durant els anys següents. Sense els millors pilots, la competició va decaure i es va acabar cancel·lant després de l'edició de 1991.[3][9][9]

Reedicions

modifica

El 1996, Triumph Motorcycles Ltd va fer reviure el concepte amb un Match de tres curses monomarca a Donington amb el model Speed Triple de 900 cc. Entre els nord-americans que hi van competir hi havia Dave Aldana, que havia competit a les primeres edicions de l'històric torneig (l'Anglo-American Match) el 1971. Gran Bretanya va guanyar la general per 614-426.[13][15]

El concepte es va reviure de nou el maig de 2015 com a part del Festival of Motorcycling que organitza la revista Motor Cycle News al recinte firal d'East of England, a Peterborough, on es va organitzar un Trofeu Transatlàntic entre equips britànics i americans en curses de flat track.[16] L'esdeveniment es va repetir al Festival del 2016.[17][18]

A finals de 2015, els responsables de MotoAmerica i del BSB van estudiar la possibilitat de recuperar el Trofeu Transatlàntic amb curses en tres circuits diferents durant un cap de setmana llarg.[19]

Resultats

modifica

Sistema de puntuació

modifica

El sistema de puntuació va anar canviant lleugerament al llarg dels anys. A tall d'exemple, el que es va aplicar el 1980 era el següent:[20]

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
Punts 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

A cada cursa, a més, els setze primers classificats rebien 6,25 £ (uns 7,35 al canvi), el primer de cada volta en rebia 5 i l'equip guanyador, 1.000.[20]

Llista de guanyadors

modifica
  Equip guanyador
Anglo-American Match Races
Edició Any Equip Resultats Equip
I 1971 UK 183-137[21] USA
Transatlantic Trophy
Edició Any Equip Resultats Equip
II 1972 UK 252-210[21] USA
III 1973 UK 416-398[21] USA
IV 1974 UK 416-401[21] USA
V 1975 UK 242-279[21] USA
VI 1976 UK 412-384[21] USA
VII 1977 UK 380-405[21] USA
VIII 1978 UK 435-379[21] USA
IX 1979 UK 352-448[21] USA
X 1980 UK 370-442[22] USA
XI 1981 UK 466-345[13] USA
XII 1982 UK 491-313[13] USA
XIII 1983 UK 245-198[13] USA
XIV 1984 British Commonwealth 136-259[13] USA
XV 1985 UK 336-254[13] USA
XVI 1986 UK 314-214[13] USA
XVII 1987 UK 745.5-993.5[13] USA
Eurolantic Challenge
Edició Any Equip Resultats Equip
XVIII 1988 UK 1 586-570[23] USA
UK 2 281-287 Europa
Transatlantic Superbike Challenge
Edició Any Equip Resultats Equip
XIX 1991 UK 625-161[24] USA

Equips per edició

modifica

Es mostren en negreta els màxims anotadors de punts individuals de cada edició.

