Yaakov Dori

Primer Cap d'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel

Yaakov Dori (hebreu: יַעֲקֹב דּוֹרִי‎ - Odessa, 8 d'octubre de 1899Haifa, 22 de gener de 1973) va ser el primer cap d'estat major de les Forces de Defensa d'Israel (FDI). També va ser el president de l'Institut Tecnològic d'Israel - Technion.

Infotaula de personaYaakov Dori
Yaakov Dori2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 octubre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Odessa (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1973 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Haifa (Israel) Modifica el valor a Wikidata
1r Ramatcal
1r juny 1947 – 9 novembre 1949 – Yigael Yadin → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Hebrea Reali
Universitat de Gant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític, oficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat1917 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorInstitut Tecnològic d'Israel - Technion Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatLegió jueva Modifica el valor a Wikidata
Branca militarHaganà Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial i Guerra arabo-israeliana de 1947-1949 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsZvi Dori (en) TradueixEtana Padan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Yaakov Dostrovsky (més tard Dori)[1] va néixer a Odessa a l'actual Ucraïna, que aleshores formava part de l'Imperi Rus. Fill de Tzvi i Myriam Dostrovsky, la família va emigrar a la Palestina otomana després del pogrom antijueu a Odessa el 1905.[2] En acabar el batxillerat a l'escola Hebrew Reali de Haifa, es va allistar a la Legió Jueva de l'Exèrcit Britànic durant la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra va estudiar enginyeria a la Universitat de Gant.

El seu fill, Yerachmiel Dori, va servir com a comandant del Cos d'Enginyeria de les FDI. La seva filla, Etana Padan, és bioquímica i professora d'ecologia microbiana a la Universitat Hebrea de Jerusalem. El seu fill petit, Zvi Dori, va ser professor de química al Technion i fundador del primer Museu de la Ciència d'Israel (Technoda). Israel Dostrovsky, químic físic i antic president de l'Institut de Ciències Weizmann, era el seu cosí germà.

Carrera militarModifica

Quan va tornar a Palestina el 1926 es va unir a la Haganà i va adoptar el nom clandestí de "Dan". A la Haganà era el comandant de les Forces de la Haganah de Haifa.[3]

El 1939, Dori va ser nomenat cap de l'estat major de la Haganà, càrrec que va ocupar fins al 1946. Com a CoS Haganah Yaakov Dori va tenir el deure de convertir la Haganah d'una organització difusa d'autodefensa a un exèrcit model.[3] De 1946 a 1947 també va dirigir la delegació jueva palestina enviada per comprar armes als Estats Units.

Quan es van formar les FDI, Dori va ser nomenat el seu primer cap d'estat major. No obstant això, malgrat el seu bon comandament i habilitats organitzatives, ja tenia una mala salut i va tenir dificultats per comandar les seves tropes durant la Guerra de Palestina de 1948, per la qual cosa es va veure obligat a confiar molt en el seu adjunt, Yigael Yadin. Va acabar el seu mandat com a cap d'estat major el 9 de novembre de 1949 i es va retirar de l'exèrcit. El va succeir el seu adjunt, Yadin. Fins i tot després d'alliberar-se de les tasques de l'exèrcit, va continuar portant el pin d'oficial que li van atorgar quan es va convertir en segon lloctinent.

Carrera acadèmicaModifica

En deixar les FDI, Dori va ser nomenat president del Consell Científic de la nació, adscrit a l'oficina del primer ministre. Més tard va ser nomenat president del Technion - Institut de Tecnologia d'Israel de Haifa el 1951, càrrec que va ocupar fins al 1965. Havia substituït en el càrrec a Xlomo Kaplansky, i va ser substituït per Alexander Goldberg.[4]

ReferènciesModifica

  1. Goldberg i King, 1993.
  2. «GEN YAKOV DORI, HAGANAH LEADER» (en anglès). The New York Times, 30-01-1973. [Consulta: 28 juliol 2022].
  3. 3,0 3,1 Gilbert, 1998, p. 101.
  4. «Technion President» (en anglès). Institut Tecnològic d'Israel. [Consulta: 28 juliol 2022].

BibliografiaModifica

  • Gilbert, Martin. Israel: A History (en anglès). Nova York: Morrow, 1998. ISBN 0-688-12362-7. 
  • Goldberg, Jonathan Jeremy; King, Elliot. Builders and Dreamers: Habonim Labor Zionist Youth in North America (en anglès). Herzl Press, 1993, p. 362. ISBN 9780845348390.