Piemontès

Llengua romànica

El piemontès o piemontés[1] (piemontès: piemontèis, pronunciació: [pjemʊŋˈtɛjz]; italià: piemontese) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).

Infotaula de llenguaPiemontès
Piemontèis
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants3.000.000
Parlants nadius2.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton dePiemont
EstatItàlia Itàlia
Piemontèis.jpg
Classificació lingüística
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
gal·loitàlic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2roa
ISO 639-3pms Modifica el valor a Wikidata
SILPMS
Glottologpiem1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepms Modifica el valor a Wikidata
UNESCO399 Modifica el valor a Wikidata
IETFpms Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3273 Modifica el valor a Wikidata

Parlants: uns 3 milions i mig, segons algunes informacions. Els parlants d'occità i francoprovençal de la regió són majoritàriament, sembla, també competents en piemontès.

CaracterístiquesModifica

FonologiaModifica

Variacions fonètiques principals que s'han produït en el pas del llatí al piemontés:

  • Palatalització de la u (llatí lumen - piemontès lüm).
  • Pèrdua de vocals finals tret de les a (llatí subito - piemontès subit).
  • En els infinitius les a passen a e (llatí cantare - piemontès canté).
  • Simplificació de les geminades (llat. caballu - piemontès caval)

Molts dels canvis fonètics que ha sofert el piemontès també s'han produït en el gal·ló (a la Bretanya francesa).

Estatut legalModifica

Del piemontès, com a llengua gal·loromànica, se'n parla ja en una resolució del Consell d'Europa (doc. 4745/12.10.81). Hi ha una llei regional del Piemont que reconeix el piemontès, la primera versió de la qual és de l'any 1990, i que preveu l'ensenyament facultatiu d'aquesta llengua a l'escola (n. 37/97). El parlament piemontès, el 12/10/99, va protestar per unanimitat, llevat de l'abstenció d'un sol diputat de Refundació Comunista, per la manca de reconeixement de l'idioma propi per part de l'Estat italià.

EnsenyamentModifica

La Llei regional núm. 26 del 10 d'abril de 1990, en l'article 3 (Conoscenza e diffusione del patrimonio linguistico regionale), apartat 1.a, diu que la Regió afavoreix l'ensenyament i l'aprenentatge del patrimoni lingüístic propi. Aquesta norma fou modificada per la Llei regional núm. 37 de 17 de juny de 1997 que en l'article 3.1.b garanteix que facultativament, almenys una hora a la setmana, els alumnes dels diferents nivells puguin rebre cursos d'història, cultura i llengua piemontesa, occitana, francoprovençal i walser, a càrrec dels pressupostos regionals. També, la regió es farà càrrec de la formació del professorat en aquestes matèries.

NormativitzacióModifica

La gramàtica normativa més usada, que codifica la grafia tradicional adoptada per la majoria d'escriptors actuals, és la Gramàtica piemontèisa (1967) de Camillo Brero (Milo Bré), de la qual també existeix una versió en italià. Tot i així, la discussió sobre la grafia del piemontès és encara una qüestió viva i polèmica, entre altres coses, per la influència de l'ortografia italiana, l'única que coneixen una bona part dels piemontesos. El piemontès comú és una koiné que pren com a base el dialecte de Torí, la capital, amb aportacions de la resta de parlars. La primera codificació coneguda és la Gramatica Piemontese (1783) de Maurizio Pipino. El 2006 s'ha publicat la guia de conversa Il Piemontese in Tasca (El piemontès de butxaca) a la casa Assimil Italia (ISBN 88-86968-54-X).