1971 Anglo-American Match Races
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Percy Tait (capità) Triumph Gary Nixon (capità) Triumph
John Cooper BSA Jim Rice BSA
Paul Smart Triumph Dave Aldana BSA
Ray Pickrell BSA Dick Mann BSA
Tony Jefferies Triumph Don Castro Triumph
Don Emde BSA
Referències[13][4]
1972 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Phil Read (capità) Norton Dick Mann (capità) BSA
John Cooper BSA Cal Rayborn Harley Davidson
Tony Jefferies Triumph Don Emde Norton
Ray Pickrell BSA Ron Grant Suzuki
Peter Williams Norton Art Baumann Suzuki
Tony Rutter Norton Jody Nicholas Suzuki
Referències[13][5]:17
1973 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Paul Smart (capità) Suzuki Cal Rayborn (capità) Harley Davidson
Barry Sheene Suzuki Mert Lawwill Harley Davidson
John Cooper/Dave Croxford[a] John Player Norton   Doug Sehl Harley Davidson
Peter Williams John Player Norton Gary Nixon Kawasaki
Tony Jefferies Triumph   Yvon Duhamel Kawasaki
Percy Tait Triumph Art Baumann Kawasaki
Mick Grant Seeley-Kawasaki Ron Grant Suzuki
Dave Potter Khun-Norton Dave Aldana John Player Norton
Referències[13][27]
1974 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Paul Smart (capità) Suzuki   Yvon Duhamel (capità) Kawasaki
Peter Williams John Player Norton Kenny Roberts Yamaha
Dave Croxford John Player Norton Gary Fisher Yamaha
Barry Sheene Suzuki Gene Romero Yamaha
Stan Woods Suzuki John Long Yamaha
Barry Ditchburn Yamaha Dave Aldana Norton
Mick Grant Yamaha Art Baumann Kawasaki/Yamaha[b]
Percy Tait Triumph/Norton[c] Gary Nixon Suzuki
Ron Chandler (reserva) Kawasaki Jim Evans (reserva) Yamaha
Referències[13][9][28]
1975 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Percy Tait (capità) Yamaha Kenny Roberts (capità) Yamaha
Stan Woods Suzuki Gene Romero Yamaha
John Newbold Suzuki Don Castro Yamaha
Mick Grant Kawasaki Steve Baker Yamaha
Barry Ditchburn Kawasaki Steve McLaughlin Yamaha
Dave Croxford Norton Pat Hennen Suzuki
Dave Potter Yamaha Dave Aldana Suzuki
Pat Mahoney Yamaha Phil McDonald Yamaha
Charlie Williams (reserva) Yamaha Randy Cleek (reserva) Yamaha
Referències[13][29]
1976 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Phil Read (capità) Yamaha Kenny Roberts (capità) Yamaha
Mick Grant Kawasaki Gene Romero Yamaha
Barry Ditchburn Kawasaki Gary Nixon Kawasaki
Dave Potter Yamaha Randy Cleek Yamaha
Barry Sheene Suzuki Steve Baker Yamaha
Steve Parrish Suzuki Pat Hennen Suzuki
Dave Croxford Cosworth-Norton Pat Evans Yamaha
John Williams Suzuki Ron Pierce Kawasaki
Ron Haslam (reserva) Yamaha Marty Lunde (reserva) Yamaha
Referències[13][30]
1977 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Percy Tait (capità) non-riding Kenny Roberts (capità) Yamaha
Steve Parrish Suzuki Pat Hennen Suzuki
Phil Read Kawasaki Gary Scott Yamaha
Dave Potter Yamaha Dave Emde Yamaha
Barry Sheene Suzuki Dave Aldana Yamaha
Paul Smart Yamaha Ron Pierce Yamaha
John Williams Yamaha Skip Aksland Yamaha
Mick Grant Kawasaki Steve Baker Yamaha
Barry Ditchburn Kawasaki Kevin Stafford (reserva) Yamaha
Roger Marshall (reserva) Yamaha
Referències[13][31]
1978 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Barry Sheene (capità) Suzuki Kenny Roberts (capità) Yamaha
Mick Grant Kawasaki Pat Hennen Suzuki
Dave Potter Yamaha Gene Romero Yamaha
Barry Ditchburn Yamaha Dave Aldana Yamaha
Roger Marshall Yamaha Skip Aksland Yamaha
Ron Haslam Yamaha David Emde Yamaha
John Williams Yamaha Dale Singleton Yamaha
Steve Manship Yamaha Mike Baldwin Yamaha
Steve Wright (reserva) Yamaha Bruce Hammer (reserva) Yamaha
Referències[13][32]
1979 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Barry Sheene (capità) Suzuki Dave Aldana (capità) Yamaha
Mick Grant Yamaha Steve Baker Yamaha
Dave Potter Yamaha Mike Baldwin Yamaha
Barry Ditchburn Kawasaki Dale Singleton Yamaha
Tom Herron Suzuki Gene Romero Yamaha
