Chus Pato

poeta gallega

María Xesús Pato Díaz, més coneguda com a Chus Pato, nascuda a Ourense el 29 d'agost del 1955, és una escriptora, acadèmica i activista política gallega, una de les veus més representatives de la poesia gallega contemporània i autora de diversos poemaris, ja aplegats en els primers volums de la seva Poesía reunida.[1][2]

Infotaula de personaChus Pato

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Ourense (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeManuel Igrexas Rodríguez
Anselmo López Carreira Modifica el valor a Wikidata
FillsSabela López Pato
 ( Anselmo López Carreira)
Catuxa López Pato
 ( Anselmo López Carreira) Modifica el valor a Wikidata
GermansClaudio Pato Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: 100054941414424 Twitter (X): chuspatodiaz Instagram: chus_pato_ Goodreads author: 620643 Modifica el valor a Wikidata

Cap de llista habitual de la Frente Popular Galega (partit polític comunista i independentista) per la província d'Ourense, forma part d'agrupacions tant literàries (PEN Clube de Galicia) com politicosocials (Redes Escarlata). El setembre de 2017 va ingressar com a acadèmica de la Reial Acadèmia Galega.[3]

Exerceix com a professora d'Educació Secundària (Geografia i Història) a l'IES Ramón Mª Aller Ulloa[Enllaç no actiu] de Lalín.[4]

Obra modifica

Els primers poemes de Chus Pato apareixen a la revista Escrita (1984) i, d'ençà, a més de als seus llibres, mai ha deixat de col·laborar en múltiples publicacions: revistes com Luzes de Galiza, Festa da palabra silenciada, Andaina, Gume, Ólisbos, Revista das letras, Dorna, Clave Orión, A Trabe de Ouro, etc.; llibres col·lectius com Palabra de muller, Sete poetas ourensáns, Poesía dos aléns; la carpeta poètica 8 e medio l'any 1992, amb set dones més, publicada a Edicións do Dragón; el CD amb els poemes recitats, amb música de Rodrigo Romaní, durant la seva participació en l'homenatge a Rosalía de Castro pel cinquantenari de la fundació del Patronato Rosalia; i un llibre que recull els textos i fotografies de María Esteirán (1997). Participa habitualment a recitals, taules rodones, performances i conferències.

La seva obra manifesta la característica transgressió postmoderna dels gèneres literaris, conformant una escriptura basada en la superació del concepte tradicional de 'poesia'. La seva obra poètica recull diversos tipus textuals, des de l'estrictament biogràfic fins a l'assaig filosòfic, i una polifonia de veus que inclouen, a més de la de la mateixa autora, les d'una plèiade de personatges ficticis i reals que es manifesten en múltiples subgèneres: fragments teatrals, entrevistes, programes radiofònics, etc. Temàticament, Chus Pato pren el compromís de la literatura amb les reivindicacions ideològiques, essent el nacionalisme gallec, la visió marxista de la realitat i la consciència de gènere alguns dels eixos temàtics més habituals de la seva literatura. En aquest sentit, la importància del llenguatge com a sistema de creació simbòlica dins la societat contemporània té un paper destacat en la seva reflexió crítica. Estilísticament la seva escriptura es caracteritza per una sintaxi sincopada i la referència a mites greco-llatins com a il·lustradors metafòrics de la realitat més immediata.

Premis modifica

Ha rebut diversos premis, com el Premi Nacional de la Crítica Espanyola, en la modalitat de poesia gallega.[3]

Publicacions modifica

En gallec modifica

Traduccions al castellà modifica

  • Heloísa. Madrid: La Palma, 1998.
  • Un Ganges de palabras, antologia bilingüe gallec-castellà preparada per Iris Cochón. CEDMA (Colección Puerta del mar), Màlaga, 2003.
  • m-Talá. Buenos Aires: Pato-en-la-cara, 2009.
  • Hordas de escritura seguido de Secesión. Madrid: Amargord, 2013.
  • Carne de Leviatán. Madrid: Amargord, 2016.
  • Poesía reunida. Volumen 1 (1991-1995). Ultramarinos Editorial, 2017.
  • Poesía reunida. Volumen 2 (1996). Ultramarinos Editorial, 2019.
  • Poesía reunida. Volumen 3 (2000). Ultramarinos Editorial, 2022.[5]

Traduccions a l'anglès modifica

  • from m-Talá, traducció d'Erín Moure. Nomados, Vancouver, 2002.
  • Charenton, traducció d'Erín Moure. Shearsman Books, Exeter & BuschekBooks, Ottawa, 2007.
  • m-Talá, traducció d'Erín Moure. Shearsman Books, Exeter, 2009.
  • Hordes of Writing, traducció d'Erín Moure. Shearsman Books, Exeter, 2011.
  • Secession / Insecession, amb Erín Moure. 2014.
  • Flesh of Leviatan, traducció d'Erín Moure. Omnidawn Publishing, 2016.

Antologies i musicacions modifica

Part de la seva poesia s'inclou a les antologies Poésie en Galice aujourd'hui (Anxo Angueira, Sources, 1999), Rías de tinta, Literatura de mujeres en francés, gallego e italiano (Marta Segarra, Helena González i Francesco Ardololino, Ed. de la Universitat de Barcelona, 2000), Poetry is the world's great miracle (María do Cebreiro, ed. del PEN Clube de Galicia, 2001), A tribu das baleas (Helena González, Xerais, 2001), Las flores del yodo (Margarita Borja, publicació de Teatres de la Generalitat Valenciana, 2001) i Las poetas de la búsqueda (Jaime de Parra, Libros del Innombrable, 2002), entre d'altres.

En castellà es poden trobar traduccions dels seus poemes a diverses revistes com Infolios (un número monogràfic), La Ortiga, La alegría de los naufragios, Texturas, Zurgai, El signo del gorrión, Veneno...

Alguns dels seus poemes foren musicats per artistes com Nación Reixa ("Historias posibles/imposibles", al disc Safari Mental), ataque escampe ("Mira", al disc Ed Wood e a invasión dos paraugas asasinos), o Uxía Senlle (al curtmetratge O Prezo da dote, del lleonès Chus Domínguez, pre-seleccionat per als Oscar de 2005).

Referències modifica

  1. «Chus Pato» (en espanyol europeu). Uno y Cero Ediciones, 07-07-2015. [Consulta: 5 juliol 2020].
  2. Benjumea, Dafne. «Chus Pato: la búsqueda de identidad más allá del mito» (en castellà). Oculta Lit, 04-04-2018. Arxivat de l'original el 2019-05-31. [Consulta: 5 juliol 2020].
  3. 3,0 3,1 «Chus Pato» (en castellà). Ultramarinos. [Consulta: 5 juliol 2020].
  4. «Pato, Chus» (en castellà). Escritores.org, 29-10-2009. [Consulta: 5 juliol 2020].
  5. Fitxa editorial

Enllaços externs modifica