Característiques gramaticalsModifica

FonèticaModifica

  • El grup llatí de les oclusives -CT esdevé –it-, com en occità i francès: NOCTEM > neuit; LACTEM > làit.
  • Les consonants llatine oclusives no sonors /p/, /t/, /k/, pateixen un afebliment o fins cauen: FORMICAM > furmìa; APRILEM > avril.
  • Els nexes sil·làbics CE- CI- GE- GI-, que en llatí són velars /k/-/g/, esdevenen fricatives alveolars /s/: CINERE > sënner; CENTUM > sent; o fins africades alveopalatals /dz/: GINGIVA > sansivia.
  • S'empra la ë prostètica (com en altre temps la i- en italià, avui desueta) davant tots els mots començats per s + consonant o grups consonàntics difícils, si la paraula precedent termina amb consonant: sinch ëstèile (cinc estels); quatr ëfnoj; i son ëstàit (han estat).

Morfologia i sintaxiModifica

Substantius i adjectiusModifica

  • Tret d'algunes excepcions, el singular i el plural dels noms masculins són idèntics: ël cit / ij cit (el nen, els nens); ël prèive / ij prèive.
  • Els plurals femenins deriven de l'acusatiu llatí (com en francès, català, espanyol, etc.) no del nominatiu (com en italià i els seus dialectes).
  • En les proposicions comparatives, per expressar el segon terme de comparació s'usa “che” i no “di”: cost lìber a l'é pì bel che‘l tò (aquest llibre és més bonic que el teu).
  • Els adjectius numerals ordinals s'aturen a sest o setim (setè), i també s'empra la forma col che a fa neuv (el que fa nou).

Pronoms personalsModifica

  • La frase piemontesa afirmativa usa obligatòriament el pronom personal subjecte àton (amb o sense presència del pronom personal subjecte tònic), la qual cosa origina una estructura gramatical aliena tant a l'italià com al francès (Mi) i son (jo sóc).
  • En les formes interrogatives pot ésser utilitzada una partícula interrogativa enclítica (i en aital cas en general desapareix el pronom verbal) Veus-to deje deuit a sossì? (que vols arranjar això?).
  • Per expressar els casos locatiu i datiu s'afegeix sovint partícules datives i locatives als pronoms verbals I-i son ansima; I-j diso; si bé la pronunciació sovint varia de manera a penes perceptible, la diferència entre locatiu i i datiu j s'expressa en la forma escrita.
  • Sovint el pronom personal objecte és redoblat. Ex: m'ha dit = am ha dime.
  • Els complements clítics en els temps composts es posposen al verb: i l'hai faje (li/els he fet); a l'ha dijlo (li ho ha dit).

Pronoms i adverbis interrogatiusModifica

  • Les interrogatives introduïdes per adverbi o pronom sovint requereixen l'ús del pronom “che”. Igualment els adverbis i pronoms de les frases afirmatives: chi ch'a l'é? = qui és?; quand ch'i rivo = quan arribo; chi ch'a l'ha dimlo = qui m'ho ha dit.

VerbsModifica

Verb ser :

i son, it ses, a l’é, i soma, i seve, a son

Verb haver :

i l’hai, it l’has, a l’ha, i l’oma, i l'eve, a l’han


Verb cantar :

i canto, it cante, a canta, i cantoma, i cante, a canto

Verb llegir :

i leso, it lese, a les, i lesoma, i lese, a leso

Verb florir :

i fiorisso, it fiorisse, a fioris, i fiorissoma, i fiorisse, a fiorisso

Qualques altres formes verbals :

vas : it vas, dones : it das, cantaves : it cantave; cantaràs : it cantràs; vols : it veule, pots : it peule, saps : it sas, deien : a disìo, ha saltat : a l’ha sautà

el piemontès occidental presenta a la primera persona singular dels verbs en -ar la desinència en -ai, en comptes de -eu.

  • Persisteix en el piemontès de la zona de Coni (Cuneo), la desinència sigmàtica llatina, així com en el friulà (-S) de la segona persona singular verbal, que en canvi cau en italià:
    • en la desinència de la segona persona singular del present indicatiu en elsi auxiliars i en els verbs irregulars: it ses; it vas; it l'has; it sas.
    • en la desinència de la segona persona singular del futur de tots els verbs: it cantràs; it sernràs...
    • en la desinència de la segona persona singular de cada mode i temps en la construcció de la forma interrogativa amb el relatiu pronom: càntës-to?; fas-to?; parlàvës-to?...
  • La negació es posa després del verb o l'auxiliar: i mangio nen; i l'hai nen mangià.
  • es prefereix posat el mode finit del verb (forma explicita) en lloc de l'infinit: sé che escric malament = i sai ch'i scrivo mal.
  • Existeix un imperatiu negatiu (absent en italià, on s'usa la forma infinita) Fa pà lolì! (No facis pas això!)
  • S'empren sovint els infinits substantivats en lloc del substantiu italianitzat és: el batec del cor = ël bate dël cheur; una bella parla(da) = un bel parlé; un anar sostingut = un bel andé.
  • Les formes italianes “soc jo, ets tu...” es transformen en “a l'é mi, a l'é ti...”. Ex: soc jo que l'he comprat = a l'é mi ch'i l'hai catalo.
  • En lloc del participi present (que no existeix) i del gerundi, per evidenciar la continuïtat de l'acció, se sol usar l'expressió “esse ‘n camin che...”. ex.: on estàs anant? = Anté ch'it ses an camin ch'it vas? el sol morent sobre el riu = ël sol an camin ch'a meuir an sël fium.
  • Quan el futur és ja evidenciat per un complement de tempo el verb resta al present: doman i rivo = domà arribaré.
  • en piemontès el temps verbal que en italià correspon al passat perifràstic va desaparèixer de l'ús a la fi del segle disset. S'empra al seu lloc el perfet: fa una setmana vaig anar es tradueix na sman-a fa i son andàit. Al límit si es tracta de temps molt llunyans s'utilitza el plusquamperfet : se'n va anar fa deu anys esdevé A l'é andasne ch'a l'é des agn. aquesta característica és tan pregona que en parlar en italià els piemontesos utilitzen molt rarament el passat perifràstic.

PreposicionsModifica

  • La preposició articulada “el” seguida de la data o de l'època, es reemplaça amb dël: el 1783 = dël 1783; el 2002 = dël 2002.

articlesModifica

ël, la : el, la ij, jë/j’ : els, les

pronoms personalsModifica

Mi, ti, chiel/chila, nojautre, vojautre, lor

el pronom personal posposat és una especificitat piemontesa :

(chiel) a scriv : (ell) escriu am ëscriv : m'escriu a l’ha scrivume : m'ha escrit a dev ëscrivme prèst : deu escriure'm aviat it parlo dòp : et parlo després i l’hai vorsù parléje subit : li he volgut parlar de seguida.

Nombres en piemontèsModifica

Nombre Piemontès Nombre Piemontès
1 un 30 tranta
2 doi 40 quaranta
3 tre 50 sinquanta
4 quatr 60 sessanta
5 sinch 70 stanta
6 ses 80 otanta
7 set 90 novanta
8 eut 100 sent
9 neuv 101 sent e un
10 des 200 dosent
11 óndes 300 tërsent
12 dódes 400 quatsent
13 tërdes 500 sinchsent
14 quatòrdes 600 sessent
15 quìndes 700 setsent
16 sëddes 800 eutsent
17 disset 900 neuvsent
18 disdeut 1000 mila
19 disneuv 1006 mila e ses
20 vint

AlfabetModifica

El piemontès s'escriu amb una varietat de l'alfabet llatí. Les lletres, juntament amb els seus equivalents IPA es mostren en la següent taula.

