Xest

municipi del País Valencià

Xest (en castellà i oficialment Cheste) és un municipi valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Infotaula de geografia políticaXest
Cheste (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut de Xest.svg
Cheste xxiv agosto mmxiii 01.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Xest respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 28′ 47″ N, 0° 41′ 04″ O / 39.479722222222°N,0.68444444444444°O / 39.479722222222; -0.68444444444444
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesFoia de Bunyol Modifica el valor a Wikidata

CapitalCheste Modifica el valor a Wikidata
Població
Total8.494 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat118,96 hab/km²
GentiliciXestà, xestana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície71,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud110 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialRequena
Dades històriques
PatrociniMare de Déu de la Soledat i Lluc Modifica el valor a Wikidata
Festa majorAbril
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataDavid Doménech Pérez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46380 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46109 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46109 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcheste.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat entre la serra de Xiva i el Pla de Quart. La superfície del terme és bastant plana, amb suaus ondulacions que s'eleven entre els 200 i 400 m sobre el nivell del mar. Hi ha alguns monticles com el Portillo de San Roque (270 m) vèrtex geodèsic de tercer ordre. En el nord-oest, en el sector que penetra en el terme de Xiva, conegut com La Manga hi ha altures més elevades: Bastos (576 m), Alt de los Mojones (426 m) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de la Cumbre (391 m). Passen pel terme diversos barrancs: Cuchillo, Pedriza, Cañadafría, Peñarroya, Hondo, Grande i el de Xiva, que el travessa d'oest a est.

La vila està edificada sobre terreny pla, encara que té una petita elevació sobre la qual s'assenta l'església parroquial. El terme municipal limita amb Xiva a la mateixa comarca; amb Bugarra, Xestalgar i Pedralba (als Serrans) i amb Loriguilla, Riba-roja de Túria i Vilamarxant (a la comarca del Camp de Túria).

HistòriaModifica

Xest disposa d'abundants jaciments prehistòrics, com ara El Castillarejo, la Serretilla, el Cabezo Redondo, el Altico del Ramat, Cuchillo i Loma Ferrer. Entre les troballes més importants destaca el conegut com a Tresor de Xest, o de la Safa, col·lecció ibera de monedes i joies, descobertes en 1864, que són conegudes arreu del món. També existixen restes romanes en la Rambla de la Canaleja, las Canales i Cambrillas. Durant el període musulmà va ser una xicoteta alqueria que pertanyia a la Korà de València i a l'hisn de Xiva.

Segons el Llibre del Repartiment, Jaume I (1208-1276) la donà el 1244 a Pere Cornell, però des del 10 de desembre de 1251 consta que fou el seu senyor Ximén Pérez d'Arenós a conseqüència del canvi, de Xest per Onil i Castalla, que va pactar el rei amb Zayd Abu Zayd. Malgrat això, va conservar els costums i pobladors moros. Jaume el Just d'Aragó (1267-1327) va concedir el mer i mixt imperi amb tot el seu exercici. El 5 d'agost del 1320 van ser atorgades als seus pobladors unes franquícies i llibertats, segurament amb la intenció d'augmentar la seua població, obligant-les solament a pagar delme, primícies i morabatí, acudir a la host i cavalcada. A canvi tenien franquícia de tributs senyorials, de venda de vi, de coure pa i d'altres monopolis senyorials. El 1330 Alfons IV (1299-1336) ratifica la jurisdicció de mer i mixt imperi sobre el lloc a Ximén Pérez d'Arenós, confirmada el 1337 pel rei Pere IV (1319-1387). El 10 de gener del 1371 fou atorgada per en Joan, comte de Prades i senyor de Xest pel seu matrimoni amb Sanxa Ximénez d'Arenós, carta pobla als seus veïns. En ella les condicions canviaren de manera que s'enduria el règim senyorial. Els vassalls estaven obligats a realitzar prestacions personals com ara cuidar vinyes, conrear l'hort del senyor, entregar-li gallines, cabrits, i pagar forts tributs.

El 18 de juliol de 1440 Joan de Valterra ven la baronia de Xest al senyor de Xiva i Castellnou, Guillem Ramón de Montcada; en 1445 la seua filla Orfresina a Berenguer Mercader, senyor de Bunyol. Després de l'expulsió morisca fou repoblada, en 1611 per Cristòfol Mercader que va imposar una dura carta pobla que va enfrontar els vassalls, vinguts de Castella i d'Aragó, als Mercader durant més de huitanta anys. Durant la guerra de Successió va patir moltes destrosses i com a premi als seus treballs se li va concedir una setmana de fira anual.

Durant l'ocupació francesa fou ocupada per les tropes del general Suchet (1770-1826) fins a l'agost del 1813. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra carlina, s'hi produí entre el terme de Xest i el de Xiva una batalla entre les tropes de Cabrera i les isabelines.

A principis del segle xx un veí va introduir l'esperanto en el poble i va aconseguir que es convertira en un dels llocs amb concentració més alta de parlants d'eixe idioma. Es calcula que hui dia uns 200 veïns s'interessen per la llengua i la parlen.

