Obre el menú principal

El Monument als Herois del 1809 (conegut popularment com el monument als Màrtirs de la Independència) està situat a la plaça de Garriga i Bachs, contra la façana lateral de l'església de Sant Sever, al barri Gòtic de Barcelona, davant el portal de Santa Eulàlia de la Catedral. Fou construït entre els anys 1929 i 1941 pels escultors Josep Llimona (conjunt escultòric de bronze) i Vicenç Navarro Romero (relleu d'alabastre) i per l'arquitecte Pere Benavent. Les mides en metres són:

  • Total: 4,34 × 3,06 × 1,40.
  • Escultura: 2,26 × 2,58 × 1,32.
  • Pedestal: 2,08 × 3,06 × 1,40.
Infotaula d'obra artísticaMonument als Herois del 1809
Monument als Herois del 1809.jpg
Tipus obra escultòrica
Creador Josep Llimona i Bruguera;
Vicenç Navarro Romero;
Pere Benavent de Barberà i Abelló
Creació 1929
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
 41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 33″ E / 41.38359°N,2.1758°E / 41.38359; 2.1758
Modifica les dades a Wikidata

Descripció del monumentModifica

El monument està dedicat a la memòria dels barcelonins que van liderar la insurgència contra les tropes napoleòniques l'any 1809, en un complot que va tenir lloc el 14 de maig i que va fracassar. En el curs de la guerra del Francès, la ciutat havia estat ocupada i militaritzada com a plaça forta de l'exèrcit francès, sota el comandament del general Duhesme. La revolta pretenia aixecar tot el poble contra les forces d'ocupació i alliberar Barcelona. Detinguts, cinc dels conxorxats van ser executats el 3 de juny, al passeig de l'Esplanada, com a càstig exemplar.

El monument està integrat per diversos elements de diferent cronologia. En primer lloc, trobem un enrajolat ceràmic que representa escenes dels primers dies de l'entrada a Barcelona de les tropes napoleòniques, reproduint uns gravats del 1815 realitzats per Bonaventura Planella. L'enrajolat s'estén pels costats del pedestal, on hi ha sengles bancs. Sobre el pedestal trobem l'escultura col·lectiva en bronze dels cinc insurgents, coneguts com els "màrtirs", una obra de Josep Llimona, del 1929. El monument es va inaugurar sense haver estat acabat el 1929 i, finalment, es va tornar a inaugurar el 1941 amb l'afegit d'un relleu d'alabastre representant dos àngels victoriosos, obra de Vicenç Navarro. Així doncs, el monument consta d'un projecte arquitectònic a càrrec de Pere Benavent (1929), d'un conjunt escultòric en bronze de Josep Llimona (1929), d'un enrajolat ceràmic que reprodueix uns gravats de Bonaventura Planella (1929 sobre model del 1815), i d'un relleu escultòric de Vicenç Navarro (1941). El conjunt escultòric en bronze és l'element més significatiu del monument. Representa els ciutadans Joan Massana i Salvador Aulet, els capellans teatins Joan Gallifa i Arqués 1775-1809 (Sant Boi de Lluçanès, Osona) i Joaquim Pou i el sotstinent José Navarro, executats al garrot a la Ciutadella, després de ser acusats de conspiració contra els francesos durant l'ocupació del 1808. La seva va ser una execució exemplar, ja que van ser condemnats a mort entre divuit acusats. L'escultor els ha representat en els moments previs a la seva execució, d'una manera realista, sense una idealització ni tampoc un intens dramatisme. Cada personatge va abillat segons la seva condició (militar, eclesiàstica o civil) i els rostres expressen una serenor volguda per emfatitzar la seva condició de "màrtirs". Josep Llimona és un important escultor modernista, autor del magnífic monument al Doctor Robert, a Barcelona. Aquest conjunt escultòric ja no respira l'aire modernista que té el monument a Bartomeu Robert, sinó que s'aproxima al realisme propi de la majoria de monuments urbans del vuit-cents i del primer terç del segle XX. Recorda vagament el monument d’Auguste Rodin Els burgesos de Calais, per la disposició dempeus d'una sèrie de personatges condemnats a una mort segura, però l'obra de Rodin té una factura quasi expressionista i està feta per ser observada de manera exempta. La llegenda de la placa del pedestal recorda els cinc insurgents, i també altres tres ciutadans, Ramon Mas, Julià Portet i Pere Lastortras, igualment executats després que toquessin la campana de la catedral durant l'execució dels primers, per mobilitzar la ciutat contra els ocupants. Per tant, encara que no hi siguin representats tots, el monument està dedicat als vuit "herois".

Història del monumentModifica

L'any 1884 ja havia sorgit la iniciativa de construir un monument als herois del 1809 que no va prosperar. Coincidint amb el primer centenari dels fets va ressorgir la idea i es va fer un panteó en una capella del claustre de la catedral de Barcelona on hi havia les seves despulles i, finalment, durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) es va avançar en el projecte monumental. La placeta on és ubicat el monument s'anomena de Garriga i Bachs, nom d'un regidor de l'ajuntament que va impulsar la comissió monumental i que va fer donació a l'ajuntament de l'espai, prèvia compra i enderroc de la casa que hi havia emplaçada. L'arquitecte Pere Benavent va fer el disseny de la placeta, davant de l'entrada al claustre de la catedral de Barcelona (on són enterrats els màrtirs), i de la fornícula on emplaçar l'escultura, que es va encarregar a Josep Llimona. El 1929 es va inaugurar el monument sense l'escultura, ja que, si bé Llimona havia acabat el model tridimensional en guix, no s'havia passat encara a bronze. El pedestal va romandre buit durant la Segona república i la guerra. L'any 1941, en ple fervor patriòtic de postguerra, s'hi va emplaçar finalment l'estàtua, que havia romàs tot aquest temps en un magatzem, i es va tornar a inaugurar el monument, afegint altres elements escultòrics. Recentment, coincidint amb el segon centenari de l'esdeveniment, el municipi ha netejat i condicionat el monument.

ReferènciesModifica

  • Fabre, J.; Huertas, J.M.; Bohigas, P. Monuments de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / L'Avenç, 1984. 
  • García-Martín, M. Estatuaria pública de Barcelona (vol. III). Barcelona: Catalana de Gas, 1986. 
  • Michonneau, S. Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites. Vic: Eumo, 2001. 
  • Subirachs, J. L'escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. Barcelona: Llar del Llibre / Llibres de la Frontera, 1986. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monument als Herois del 1809  
  • Art públic. Web de l'Ajuntament de Barcelona: «Enllaç».

Coord.: 41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 33″ E / 41.38359°N,2.1758°E / 41.38359; 2.1758