Obre el menú principal

Església de Sant Sever

L'església de Sant Sever és situada al número 9-11 del carrer del mateix nom, al barri Gòtic de Barcelona, molt a prop de la Catedral. Està sota l'advocació de sant Sever de Barcelona, bisbe de Barcelona i un dels patrons de la diòcesi. A diferència de la major part d'esglésies barcelonines, no va ser destruïda l'any 1936 durant la guerra civil i encara conserva la seva decoració interior barroca. Té la consideració de Bé Cultural d'Interès Local.[1]

Infotaula d'edifici
Església de Sant Sever
Església de Sant Sever.jpg
Frontó i fornícula a la façana amb la imatge del sant titular
Dades
Tipus església
Arquitecte Jaume Arnaudies, Joan Fiter
Creació 1699
Data de finalització 1705
Consagració 1703
Característiques
Estil arquitectònic Barroc
Ubicació geogràfica
Barcelonès
Localització Carrer de Sant Sever
 41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 33″ E / 41.3835°N,2.17581°E / 41.3835; 2.17581
Bé cultural d'interès local
Identificador 40473
Activitat
Diòcesi Arquebisbat de Barcelona
Religió catolicisme
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Des dels seus orígens, aquesta església fou mantinguda i emprada pels canonges de la catedral. L'església fou projectada pel mestre de cases Jaume Arnaudies l'any 1698 i la construcció s'iniciaria l'any següent, per bé que aquesta passà a mans del mestre de cases Joan Fiter ben aviat. L'any 1703 l'església ja seria consagrada, encara que les obres no acabaren fins al 1705, quan Jeroni Escarabatxeres completà el portal d'accés i la decoració interior.[2]

L'any 1911 Josep Maria Pericas i Morros restaurà els esgrafiats de l'interior, al mateix temps que Darius Vidal tornà a daurar el retaule major. L'any 1929 l'edifici deixà de trobar-se entre mitgeres en produir-se l'enderroc d'una casa veïna per a la urbanització de la nova plaça de Garriga i Bachs. En aquell moment es dotaria l'església d'una nova façana-cortina decorada amb escultures de Josep Llimona.[2]

ArquitecturaModifica

 
Façana barroca de Sant Sever

Es tracta d'una construcció barroca d'una sola nau, amb capelles laterals i absis poligonal.

La façana, dissenyada per Jeroni Escarabatxeres, és austera i està dividida en tres parts mitjançant pilastres. Consta d'una portada rectangular de regust clàssic flanquejada per dobles pilastres amb decoració geomètrica de cassetons, rematada amb un fris del mateix estil i coronada amb un frontó tallat que conté un escut amb una mitra sostingut per uns angelets, amb què es fa al·lusió a la condició de bisbe del sant titular, que és representat al capdamunt dins una fornícula. Remata la façana un senzill òcul.

En contrast amb la façana senzilla, és notable la decoració interior de les parets i el sostre, amb esgrafiats també de Jeroni Escarabatxeres, restaurats per Josep M. Pericas el 1911, que en va fer també el púlpit. Les claus de volta i els estucs de la sagristia i el presbiteri són obra de Joan Fiter, amb daurats de Francesc Mas. Els vitralls són de Francesc Saladrigues. A tota aquesta decoració cal afegir-hi gelosies, arquitectures pintades i talles i retaules policromats, que li donen un aspecte sumptuós i recarregat.

A la façana lateral, que dóna a la plaça de Garriga i Bachs (un eixamplament del carrer del Bisbe), hi ha un monument de Josep Llimona dedicat als morts durant la Guerra del Francès: el monument als Herois del 1809.

ReferènciesModifica

  1. Ajuntament de Barcelona – Cercador del Patrimoni Arquitectònic, església de Sant Sever
  2. 2,0 2,1 «Església de Sant Sever». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica