Riba-roja de Túria
Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria. Amb 24.230 habitants (INE 2024) [1] es tracta del quart municipi més poblat de la comarca.
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Túria ![]() | ||||
Lloc | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València ![]() | ||||
Capital | Riba-roja de Túria ![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 24.230 (2024) ![]() | ||||
Gentilici | Riba-roger, riba-rogera ![]() | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 57,5 km² ![]() | ||||
Altitud | 125 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Llíria | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Assumpció de Maria ![]() | ||||
Dia de mercat | Dilluns | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde ![]() | Francisco Tarazona Zaragoza ![]() | ||||
Identificadors descriptius | |||||
Codi postal | 46190 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46214 ![]() | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46214 ![]() | ||||
Lloc web | ribarroja.es ![]() |
Geografia
modificaEs troba construïda sobre un suau pujol a la dreta del riu Túria. El medi climàtic és el típic mediterrani encara que amb temperatures una mica més baixes que en la capital del país, donada la seva major altitud; les mesures tèrmiques oscil·len entre els 9º de gener i els 24º d'agost, i les precipitacions són lleugerament superiors als 400 mm anuals, amb un màxim en l'estació tardorenca.
La superfície no llaurada, l'ocupen monticles desproveïts de vegetació arbòria, si exceptuem les joves pinedes de la muntanya del Frare, però rics en espècies menors com el romaní, arç, coscolla i altres.
El terme municipal limita amb Benaguasil, l'Eliana, Loriguilla, la Pobla de Vallbona i Vilamarxant (a la mateixa comarca del Camp de Túria), a més de Quart de Poblet, Manises (a l'Horta Nord) i Paterna (a l'Horta Sud) i Xest i Xiva (a la comarca de la Foia de Bunyol)
Nuclis de població
modifica- Riba-roja de Túria
- Mont Alcedo
- La Venta de Poio
- L'Oliverar. Pedania que té el seu origen està, probablement, en una antiga fonda situada en l'actual A-3, donant lloc a un grupet de cases de planta baixa i una altura unifamiliars. Està situada al Sud del terme municipal, en l'estret marge que queda entre la N-3 al Nord i el Barranc del Poio al Sud. Consta de tres illes de cases i dos carrers, a part de la carretera N-3: el carrer Extremadura i el carrer Verge de l'Olivar.
- La Llobatera
- Reva
- Masia de Traver
- Santa Rosa
- València la Vella
- Els Pous
- Montemayor
- El Clot
Història
modificaHi ha diversos jaciments del bronze i ibers; dels romans, que l'anomenaren Ribarubea ('ribera roja'); s'han trobat diverses villae i les ruïnes d'una ciutat coneguda com a València la Vella; el Pla de Nadal dona important testimoni del domini visigot; els moros, que la batejaren Beni-panoha, deixaren el nucli urbà, la torre i el castell; Jaume I (1208-1276), el 30 de juny del 1269, va obtenir del bisbe de Saragossa el castell i la vila a canvi d'altres possessions a l'Aragó; en el Llibre del repartiment apareix citada com a Ribaroga; el 1348, els unionistes s'apoderaren de la població i ajusticiaren els jurats i el batlle. El 1382, el senyoriu pertanyia a Pere de Centelles i la seua esposa Raimunda de Riusech; el 1562 era de Gabriel de Roxes; posteriorment fou del marquès de Guadalest, que atorgà carta de població, el 7 d'agost del 1611, per a 41 nous pobladors, reservant-se per a ell la màxima jurisdicció, i el poder de nomenar els oficials municipals; oferia terres i cases, i a canvi els vassalls li donaven la cinquena part de la fruita, la setena de l'arròs, la novena dels fruits del secà i altres tributs; també va pertànyer al marquès de Càceres i al comte de Revillagigedo fins a l'abolició dels senyorius.
En el segle xviii, a causa del conreu de l'arròs, va patir febres terçanes i es va restringir el seu conreu a les terres contigües al riu; durant la Guerra d'Independència hi hagué una guerrilla que va causar força maldecaps als francesos; a les primeries del segle xix produïa blat, vi, oli, seda, garrofes i fesols, hi havia un algepsar, quatre molins fariners i vuit almàsseres per a oli, i també s'hi fabricaven teules; el 13 d'abril de 1897 es va concloure el compromís de cessió o venda de les terres que hi posseïa Àlvar Gonçal Joan d'Armada Fernández de Córdoba Valdés i Guemes, sisè comte de Revillagigedo, a favor dels regants del poble; el 1943, RENFE tingué la gosadia de denominar-lo Ribarroja de las Cuevas per diferenciar-lo d'altres pobles de l'estat amb el mateix topònim, però la fulminant reacció popular eliminà l'atreviment de l'empresa ferroviària; en els últims temps, s'ha vist en l'ull de l'huracà de la corrupció urbanística per la proliferació de PAI que han convertit el terme en un continu d'urbanitzacions, i especialment pel conegut Pla Porxinos, macro-operació especulativa promoguda pel València CF amb la connivència de l'Ajuntament.
Gota freda del 2024
modificaA finals del mes d'octubre del 2024 el País Valencià va patir unes inundacions degut a un temporal de gota freda (DANA) i Riba-Roja de Túria fou afectat. Les pluges torrencials caigudes en les comarques més interiors provocaren el desbordament de rius i barrancs assolint grans altures afectant cases, ponts i tota mena d'infraestructures. A banda de les afectacions materials les conseqüències foren terribles, amb més de 200 morts en tota la Província de València (7 en el municipi) i decenes de milers de damnificats que enfronten el repte de la reconstrucció i la tornada a la normalitat.[2][3]
Demografia
modificaAl llarg dels darrers 30 anys la població de Riba-Roja de Túria ha augmentat de manera molt significativa. Ja que, com es pot veure a la taula en eixe període de temps la població ha augmentat en quasi 15.000 persones. (INE)[1]
1990 | 1996 | 2000 | 2005 | 2010 | 2015 | 2020 | 2024 |
---|---|---|---|---|---|---|---|
9.826 | 11.236 | 12.908 | 17.251 | 20.755 | 21.391 | 22.761 | 24.230 |
Economia
modificaL'agricultura constituïx de moment la seua principal base econòmica. En la superfície conreada, predominen en el secà els fruiters, entre altres el garrofer, i en el regadiu en primer lloc el taronger i el cultiu d'hortalisses. En la ramaderia, arriba a certa importància en els seus sectors llaner i porcí, seguit del boví.
La indústria se centra en la tradició ceràmica de Riba-roja de Túria. Hi destaquen el ciment, material sanitari, ceràmiques artístiques i materials per a la construcció, a part de diverses pedreres per a l'extracció de materials.
Comunicacions
modificaAccés per carretera
modificaLes principals vies d'accés a la població són les següents:
Des de L'Eliana i Sant Antoni de Benaixeve, a través de la carretera CV-336.
Des de València i Manises per la CV-37 (antiga CV-370) amb continuació a Vilamarxant
Des de Loriguilla i l'A-3/E-901, a través de la carretera CV-374.
Des de La Pobla de Vallbona a través de la carretera CV-372.
Metro
modificaGràcies a la Línia 9 de la xarxa de Metrovalència (servei oferit per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana) Riba-Roja de Túria està connectada amb València, Manises i Quart de Poblet. Aquest municipi compta amb 3 parades:[4]
- València la Vella
- Masia de Traver
- Riba-Roja de Túria
Amb anterioritat el municipi estava connectat amb València amb la Línia C-4 de Rodalies de València (servei oferit per Renfe) però fou tancada. Des d'eixe moment s'iniciaren els projectes de la connexió amb la C-5, però amb l'ampliació de la xarxa de Metrovalència Riba-Roja de Túria va tornar a estar connectada amb València gràcies a la Línia 9 del servei oferit per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) al 2015.
Bus interurbà
modificaTanmateix, el municipi també compta amb la connexió de Metrobús oferida per FGV i que permet als habitants de Riba-Roja de Túria estar connectats amb la resta de poblacions de la comarca. Les línies en són dues:[5]
- Línia 105: Vilamarxant - Riba-Roja de Túria
- Línia 269: València - Base Aèria - L'Oliveral - La Reva
Bus urbà
modificaA més a més, el municipi també compta amb quatre línies de bus urbà que connecten diferents punts de la ciutat importants per a la mobilitat de la seua població. Aquests serveis són:
Política i govern
modificaComposició de la Corporació Municipal
modificaEl Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 11 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Compromís per Riba-roja (Compromís), 1 de L'Esquerra de Riba-roja (EUPV-ERPV), 1 de Podem - Riba-roja Pot! (Podem-RP!) i 1 de Vox.