Steve Parrish Suzuki Randy Mamola Yamaha
John Newbold Yamaha Rich Schlachter Yamaha
Ron Haslam Yamaha Wes Cooley Yamaha
Keith Huewen Yamaha John Long Yamaha
Referències[13][33]
1980 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Mike Hailwood (capità) Non-riding Kenny Roberts (capità) Yamaha 750
Barry Sheene Yamaha 750 Dale Singleton Yamaha 750
Ron Haslam Yamaha 750 Rich Schlachter Yamaha 750
  Graeme Crosby Suzuki 653, 500 Freddie Spencer Yamaha 750
Keith Huewen Yamaha 750 John Long Yamaha 750
John Newbold Yamaha 750 Wes Cooley Yoshimura-Suzuki 1024
Graham Wood Suzuki 500 Randy Mamola Suzuki 653, 500
Dave Potter Yamaha 750 Dave Aldana Yoshimura-Suzuki 1024
Mick Grant Yamaha 750 Skip Aksland Yamaha 750
Steve Manship Yamaha 750
Alan Pacey (reserva) Yamaha 750
Referències[22][13][34]
1981 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Joey Dunlop Honda 1100 James Adamo Yamaha 750
Ron Haslam Honda 1100 Dan Chivington Yamaha 750
Steve Henshaw Yamaha 750 Wes Cooley Yamaha 750
Keith Huewen Suzuki 500 John Long Yamaha 750
Roger Marshall Kawasaki 1000 Randy Mamola Suzuki 500
John Newbold Suzuki 1000 Nicky Richichi Yamaha 750
Dave Potter Yamaha 750 Rich Schlachter Yamaha 750
Barry Sheene Yamaha 750 Dale Singleton Yamaha 750
Graham Wood Yamaha 750 Freddie Spencer Suzuki 500
Referències[13]
1982 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Steve Henshaw 750 Yamaha Dave Aldana 750 Yamaha
Keith Huewen 500 Suzuki Mike Baldwin 1000 Honda
Gary Lingham 500 Suzuki Wes Cooley 997 Suzuki
Roger Marshall 997 Suzuki Mark Homchick 750 Yamaha
John Newbold 997 Suzuki   Roberto Pietri Suzuki
Steve Parrish 500 Yamaha Nicky Richichi 750 Yamaha
Barry Sheene 500 Yamaha Rich Schlachter 750 Yamaha
Bob Smith 500 Suzuki Dale Singleton 750 Yamaha
Graham Wood 750 Yamaha Alan Ward 750 Yamaha
Referències[13]
1983 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Ron Haslam 500 Honda Dave Aldana 500 Suzuki
Keith Huewen 500 Suzuki Mike Baldwin 999 Honda
Roger Marshall 500 Honda Wes Cooley 1025 Kawasaki
Mark Salle 500 Suzuki Eddie Lawson 680 Yamaha
Barry Sheene 500 Suzuki Randy Mamola 500 Suzuki
Graham Wood 750 Yamaha Kenny Roberts 680 Yamaha
Referències[13]
1984 Transatlantic Trophy
British Commonwealth USA
Pilot Moto Pilot Moto
Ron Haslam Honda NS500 Freddie Spencer Suzuki RG500
Barry Sheene Suzuki RG500 Kenny Roberts Yamaha TZR500
  Wayne Gardner Honda RS500 Randy Mamola Honda NS500
Roger Marshall Honda RS500 Eddie Lawson Yamaha TZR500
  Graeme Crosby Yoshimura-Suzuki 1023 Wayne Rainey Yamaha TZ500
Keith Huewen Honda RS500 Wes Cooley Honda RS500
Rob McElnea Suzuki RG500 Mike Baldwin Honda RS500
Referències[13][10]
1985 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Ron Haslam 500 Honda Mike Baldwin 500 Honda
Steve Parrish 500 Yamaha Rich Schlachter 500 Honda
  Wayne Gardner 500 Honda Randy Mamola 500 Honda
Roger Burnett 500 Honda James Adamo 500 Cagiva
Mick Grant 998 Suzuki Doug Brauneck Yamaha
Roger Marshall 500 Honda Randy Renfrow 500 Honda
Gary Lingham 500 Suzuki Jeff Haney 500 Honda
Rob McElnea 500 Suzuki Wayne Rainey Honda
Referències[13][11]
1986 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Rob McElnea (capità) Yamaha 750 Fred Merkel (capità) Honda 750
Ron Haslam Honda 750 Ricky Orlando Honda
Steve Parrish Yamaha 750 Glenn Barry Honda
Neil Robinson Suzuki   Rueben McMurter Yamaha 750
Kenny Irons Yamaha 750 Sam McDonald Yamaha
Roger Burnett Honda 750 Dale Quarterley Yamaha 750
Roger Marshall Honda 750 Kevin Schwantz Suzuki 750
Gary Lingham Suzuki John Ashmead Honda
Keith Huewen Suzuki 750 John Bettencourt Honda 750
  Graeme McGregor Suzuki Dan Chivington Yamaha 750
Trevor Nation Suzuki 750   Michel Mercier Suzuki 750
Chris Martin Suzuki 750 Lance Jones Honda
Paul Iddon Suzuki 750 Ted Boody Yamaha
Referències[13][35]
1987 Transatlantic Trophy
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Simon Buckmaster 750 Honda Wayne Rainey 750 Honda
