Riba-roja de Túria
Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
 Riba-roja de Túria | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Túria | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarques | Camp de Túria | ||||
| Població | |||||
| Total | 22.799 (2021) | ||||
| Gentilici | Riba-roger, riba-rogera | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 57,5 km² | ||||
| Altitud | 125 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Llíria | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Assumpció de Maria | ||||
| Dia de mercat | Dilluns | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Francisco Tarazona Zaragoza | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46190 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 46214 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46214 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | ribarroja.es | ||||
GeografiaModifica
Es troba construïda sobre un suau pujol a la dreta del riu Túria. El medi climàtic és el típic mediterrani encara que amb temperatures una mica més baixes que en la capital del país, donada la seva major altitud; les mesures tèrmiques oscil·len entre els 9º de gener i els 24º d'agost, i les precipitacions són lleugerament superiors als 400 mm anuals, amb un màxim en l'estació tardorenca.
La superfície no llaurada, l'ocupen monticles desproveïts de vegetació arbòria, si exceptuem les joves pinedes de la muntanya del Frare, però rics en espècies menors com el romaní, arç, coscolla i altres.
El terme municipal limita amb Benaguasil, l'Eliana, Loriguilla, la Pobla de Vallbona i Vilamarxant (a la mateixa comarca del Camp de Túria), a més de Quart de Poblet, Manises i Paterna (a l'Horta oest) i Xest i Xiva (a la comarca de la Foia de Bunyol)
Nuclis de poblacióModifica
- Riba-roja de Túria
- Mont Alcedo
- La Venta de Poio
- L'Oliverar. Pedania que té el seu origen està, probablement, en una antiga fonda situada en l'actual A-3, donant lloc a un grupet de cases de planta baixa i una altura unifamiliars. Està situada al Sud del terme municipal, en l'estret marge que queda entre la N-2 al Nord i el Barranc del Poio al Sud. Consta de tres illes de cases i dos carrers, a part de la carretera N-2: el carrer Extremadura i el carrer Verge de l'Olivar.
- La Llobatera
- Reva
- Masia de Traver
- Santa Rosa
- València la Vella
- Els Pous
- Montemayor
- El Clot
HistòriaModifica
Hi ha diversos jaciments del bronze i ibers; dels romans, que l'anomenaren Ribarubea ('ribera roja'); s'han trobat diverses villae i les ruïnes d'una ciutat coneguda com a València la Vella; el Pla de Nadal dona important testimoni del domini visigot; els moros, que la batejaren Beni-panoha, deixaren el nucli urbà, la torre i el castell; Jaume I (1208-1276), el 30 de juny del 1269, va obtenir del bisbe de Saragossa el castell i la vila a canvi d'altres possessions a l'Aragó; en el Llibre del repartiment apareix citada com a Ribaroga; el 1348, els unionistes s'apoderaren de la població i ajusticiaren els jurats i el batlle. El 1382, el senyoriu pertanyia a Pere de Centelles i la seua esposa Raimunda de Riusech; el 1562 era de Gabriel de Roxes; posteriorment fou del marquès de Guadalest, que atorgà carta de població, el 7 d'agost del 1611, per a 41 nous pobladors, reservant-se per a ell la màxima jurisdicció, i el poder de nomenar els oficials municipals; oferia terres i cases, i a canvi els vassalls li donaven la cinquena part de la fruita, la setena de l'arròs, la novena dels fruits del secà i altres tributs; també va pertànyer al marquès de Càceres i al comte de Revillagigedo fins a l'abolició dels senyorius.
En el segle XVIII, a causa del conreu de l'arròs, va patir febres terçanes i es va restringir el seu conreu a les terres contigües al riu; durant la Guerra d'Independència hi hagué una guerrilla que va causar força maldecaps als francesos; a les primeries del segle XIX produïa blat, vi, oli, seda, garrofes i fesols, hi havia un algepsar, quatre molins fariners i vuit almàsseres per a oli, i també s'hi fabricaven teules; el 13 d'abril de 1897 es va concloure el compromís de cessió o venda de les terres que hi posseïa Àlvar Gonçal Joan d'Armada Fernández de Córdoba Valdés i Guemes, sisè comte de Revillagigedo, a favor dels regants del poble; el 1943, RENFE tingué la gosadia de denominar-lo Ribarroja de las Cuevas per diferenciar-lo d'altres pobles de l'estat amb el mateix topònim, però la fulminant reacció popular eliminà l'atreviment de l'empresa ferroviària; en els últims temps, s'ha vist en l'ull de l'huracà de la corrupció urbanística per la proliferació de PAI que han convertit el terme en un continu d'urbanitzacions, i especialment pel conegut Pla Porxinos, macro-operació especulativa promoguda pel València CF amb la connivència de l'Ajuntament.