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Robert Raga Gadea | 5.023 | 45,71% | 11 ( +5) | ||
Partit Popular | Josefa Ruiz Esteban | 2.065 | 18,79% | 4 ( -3) | ||
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Salvador Ferrer Cortina | 1.260 | 11,46% | 2 ( ) | ||
Compromís per Riba-roja | Rafael Folgado Navarro | 790 | 7,19% | 1 ( -1) | ||
L'Esquerra de Riba-roja (EUPV-ERPV) | Rafael Gómez Muñoz | 625 | 5,69% | 1 ( ) | ||
Podem - Riba-roja Pot! | Arantxa Torres Macías | 597 | 5,43% | 1 ( -2) | ||
Vox | Nuria Santamaría Garrido | 561 | 5,10% | 1 ( +1) | ||
Altres candidatures[a] | 17 | 0,15% | 0 | |||
Vots en blanc | 52 | 0,47% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 10.990 | 100 % | 21 | |||
Vots nuls | 79 | 0,71% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 11.069 | 66,76%** | ||||
Abstenció | 5.512* | 33,24%** | ||||
Total cens electoral | 16.581* | 100 %** | ||||
Alcalde: Roberto Raga Gadea (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots de PSPV[8]) | ||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior,[9] Junta Electoral de Zona de Llíria,[10] Periòdic Ara.[11] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
modificaDes de 2015 l'alcalde de Riba-roja de Túria és Robert Raga Gadea (PSPV).[12]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Vicente Guzmán Pedros Joan Antoni Toledo Gómez |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
19/04/1979 01/01/1981 |
n/d -- |
1983–1987 | Joan Antoni Toledo Gómez | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Joan Antoni Toledo Gómez | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Joan Antoni Toledo Gómez | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Francisco Tarazona Zaragozá | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Francisco Tarazona Zaragozá | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Francisco Tarazona Zaragozá | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Francisco Tarazona Zaragozá | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Francisco Tarazona Zaragozá | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Robert Raga Gadea | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Robert Raga Gadea | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | Robert Raga Gadea | PSPV/PSOE | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[12] |
Monuments
modificaMonuments religiosos
modifica- Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. 1791-1797. Estil neoclàssic. Molt maltractat el 1936-1939, ha estat ben restaurat recentment.
- Convent de Sant Gregori i església de la Sagrada Família. 1896, estil neogòtic.
Monuments civils
modifica- El castell. Habitat fins al 1897, ha passat des de llavors per un procés de degradació (va ser, fins i tot, magatzem agrícola). A hores d'ara es troba pràcticament desaparegut, igual que les muralles, integrat en els edificis més antics del poble.
- Ajuntament. Obra de l'arquitecte Joaquim Rieta (1897-1982), aixecada entre 1925 i 1927 en estil classicista.
- Pont Vell. D'origen romà.
- La cisterna. Construïda el 1762, es va mantenir en ús fins a 1940. Serà Museu Arqueològic.
- Molí del Comte. Un dels millors conservats del país.
- Tres aqüeductes romans, dels quals el més conegut és el dels Arquets.
- Pla de Nadal. Restes d'una basílica del segle vii, capitells, columnes, carreus, que es conserven en el Museu Històric Municipal.
- Ruïnes de València la Vella.
- Caserius i masos arreu del terme.
- Restes de la muralla àrab i d'una torre del segle xi, a la plaça de la Torre, rehabilitada l'any 2021[13]
Monuments naturals
modifica- Xopera de masia de Traver. Bosc caducifoli de ribera compost per xops, plàtans d'ombra, àlbers i matolls com esbarzers.
- Om de Traver. No es tracta ben bé d'un om, sinó que es tracta d'un plàtan d'ombra centenari catalogat com a arbre monumental per la Generalitat Valenciana.
- Parc fluvial del Túria. El terme municipal es troba creuat pel riu Túria, convertit recentment en Parc Natural.
- Muntanya del Frare i vall del barranc de Porxinos. La muntanya del Frare i la vall del barranc Porxinos són enclavaments naturals molt rics en fauna i vegetació mediterrànies.
