Claes Oldenburg

artista estatunidenc

Claes Oldenburg (Estocolm, 28 de gener de 1929) és un escultor suec, pioner del Pop Art.[1]

Infotaula de personaClaes Oldenburg
Museum Ludwig - Pressekonferenz - Claes Oldenburg-3979.jpg
modifica
Nom original(sv) Claes Claes Oldenburg modifica
Biografia
Naixement28 gener 1929 modifica (91 anys)
Estocolm (Suècia) modifica
Dades personals
FormacióQ3591567 Tradueix
Universitat de Yale modifica
Activitat
Camp de treballEscultura modifica
OcupacióArtista, escultor, pintor, artista gràfic i dissenyador modifica
MovimentArt pop modifica
Representat perPaula Cooper Gallery (en) Tradueix i Margo Leavin Gallery (en) Tradueix modifica
Participà en
19 juny 1982documenta 7
30 juny 1972documenta 5
27 juny 1968documenta 4 modifica
Obra
Obres destacables
Família
CònjugePatty Mucha (en) Tradueix (1960–1970)
Coosje van Bruggen (1977–) modifica
Premis

Lloc weboldenburgvanbruggen.com modifica

BiografiaModifica

Va néixer a Estocolm, on el seu pare estava destinat com a diplomàtic. Entre 1960 i 1965 Oldenburg va dur a terme cert nombre de happenings, entre els quals destaca Autobodys (1964, Los Angeles), que incloïa automòbils, multituds de gent i grans quantitats de galledes de gel en el marc d'un esdeveniment artístic on el públic quedava implicat i se'l feia partícipar

Els accessoris toscament pintats que va emprar en aquests actes constituïxen la base de la seva futura escultura. El 1961 va obrir una botiga a Nova York on venia reproduccions en escaiola d'hamburgueses, sandvitxos, pastissos i altres tipus de menjar ràpid. Més tard va construir noves versions d'aquests objectes a escala gegantesca realitzats amb vinil farcit d'escuma de cautxú.

Va continuar utilitzant aquests materials tous, sobretot el vinil i les lones en les seves sèries d'objectes escultòrics posteriors com accessoris de cambra de bany, ventiladors i màquines d'escriure.

Aquestes obres, anomenades escultures toves, transformen l'objecte d'ús quotidià gràcies al canvi d'escala i de material (vinil, fibra de vidre, guix, plàstics...), però al seu torn, trastoca el concepte d'escultura tradicional que consistia a tancar la forma en un material rígid.

Entre les seves obres més famoses destaca la seva gegant Pinça per a la roba (1974), Màquina d'escriure tova (1963) i el Ratolí geomètric. El 1989 va rebre el Premi de la Fundació Wolf de les Arts de Jerusalem i el 1995 va obtenir el Premi Schock, atorgat per un comitè de la Reial Acadèmia Sueca de Música.

A la Vall d'Hebron de Barcelona hi ha Els mistos (1992).

ReferènciesModifica

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.129. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 

Enllaços externsModifica