DemografiaModifica
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 9.826 | 9.930 | 10.877 | 11.236 | 11.671 | 12.908 | 14.261 | 16.262 | 17.251 | 19.083 |
EconomiaModifica
L'agricultura constituïx de moment la seua principal base econòmica. En la superfície conreada, predominen en el secà els fruiters, entre altres el garrofer, i en el regadiu en primer lloc el taronger i el cultiu d'hortalisses. En la ramaderia, arriba a certa importància en els seus sectors llaner i porcí, seguit del boví.
La indústria se centra en la tradició ceràmica de Riba-roja de Túria. Hi destaquen el ciment, material sanitari, ceràmiques artístiques i materials per a la construcció, a part de diverses pedreres per a l'extracció de materials.
Política i governModifica
Composició de la Corporació MunicipalModifica
El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 11 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Compromís per Riba-roja (Compromís), 1 de L'Esquerra de Riba-roja (EUPV-ERPV), 1 de Podem - Riba-roja Pot! (Podem-RP!) i 1 de Vox.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Robert Raga Gadea | 5.023 | 45,71% | 11 ( +5)
| |
| Partit Popular | 
|
Josefa Ruiz Esteban | 2.065 | 18,79% | 4 ( -3)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Salvador Ferrer Cortina | 1.260 | 11,46% | 2 ( )
| |
| Compromís per Riba-roja | 
|
Rafael Folgado Navarro | 790 | 7,19% | 1 ( -1)
| |
| L'Esquerra de Riba-roja (EUPV-ERPV) |  |
Rafael Gómez Muñoz | 625 | 5,69% | 1 ( )
| |
| Podem - Riba-roja Pot! | 
|
Arantxa Torres Macías | 597 | 5,43% | 1 ( -2)
| |
| Vox | 
|
Nuria Santamaría Garrido | 561 | 5,10% | 1 ( +1)
| |
| Altres candidatures[a] |  |
17 | 0,15% | 0 | ||
| Vots en blanc |
|
52 | 0,47% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 10.990 | 100 % | 21 | |||
| Vots nuls | 79 | 0,71% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 11.069 | 66,76%** | ||||
| Abstenció | 5.512* | 33,24%** | ||||
| Total cens electoral | 16.581* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Roberto Raga Gadea (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots de PSPV[1]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior,[2] Junta Electoral de Zona de Llíria,[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
AlcaldesModifica
Des de 2015 l'alcalde de Riba-roja de Túria és Robert Raga Gadea (PSPV).[5]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Vicente Guzmán Pedros Joan Antoni Toledo Gómez |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
19/04/1979 01/01/1981 |
n/d -- |
| 1983–1987 | Joan Antoni Toledo Gómez | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Joan Antoni Toledo Gómez | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Joan Antoni Toledo Gómez | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Francisco Tarazona Zaragozá | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Francisco Tarazona Zaragozá | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Francisco Tarazona Zaragozá | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Francisco Tarazona Zaragozá | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Francisco Tarazona Zaragozá | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Robert Raga Gadea | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | Robert Raga Gadea | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[5] | ||||
MonumentsModifica
Monuments religiososModifica
- Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. 1791-1797. Estil neoclàssic. Molt maltractat el 1936-1939, ha estat ben restaurat recentment.
- Convent de Sant Gregori i església de la Sagrada Família. 1896, estil neogòtic.
Monuments civilsModifica
- El castell. Habitat fins al 1897, ha passat des de llavors per un procés de degradació (va ser, fins i tot, magatzem agrícola). A hores d'ara es troba pràcticament desaparegut, igual que les muralles, integrat en els edificis més antics del poble.
- Ajuntament. Obra de l'arquitecte Joaquim Rieta (1897-1982), aixecada entre 1925 i 1927 en estil classicista.
- Pont Vell. D'origen romà.
- La cisterna. Construïda el 1762, es va mantenir en ús fins a 1940. Serà Museu Arqueològic.
