Neodadaisme

El neodadaisme és el nom amb que es coneix el moviment New Dada,[1] un moviment d'arts visuals que va realitzar obres d'art amb similituds en el mètode o la intenció amb les obres de l'antic dadaisme.[2] Iniciat el 1955 als Estats Units,[1] el neodadaisme es caracteritza per l'ús de materials moderns, iconografia popular, i contrastos absurds. També nega pacientment els conceptes tradicionals de l'estètica. El terme el popularitzà Barbara Rose durant la dècada del 1960, i es refereix sobretot a obres creades durant aquella dècada i l'anterior.[3]

Robert Rauschenberg, Retroactive II, 1963. Combinació de pintura i fotografia.

Els artistes que el van integrar van recórrer sobretot a l'alienació de l'objecte respecte del seu context habitual, incorporant-hi elements de la realitat a través del collage fotogràfic, tal com havien fet els dadaïstes Kurt Schwitters i Raoul Hausmann. Tot i que les intencions dels artistes neodadaistes eren molt diferents de les dels artistes del pop, de vegades ha rebut el nom o s'ha confós amb l'art pop.[1]

El terme el terme de neodadaistes s'ha aplicat a un grup internacional d'artistes conegut com a fundació Kroesos, liderat per Mark Divo. que al 2002 van ocupar l'edifici del centre de Zuric on es va iniciar el moviment Dadà.[4]

Artistes relacionats amb el moviment són Jasper Johns, Yves Klein, Robert Rauschenberg, Claes Oldenburg, i Jim Dine. El moviment també ajudà a inspirar el Pop Art i el grup artístic Fluxus.

Llista de neodadaïstesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «neodadaisme | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
  2. David Hopkins. Neo-avant-garde. Rodopi, 2006, p. 49–. ISBN 90-420-2125-X. 
  3. Craft, Catherine. An audience of artists : Dada, Neo-Dada, and the emergence of abstract expressionism (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 2012. ISBN 978-0-226-11680-8. 
  4. «Kroesos Foundation - definition - Encyclo». [Consulta: 30 octubre 2020].

Enllaços externsModifica