El tibetà és un conjunt de varietats lingüístiques sinotibetanes, que comprèn diferents variants històriques:

Infotaula de llenguaTibetà
ལྷ་སའི་སྐད་  (lha-sa'i skad)
Standard Tibetan name.svg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Parlants
1,2 milions (1990)
Parlants nadius1.200.000 Modifica el valor a Wikidata (1990 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aXina (Tibet), Nepal, Índia
Oficial aXina (Regió Autònoma del Tibet)
Nepal (Regne de Mustang)
Autòcton deTibet, Xinjiang, Arunachal Pradesh, Assam, Delhi, Himachal Pradesh, Sikkim i Uttarakhand Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes
llengües tibetobirmanes
llengües tibeto-kanauri
llengües bòdiques
llengües tibètiques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet tibetà i Tibetan Braille (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióComitè de Normalització de la Llengua tibetana
Estudiat pertibetologia Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1bo
ISO 639-2bod
ISO 639-3bod
Glottologtibe1272 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere70-AAA-ac Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue.combod Modifica el valor a Wikidata
ASCL7901 Modifica el valor a Wikidata
IETFbo Modifica el valor a Wikidata

Pel que fa a la variació dialectal dins del tibetà, les varietats no estàndard són tan variades que arriben a la inintel·ligibilitat mútua, de manera que des d'un punt de vista lingüístic és més adequat parlar de les varietats del tibetà com a llengües tibètiques.

CaracterístiquesModifica

El tibetà, en la seva forma testimoniada més antiga, el tibetà clàssic o tibetà escrit, està testimoniat des del segle vii. Les paraules del tibetà acostumen a ser monosil·làbiques, i aquesta és una de les poques similituds tipològiques que té amb les llengües sinítiques.

Algunes expressions en tibetà són: Tashi Delek, que significa 'Bona sort' i és la forma en què se saluden els tibetans; Tuk-je-che, que significa 'gràcies'; Gong dhaa, 'perd' (en sentit d'excusar-se); Kiki Soso La gyal lo, 'que tingui bona sort i arribi a les altures'; Jule es fa servir per a 'hola', 'adéu' i 'gràcies'. El tibetà és una llengua ergativa i una llengua SOV, ja que col·loca el verb al final de l'oració. Aquest es conjuga diferentment segons es tracti d'un verb que indiqui una acció voluntària o involuntària. Pot tenir tres arrels: una per a indicar present o futur, la segona per al passat i la tercera per a les formes imperatives. Hi ha una àmplia varietat de verbs copulatius.

Una altra cosa a destacar és la diferència entre el llenguatge parlat i la manera en què s'escriu; per a donar un exemple molt clar, tashi delek s'escriu <bkra shis bde legs>. A més, hi ha una gran quantitat de dialectes del tibetà.

L'inventari de fonemes del tibetà inclou vuit vocals i un repertori mitjà de consonants, les quals poden ser sons oclusius, africats, fricatius o aproximants. Es distingeix entre sons aspirats i no aspirats. Les paraules poden ser monosíl·labes o bisíl·labes; aquestes últimes acaben sempre en: pa, po, ba, bo, ma, mo.

El tibetà té, a més, sufixos flexius que normalment denoten si una paraula és de gènere masculí, femení, de nombre plural, o els seus morfemes verbals, etc. Tots aquests trets l'allunyen tipològicament del xinès. Els substantius es declinen en sis casos: absolutiu, agentiu, genitiu, ablatiu, associatiu i cas oblic, però no solen presentar marques de gènere ni s'acompanyen pas d'articles. El plural se'n fa afegint el sufix "tso": teb= 'llibre' teb tso= 'llibres'. Els pronoms presenten tres nombres: singular, dual i plural, i els demostratius es poden referir a tres graus de proximitat o llunyania, com el català, però es col·loquen darrere el nom al qual acompanyen i no al davant.

Té tres registres molt marcats quant a diferències lèxiques i gramaticals: Phal-skad o llengua estàndard, Zhe-sa o llengua formal i Chos-skad o variant religiosa.

Els alfabetsModifica

 
Text tibetà

L'alfabet tibetà prové de l'època del rei Songtsen Gampo, qui va introduir el budisme al Tibet després d'haver enviat un grup d'erudits a l'Índia perquè estudiessin els textos budistes i els traduïssin a la llengua tibetana. Així mateix, aquests erudits havien d'estudiar detalladament els alfabets indis. Van escollir el brahmi i, en modificar-lo, es va crear l'alfabet tibetà.

L'alfabet tibetà és sil·làbic i, com el brahmi, té la vocal a inherent a cada síl·laba, per la qual cosa, en afegir uns accents a les síl·labes, s'aconsegueix que la vocal sigui una altra diferent de la a. En l'escriptura, no es deixen espais entre paraules: simplement es col·loquen unes comes (') al final de cada síl·laba.

Hi ha dos tipus bàsics d'escriptura: l'anomenada u-me i la més comuna o u-chen, escriptura capçal, utilitzada en documents, en periòdics, electrònicament, llibres...

A més de no separar les paraules i acabar cada síl·laba per un apòstrof ('), les frases acaben amb una barra vertical (|). Es llegeix d'esquerra a dreta i, en escriure, les línies continuen a baix, com en Occident; encara que també es pot escriure d'esquerra a dreta, però començant per la part de baix de la pàgina. En tibetà, s'alineen les paraules per dalt, no per baix, com en l'alfabet llatí.

Quan es nomenen paraules, moltes vegades s'especifica de dues maneres: la pronunciació i la transliteració. En l'exemple del Tashi Delek que hem vist a dalt, "tashi delek" és la pronunciació, mentre que la transliteració Wylie passa a l'alfabet llatí la forma exacta en què els tibetans escriuen les paraules, és a dir, "bkra shis bde legs".

ConsonantsModifica

[ká] [kʰá/ʰká] [ɡà/kʰà] [ŋà]
[tɕá] [tɕʰá/ʰtɕá] [dʑà/tɕʰà] [ɲà]
[tá] [tʰá/ʰtá] [dà/tʰà] [nà]
[pá] [pʰá/ʰpá] [bà/pʰà] [mà]
[tsá] tsha [tsʰá/ʰtsá] dza [dzà/tsʰà] वa [wà]
[ʑà/ɕà] za [zà/sà] 'a [ɦà/ʔà] [jà]
[rà] [là] [ɕá/ˀɕá] [sá/ˀsá]
[há] [ʔá]

Algunes paraules en tibetàModifica

Com estàs?: Khye-rang ku-su de-po yin-pe ? (literalment: està el teu cos bé?)

Gràcies: Thu je che

LlibresModifica

Enllaços externsModifica

Hi ha una edició en tibetà
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tibetà