Maurice Wilkins

Maurice Hugh Frederick Wilkins (Pongaroa, Nova Zelanda, 15 de desembre de 1916 - Londres, Anglaterra, 5 d'octubre de 2004) fou un biofísic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 pel seu descobriment de l'estructura de l'ADN.[1]

Infotaula de personaMaurice Wilkins
Maurice Wilkins nobel.jpg
modifica
Nom original(en) Maurice Hugh Frederick Wilkins modifica
Biografia
Naixement15 desembre 1916 modifica
Pongaroa (Nova Zelanda) (en) Tradueix modifica
Mort5 octubre 2004 modifica (87 anys)
Blackheath (Anglaterra) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge
King Edward's School
Universitat de Birmingham . Philosophiæ doctor
St John's College modifica
Activitat
Director de tesiJohn Randall modifica
Camp de treballBiologia molecular, fosforescència, isotope separation (en) Tradueix, microscòpia i Difracció de raigs X modifica
OcupacióBiofísic, metge, físic i cristal·lògraf modifica
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley
King's College de Londres modifica
Membre de
Participà en
1939Projecte Manhattan modifica
Premis

BiografiaModifica

Va néixer el 15 de desembre 1916 a la ciutat de Pongaroa, situada al sud-est de l'Illa del Nord de Nova Zelanda, en aquells moments part de l'imperi Britànic. Als sis anys els seus pares es traslladaren a Birgmingham, Anglaterra. Va estudiar física a la Universitat de Cambridge i es va doctorar a la Universitat de Birmingham el 1940 sota la supervisió de John Randall.

Morí el 5 d'octubre 2004 a la ciutat de Londres.

Recerca científicaModifica

Al començar la Segona Guerra Mundial es traslladà als Estats Units per treballar durant dos anys en el Projecte Manhattan per al perfeccionament del radar i en la separació d'isòtops d'urani mitjançant l'espectrògraf de masses per a la construcció de la bomba atòmica. El 1945 al costat de Randall dugué a terme estudis sobre els efectes genètics dels ultrasons i per l'espectrofotometria de la radiació ultraviolada dels àcids nucleics en les cèl·lules.

Interessat en l'estructura de l'àcid desoxiribonucleic, Wilkins inicià la seva recerca amb Rosalind Franklin a partir de la difracció de raigs X. Ambdós aconseguiren observar l'estructura helicoïdal de l'ADN, que posteriorment servirà de base per a la descripció d'aquesta estructura realitzada James D. Watson i Francis Crick.

L'any 1962 Wilkins, Watson i Crick foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de l'estructura de l'ADN, un premi que deixà de banda les grans aportacions realitzades per Rosalind Franklin, morta l'any 1958, la qual cosa la féu inelegible per al Premi Nobel.

ReferènciesModifica

  1. «Maurice Hugh Frederick Wilkins». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurice Wilkins