Festes i celebracions
modificaLes Festes Majors se celebren en honor de l'Assumpció de la Verge (15 d'agost) i en honor del Santíssim Crist dels Afligits (14 de setembre). A més, té lloc també la Festa dels "Fadrins" que tradicionalment és la festa que organitzaven els joves de la població en honor de la Verge del Rosari. Des de fa uns 15 anys, la festa ha pres una importància tal que l'equipara als altres grans moments de l'estiu. La festa gran dels Fadrins és a l'agost i comença un divendres i acaba al diumenge de la setmana següent amb la processó de la Verge del Rosari, que és portada pels festers de l'any següent. Durant els nou dies que dura la "setmana" de Fadrins, es fan orquestres, festes amb DJ, concerts i altres activitats, majoritàriament durant la nit.
Per altra banda, Riba-roja de Túria conta també entre les seues festes les celebrades en honor de sant Antoni (17 de gener), amb la crema d'una gegantesca foguera i la tradicional benedicció d'animals. I, per descomptat, amb la festa valenciana més internacional, les Falles. Actualment, té sis comissions falleres: la falla l'Harmonia, la falla el Túria, la falla la Unió, la falla la Pau, la falla l'Amistat i la falla Plaça de la Constitució. Es té constància d'activitats falleres des de la dècada dels anys 20, quan es va crear la falla C/ del Llavador.
També són importants les festes en honor de sant Vicent Ferrer, en les quals s'interpreten els tradicionals "miracles de Sant Vicent". Finalment, és destacable la celebració de l'Ofrena al Riu Túria, una festa de periodicitat quinquennal, la primera edició de la qual va tenir lloc el 1980. Després d'un parèntesi de 17 anys, es va celebrar per segona vegada en 1997, posteriorment el 2000 (any en què es va decidir atorgar-li periodicitat quinquennal) i el 2005. L'"ofrena" es fonamenta en un acte simbòlic d'agraïment al riu Túria pels beneficis que històricament ha aportat als municipis de la seua ribera. Amb eixe motiu, es donen cita en l'esplanada del riu, al costat del pont vell, representacions arribades de tots els municipis per on transcorre el Túria, des de Guadalaviar (serra d'Albarrasí, Aragó) fins a València. Prèviament al dia gran, es desenvolupen diferents activitats lúdiques, exposicions, conferències, etc.
Tanmateix, a l'octubre es celebren les Festes de la Mare de Déu del Roser. En aquesta festa s'organitzen nombroses activitats culturals, desfilades, concursos, actes religiosos i la tradicional Cordà (un espectacle pirotècnic popular amb coets borratxos i traques).[14]
Notes
modifica- ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Escons en Blanc (EB) (17 vots, 0,15%).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Valencia/València: Población por municipios y sexo.(2903)» (en castellà). [Consulta: 15 abril 2025].
- ↑ Pajares, Álvaro. «MAPA | Paiporta, Catarroja, Valencia y Alfafar concentran la mitad de los fallecidos de la dana» (en castellà), 28-11-2024. [Consulta: 15 abril 2025].
- ↑ NTC, À Punt. «Consulta el mapa d'afectació de la DANA: un de cada quatre municipis de València han sigut danyats», 15-12-2024. [Consulta: 18 abril 2025].
- ↑ «Linea 9» (en espanyol europeu). [Consulta: 19 abril 2025].
- ↑ «Serveis de transport públic - Generalitat Valenciana». [Consulta: 19 abril 2025].
- ↑ «Horari d'autobús municipal Interinstituts - Ajuntament de Riba-roja de Túria». [Consulta: 19 abril 2025].
- ↑ «Transport - Ajuntament de Riba-roja de Túria». [Consulta: 19 abril 2025].
- ↑ Díaz, Ylenia (Secretària General) «Acta sessió extraordinària celebrada per l'Ajuntament Ple el dia 15 de juny de 2019». ribarroja.es, 15-06-2019.
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Llíria «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 51-52 [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Riba-roja de Túria», 26-05-2019. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ 12,0 12,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Riba-Roja de Túria. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Riba-roja recupera la torre àrab del segle XI com a atractiu turístic i retorna l'esplendor al seu entorn - Ajuntament de Riba-roja de Túria». [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ «Descubre las atracciones de Riba-roja de Túria - Bosque del Camarate» (en castellà), 26-09-2023. [Consulta: 16 abril 2025].
Enllaços externs
modifica- Ajuntament de Riba-roja de Túria.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Tourist Info, oficina de la Xarxa d'Oficines d'Informació Turística de L'Agència Valenciana del Turisme a Riba-roja de Túria.
- Falla l'Amistat.