Mark Phillips 750 Suzuki   Gary Goodfellow 750 Suzuki
Ray Swann 750 Suzuki Ottis Lance 750 Suzuki
Trevor Nation 750 Yamaha Jim Filice 750 Yamaha
Ron Haslam 750 Honda Doug Polen 750 Suzuki
Phil Mellor 750 Suzuki   Reuben McMurter 750 Yamaha
Jamie Whitham 750 Suzuki Kevin Schwantz 750 Suzuki
Keith Huewen 750 Yamaha   Michel Mercier 750 Suzuki
Geoff Fowler 750 Yamaha John Ashmead 750 Honda
Roger Hurst 750 Yamaha Dan Chivington 750 Honda
Peter Dalby 750 Suzuki Bubba Shobert 750 Honda
Gary Lingham Kawasaki
Referències[13][12]
1988 Eurolantic Challenge
UK 1 USA UK 2 Europa
Pilot Moto Pilot Moto Pilot Moto Pilot Moto
Ron Haslam (capità) Elf Honda Bubba Shobert (capità) Honda Roger Marshall (capità) Padgett Suzuki   Anders Anderson (capità) Suzuki
Joey Dunlop Gemini Honda RC30 Fred Merkel Honda Trevor Nation Norton   Peter Rubatto Bimota Yamaha
Mark Phillips Bimota Yamaha Doug Polen Yoshimura Suzuki Kenny Irons Bridge Honda RC30   Jari Suhonen Yamaha
Roger Burnett Shell Honda   Gary Goodfellow Suzuki Simon Buckmaster Norton Esko Kuparinen   Kawasaki
Phil Mellor Suzuki   Rueben McMurter Yamaha Andy McGladdery Suzuki   Paul Ramon Honda RC30
Keith Huewen Bimota Yamaha   Michel Mercier Suzuki Paul Iddon Bimota Suzuki   Hans Lindner Honda
Jamie Whitham Suzuki   Tom Douglas Yamaha David Heal Suzuki   Graeme McGregor Honda RC30
Ray Swann Kawasaki Scott Gray Suzuki Darren Dixon Padgett Suzuki   Michael Galinski Bimota Yamaha
Terry Rymer (reserva) Yamaha   Dieter Heinen (reserva) Honda RC30
Mark Linscott (reserva) Suzuki
Referències[36]
1991 Transatlantic Superbike Challenge
UK USA
Pilot Moto Pilot Moto
Ron Haslam (capità) JPS Norton RCW588 Freddie Spencer (capità) Honda VFR 750
Terry Rymer Yamaha FZR 750R Thomas Stevens Yamaha FZR 750R
Brian Morrison Yamaha FZR 750R Jamie James Yamaha FZR 750R
Trevor Nation JPS Norton RCW588 Scott Russell Kawasaki ZXR 750R
Steve Spray Kawasaki ZXR 750R   Jaques Guenette Kawasaki ZXR 750R
Jamie Whitham Suzuki GSXR 750R Richard Arnaiz Honda VFR 750
John Reynolds Kawasaki ZXR 750R   Robert Holden Honda VFR 750
Rob McElnea Yamaha FZR 750R   Luis Carlos Maurel Yamaha FZR 750R
Carl Fogarty Honda VFR 750 Marcello Del Guidice
Ray Stringer Yamaha FZR 750R John Long Suzuki GSXR 750R
Niall MacKenzie Honda VFR 750 Michael Barnes Yamaha FZR 750R
Mark Linscott Honda VFR 750   Miguel Duhamel Honda VFR 750
Referències[9][37]
  1. Cooper va estavellar la seva Yamsel 350 en una cursa complementària a Mallory Park i Croxford va ocupar el seu lloc a les curses del Trofeu en aquest circuit.[25][26]
  2. Baumann va emprar una Yamaha prestada a Oulton Park després de l'avaria de la seva Kawasaki.[13]
  3. Tait va emprar una Kuhn Norton per a la segona cursa a Brands Hatch després que la seva Triumph de fàbrica s'espatllés. Va completar la resta del torneig amb una Boyer Triumph.[13]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Cardoso, Luís. «Transatlantic Trophy» (en anglès). motospotnews, 03-08-2019. [Consulta: 3 abril 2021].
  2. Cox, Bruce. «The Anglo-american match races» (en anglès). Classic Racer. pressreader.com, 18-10-2016. [Consulta: 28 març 2021].
  3. 3,0 3,1 Miller, Robin. «Brands Hatch supremo Chris Lowe has died» (en anglès). BikeSport, 26-11-2019. [Consulta: 28 març 2021].
  4. 4,0 4,1 «Brands Hatch Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 09-04-1971. [Consulta: 30 març 2021].
  5. 5,0 5,1 «Brands Hatch Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 31-03-1972. [Consulta: 30 març 2021].
  6. «750s: Racing goes technicolour» (en anglès). motorcyclenews.com, 10-04-2016. [Consulta: 29 març 2021].
  7. «Brands Hatch Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 13-04-1979. [Consulta: 1r abril 2021].
