Administració local d'Espanya

conjunt d'administracions públiques d'Espanya inferiors a la comunitat autònoma

L'administració local d'Espanya és el sector de l'administració pública d'Espanya integrada per ens locals menors de caràcter territorial (províncies, municipis i altres[1]).[2]

Regulació constitucional

modifica

La Constitució Espanyola de 1978 [3] en el seu títol VIII, arreplega les normes bàsiques referides a les administracions públiques en general i altres normes referides en l'Administració local en particular.[3]

En aquest sentit, cal destacar l'article 140 que dona autonomia municipal que garanteix als municipis la personalitat jurídica plena i l'elecció dels seus representants via sufragi universal, lliure, directe i secret,[3] i l'article 141 que defineix la província com una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l'agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l'estat sota la direcció del govern provincial, encara que permet realitzar altres agrupacions de municipis com els cabildos a Canàries o els consells insulars a les illes Balears.[3] De la mateixa manera l'article 142 assegura la suficiència de recursos econòmics per part de l'estat.[3]

La Constitució no estableix en quines matèries es concreta l'autonomia dels ens locals.[4]

Entitats que comprèn

modifica

Segons la Llei 7/1985 de 2 d'abril,[5] l'administració local està configurada per:

  • Entitats locals territorials
    • Municipi
    • Província
    • L'illa, en els arxipèlags balear i canari.

La diferència principal entre l'administració local i l'administració autonòmica és que les primeres disposen de potestat normativa de caràcter reglamentari, mentre que les autonòmiques disposen de potestat legislativa i poden, per tant, realitzar lleis.

Amb la llei 7/1985[6] desapareixen les anomenades mancomunitats de províncies.

L'administració pública local pot tindre administració perifèrica, com és el cas del districte.[1]

Capacitat jurídica

modifica

L'article 5 de la Llei 7/1985[5] en la seva nova redacció donada per la llei 11/1999 [7] estableix que d'acord amb la constitució[3] i les lleis, les entitats locals tindran plena capacitat jurídica per adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, subscriure contractes, establir i explotar obres o serveis públics, obligar-se, interposar recursos i exercitar les accions previstes per la llei.

Administració local del País Valencià

modifica

L'Administració local del País Valencià està específicament regulada per la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana.[8][9]

L'administració territorial del País Valencià s'organitza en tres nivells d'entitats locals: els municipis, les comarques i les províncies. A més, són també considerades entitats locals: les entitats locals menors, les àrees metropolitanes i les mancomunitats. Totes les entitats locals del País Valencià són inscrites al Registre d'Entitats Locals del País Valencià.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Ballesteros Fernández, Ángel. Manual de administración local. 2a ed. ampliada i actualitzada. Granada: Comares, 1992. ISBN 84-87708-33-1. 
  • Rodríguez Arana Muñoz, Jaime «Administración única y pacto local». Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica, 271-272, 1996, pàg. 567-580. DOI: 10.24965/reala.vi271-272.8926.