ToponímiaModifica

La toponímia de Xest, poble on es parla un peculiar castellà de transició, s'ha prestat a nombroses interpretacions. Hi ha qui li atribuïx un origen grec, Khestés, una mesura de capacitat, o bé l'origen àrab, amb Xest, un personatge relacionat amb les mesquites; una altra versió parla d'un origen romà, Gestalcampo, nom d'un campament militar o, també, lligat a Sext, en referència a un punt quilomètric. També ha rebut el nom de Chest, Chestalcampo, Miralcamp, Gestalcamp, Xest-al-Camp, Gestalcam, Gestelcam, Gest o Geste. La forma etimològica segons Sanchis Guarner és Gest.[1]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica de Xest
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2014
Població 6.039 5.826 6.110 5101 5.100 5.210 5.221 5.966 7.424 6.726 6.857 7.027 7.425 7.872 8.518

EconomiaModifica

En la primera meitat del segle xix produïa vi, oli, garrofes, seda, dacsa, blat i verdures; actualment s'ha convertit en una important zona vitivinícola, que ha donat una denominació d'origen. A hores d'ara, a banda de l'esmentada activitat vinícola, l'economia es basa en els conreus de secà i una incipient indústria.

Política i GovernModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 2 d'Esquerra Unida-Seguimos Adelante (EUPV), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Compromís por Cheste (Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xest

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   José Morell Roser 1.659 38,70% 5 ( +1)
Partit Popular   Maria Cuevas González 1.248 29,11% 4 ( -2)
Esquerra Unida-Seguimos Adelante   Mª Ángeles Llorente Cortés 571 13,32% 2 ( )
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Enrique Peinado Ibáñez 440 10,26% 1 ( +1)
Compromís por Cheste   José Vicente Guijarro Sanjuán 327 7,63% 1 ( )
Vots en blanc   42 0,98%
Total vots vàlids i regidors 4.287 100 % 13
Vots nuls 57 1,31%
Participació (vots vàlids més nuls) 4.344 68,53%**
Abstenció 1.995* 31,47%**
Total cens electoral 6.339* 100 %**
Alcalde: José Morell Roser (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 5 de PSPV, 2 d'EUPV i 1 de Compromís[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Requena,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde de Cheste és José Morell Roser (PSPV).[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Matias Morell Cortés PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Matias Morell Cortés
Ricardo Cervera Millán
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
28/5/1983
../../1986
--
1987–1991 Raimundo Tarín García PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Raimundo Tarín García PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Mª Sagrario Sánchez Cortés PP 17/06/1995 --
1999–2003 Mª Sagrario Sánchez Cortés PP 03/07/1999 --
2003–2007 Raimundo Tarín García PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 David Doménech Pérez PP 16/06/2007 --
2011–2015 David Doménech Pérez PP 11/06/2011 --
2015–2019 José Morell Roser PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 José Morell Roser PSPV-PSOE 15/06/2019 --

MonumentsModifica

  • Església de Sant Lluc evangelista. Del segle xvii.
  • Ermita de Nostra Senyora de la Soletat. De l'any 1886.
  • Ajuntament.
  • Sindicat agrícola. De l'any 1981, acull un bar-casino.
  • Mercat municipal. Edifici de 1928.
  • Bodega Cheste agraria. Celler cooperatiu, una de les primeres que es va crear al País Valencià.

Personatges cèlebresModifica

Llocs d'interésModifica

  • Parc Municipal la Lomiquia. El parc municipal s'estén al voltant d'un ample terreny que alberga espècies de la flora local, elements d'interés històric recuperats així com un espai on s'ubica una escola taller i d'un llac de mitjanes dimensions. Eixe espai natural està situat molt prop de la població, tot just a 200 metres del nucli urbà, i disposa d'una gran accessibilitat.
  • Complex Educatiu de Xest. Dependent de la Conselleria de Cultura i Educació, el Complex és un centre públic que acull institucions escolars, universitàries i de formació de professorat.
  • Circuit de la Comunitat Valenciana: Ricardo Tormo. És una pista de curses construïda l'any 2000 i té una capacitat per a 120.000 espectadors, amb 65.000 seients.

EsportModifica

Al Circuit Ricardo Tormo de Xest se celebra anualment el Gran Premi de la Comunitat Valenciana de motociclisme.

A més, cal fer esment al frontó, modalitat de la pilota valenciana molt arrelada a la comarca i que a Xest ha tingut força afició. Cada any se celebra un torneig amb les principals figures de l'esport al recinte del Frontó Baró de Xest.

Festes i celebracionsModifica

Xest celebra les Festes patronals a la Verge de la Solitud el diumenge següent a la Pasqua de Resurrecció. En la segona quinzena d'octubre celebra festes a Sant Lluc Evangelista. També és destacable la Cavalcada del dia de Sant Josep, per les carrosses que fan les dos falles de la població. Els últims anys l'ajuntament també ha muntat Festes d'Estiu i Fira Agrícola.

També és destacable com a festa la celebració del Gran Premi de Motociclisme, que atrau multitud de visitants al poble.

ReferènciesModifica

  1. Sanchis Guarner
  2. «José Morell repite como alcalde de Cheste» (en castellà). Levante-EMV.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.480 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de la Zona de Requena «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació de València [Requena], 82, 30-04-2019, pàg. 26-27 [Consulta: 12 octubre 2019].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 4 abril 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Xest», 26-05-2019. [Consulta: 4 abril 2020].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Cheste. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xest