  8. «Match Races: Part 4» (en anglès). Classic Racer. PressReader, 18-04-2017. [Consulta: 2 abril 2021].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Barker, Stuart. «Whatever happened to Transatlantic racing?» (en anglès). motorcyclenews.com, 31-05-2016. [Consulta: 29 març 2021].
  10. 10,0 10,1 «Donington Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 21-04-1984. [Consulta: 1r abril 2021].
  11. 11,0 11,1 «Donington Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 06-04-1985. [Consulta: 1r abril 2021].
  12. 12,0 12,1 «Brands Hatch Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 17-04-1987. [Consulta: 2 abril 2021].
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 13,21 13,22 13,23 13,24 13,25 13,26 13,27 «Le Transatlantic Trophy (Match Anglo-Américain)» (en francès). Racing Memo. [Consulta: 1r abril 2021].
  14. Fraser, Colin. «Colin's Corner: Remembering the first ever World Superbike Race"» (en anglès). rssing.com, 17-03-2012. [Consulta: 3 abril 2021].
  15. Edwards, David «Notes from Seat 21A» (en anglès). Cycle World Magazine, agost 1996 [Consulta: 2 abril 2021].
  16. «Historic race bikes line up for MCN Festival» (en anglès). Classic Motorbikes, 16-04-2015. [Consulta: 29 març 2021].
  17. «The MCN festival of Motorcycling – Sidecarland» (en anglès). sidecarland.co.uk. [Consulta: 29 març 2021].
  18. «British domination at DTRA» (en anglès). MC Federation, 20-05-2016. [Consulta: 29 març 2021].
  19. «MotoAmerica, BSB Officials Considering Reviving Trans-Atlantic Match Races» (en anglès). Roadracing World Magazine | Motorcycle Riding, Racing & Tech News, 30-12-2015. [Consulta: 2 abril 2021].
  20. 20,0 20,1 «The points» (PDF) (en anglès) p. 37. Motor Cycle News, 02-04-1980. [Consulta: 27 març 2021].
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 21,8 «Teamwork's The Key» (PDF) (en anglès) p. 36. Motor Cycle News, 02-04-1980. [Consulta: 27 març 2021].
  22. 22,0 22,1 «Roberts Leads U.S. Win» (en anglès) p. 4, 07-04-1980. [Consulta: 28 març 2021].
  23. Fraser, Colin. «Remembering the First World Superbike Race – Part Three"» (en anglès). fraser96.rssing.com, 12-04-2012. [Consulta: 2 abril 2021].
  24. 1991 US vs UK Mallory & Brands. YouTube. 2013-11-08. Consulta: 2021-04-02. 
  25. Crawford, Pete. «Dave Croxford» (en anglès). Classic Racer. PressReader.com, 18-08-2020. [Consulta: 22 maig 2021].
  26. Swift, Jim. Foulis. Ride it! : the complete book of big bike racing (en anglès), 1976, p. 64. ISBN 978-0-85429-220-2. 
  27. «Brands Hatch Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 20-04-1973. [Consulta: 31 març 2021].
  28. «Brands Hatch Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 12-04-1974. [Consulta: 31 març 2021].
  29. «Mallory Park Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 30-03-1975. [Consulta: 31 març 2021].
  30. «Mallory Park Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 18-04-1976. [Consulta: 31 març 2021].
  31. Assoc, American Motorcyclist. Roberts, Hennen lead U.S. team past British in Match Races (en anglès), juny 1977, p. 27 [Consulta: 28 març 2021]. 
  32. AMA. Match Races: Far from perfect, but still neat (en anglès), juny 1978, p. 30 [Consulta: 28 març 2021]. 
  33. «Underdog Yanks Blitz British» (en anglès). American Motorcyclist, juliol 1979. [Consulta: 28 març 2021].
  34. «Brands Hatch Programme (part 1)» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 04-04-1980. [Consulta: 1r abril 2021].
  35. «Donington Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 30-03-1986. [Consulta: 2 abril 2021].
  36. «Brands Hatch Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 01-04-1988. [Consulta: 2 abril 2021].
  37. «Brands Hatch Programme» (PDF) (en anglès). daveriley.weebly.com, 06-05-1991. [Consulta: 2 abril 2021].

Bibliografia

modifica
  • Mas Godayol, Josep (Director). «El Mach Angloamericano». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 121-125 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1. 

Enllaços externs

modifica