- Molí del Comte. Un dels millors conservats del país.
- Tres aqüeductes romans, dels quals el més conegut és el dels Arquets.
- Pla de Nadal. Restes d'una basílica del segle VII, capitells, columnes, carreus, que es conserven en el Museu Històric Municipal.
- Ruïnes de València la Vella.
- Caserius i masos arreu del terme.
- Restes de la muralla àrab i d'una torre del segle XI, a la plaça de la Torre, rehabilitada l'any 2021[6]
Monuments naturalsModifica
- Xopera de masia de Traver. Bosc caducifoli de ribera compost per xops, plàtans d'ombra, àlbers i matolls com esbarzers.
- Om de Traver. No es tracta ben bé d'un om, sinó que es tracta d'un plàtan d'ombra centenari catalogat com a arbre monumental per la Generalitat Valenciana.
- Parc fluvial del Túria. El terme municipal es troba creuat pel riu Túria, convertit recentment en Parc Natural.
- Muntanya del Frare i vall del barranc de Porxinos. La muntanya del Frare i la vall del barranc Porxinos són enclavaments naturals molt rics en fauna i vegetació mediterrànies.
Festes i celebracionsModifica
Les Festes Majors se celebren en honor de l'Assumpció de la Verge (15 d'agost) i en honor del Santíssim Crist dels Afligits (14 de setembre). A més, té lloc també la Festa dels "Fadrins" que tradicionalment és la festa que organitzaven els joves de la població en honor de la Verge del Rosari. Des de fa uns 15 anys, la festa ha pres una importància tal que l'equipara als altres grans moments de l'estiu. La festa gran dels Fadrins és a l'agost i comença un divendres i acaba al diumenge de la setmana següent amb la processó de la Verge del Rosari, que és portada pels festers de l'any següent. Durant els nou dies que dura la "setmana" de Fadrins, es fan orquestres, festes amb DJ, concerts i altres activitats, majoritàriament durant la nit.
Per altra banda, Riba-roja de Túria conta també entre les seues festes les celebrades en honor de sant Antoni (17 de gener), amb la crema d'una gegantesca foguera i la tradicional benedicció d'animals. I, per descomptat, amb la festa valenciana més internacional, les Falles. Actualment, té sis comissions falleres: la falla l'Harmonia, la falla el Túria, la falla la Unió, la falla la Pau, la falla l'Amistat i la falla Plaça de la Constitució. Es té constància d'activitats falleres des de la dècada dels anys 20, quan es va crear la falla C/ del Llavador.
També són importants les festes en honor de sant Vicent Ferrer, en les quals s'interpreten els tradicionals "miracles de Sant Vicent". Finalment, és destacable la celebració de l'Ofrena al Riu Túria, una festa de periodicitat quinquennal, la primera edició de la qual va tenir lloc el 1980. Després d'un parèntesi de 17 anys, es va celebrar per segona vegada en 1997, posteriorment el 2000 (any en què es va decidir atorgar-li periodicitat quinquennal) i el 2005. L'"ofrena" es fonamenta en un acte simbòlic d'agraïment al riu Túria pels beneficis que històricament ha aportat als municipis de la seua ribera. Amb eixe motiu, es donen cita en l'esplanada del riu, al costat del pont vell, representacions arribades de tots els municipis per on transcorre el Túria, des de Guadalaviar (serra d'Albarrasí, Aragó) fins a València. Prèviament al dia gran, es desenvolupen diferents activitats lúdiques, exposicions, conferències, etc.
NotesModifica
- ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Escons en Blanc (EB) (17 vots, 0,15%).
ReferènciesModifica
- ↑ Díaz, Ylenia (Secretària General) «Acta sessió extraordinària celebrada per l'Ajuntament Ple el dia 15 de juny de 2019». ribarroja.es, 15-06-2019.
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Llíria «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 51-52 [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Riba-roja de Túria», 26-05-2019. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Riba-Roja de Túria. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Riba-roja recupera la torre àrab del segle XI com a atractiu turístic i retorna l'esplendor al seu entorn - Ajuntament de Riba-roja de Túria». [Consulta: 8 maig 2021].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riba-roja de Túria |
- Ajuntament de Riba-roja de Túria.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Tourist Info, oficina de la Xarxa d'Oficines d'Informació Turística de L'Agència Valenciana del Turisme a Riba-roja de Túria.
- Falla l'Amistat.