Lletra o grafema Fonemes Pronunciació en catalán
A, a /a/ /ɑ/ (a) En posició tònica i també oberta.
B, b /b/ (b)
C, c /k/ /t͡ʃ/ Davant de (a, o, u) igual que en català. davant de (e, i) (tx), per formar el fonema (tx) davant de (a, o) s'utilitza una (i).
CH, ch /k/ (ch) S'utilitza per representar el fonema /k/ davant de (e, i) pronunciat en català (que, qui).
D, d /d/ (d)
E, e /e/ (e) En posició tancada.
È, è /ɛ/ (e) Oberta.
Ë, ë /ə/ (a, e) En posició àtona.
EU, eu /ø/ Com (eu) en francès.
F, f /f/ (f)
G, g /g/ /ʒ/ Igual que en català, depenent de la posició de la lletra.
GH, gh /g/ (gh) S'utilitza per representar el fonema /g/ davant de (e, i).
GN, gn /ɲ/ (ny)
GLI, gli /ʎ/ (ll)
H, h Igual que en català, no es pronuncia.
I, i /i/ (i)
J, j /j/ Com la (y) en castellà.
L, l /l/ (l)
M, m /m/ (m)
N, n /n/ /ŋ/ (n)
O, o /u/ /ʊ/ (u)
Ò, ò /ɔ/ (o) Oberta.
P, p /p/ (p)
Q, q /k/ (q)
R, r /r/ /ɺ/ (r) Com en catalá o també la (r) en anglès.
S, s /s/ /z/ (s)
S-C, s-c /s-t͡ʃ/ (stx)
T, t /t/ (t)
U, u /y/ Com la (u) en francès.
V, v /v/ /w/ (v) En alguns casos es pronuncia (u).
Z, z /z/ (z)

Similituds lèxiques entre el piemontès i el francès i les seves diferències amb l'italiàModifica

El piemontès en contrast de l'italià estàndard té un gran nombre de paraules compartides amb el francès i les altres llengües gal·loitàlic que el fan molt diferent d'aquest últim. Moltes d'aquestes paraules són manlleus lingüístics presos del germànic o el cèltic que van substituir algunes paraules llatines comunes o paraules llatines heretades d'arrels diferents o amb diferents significats.

Piamontès Francès Italià Català
Alman allemand tedesco alemany
Abimé abîmer somergere abismar
Acablé accabler sopraffare aclaparar
Agassé agacer istigare instigar
Adrëssa adresse indirizzo direcció
Amusé amuser divertire divertir
Anlié enlier annodare embolicar
Anlevé enlever togliere treure
Anviron environ circa uns
Antamné entamer incominciare començar
Anvìa envie voglia desig
Anzolivé enjoliver abbellire embellir
Apress après dopo després
Arcroché raccrocher riattaccare recollir
Arpossé repousser respingere reposar
Arlev relève ricambio relleu
Arsòrt ressort molla ressort
Articiòch artichaut carciofo carxofa
Arvërsé renverser ribaltare vessar
Arzan argent contanti efectiu
Asar hasard oportunità atzar
Atrapé attraper catturare atrapar
Assè assez abbastanza suficient
Assiëtta assiette piatto plat
Avion avion aereo avió
Badiné badiner scherzare fer riure
Bëcheria boucherie macelleria carnisseria
Bërgé berger pastore pastor
Betisa bétise stupidaggine estupidesa
Biso bijou gioiello joia
Blaga blague scherzo broma
But but scopo propòsit
Boita boîte scatola caixa
Bochèt bouquet mazzo ram
Bodé bouder fare il broncio emmurriar
Bocla bouclet fibbia bucle
Brisé briser rompere trencar
Brodé broder ricamare brodar
Bogé bouger muovere moure
Bonet bonnet cappello barret
Boneur bonheur felicità felicitat
Bolversé bouleverser deludere decebre
Bosson bouchon sughero suro
Bòt pot barattolo pot
Brichét briquet accendino encenedor
Busson buisson cespuglio arbust
Cacet cachet sigillo segell
Cassé casser rompere trencar
Campé camper buttare acampar
Cambrada camarade compagno camarada
Cadò cadeau regalo regal
Caté acheter comprare comprar
Chité quitter lasciare deixar
Cicané chicaner cavillare discutir
Ciòca cloche campana campana
Clavié clavier tastiera teclat
Còfo coffre forziere cofre
Cocómber concombre cetriolo cohombre
Còrbeila corbeille cesto cistella
Cogé coucher coricare ficar
Coefeur coiffeur parrucchiere perruquer
Coclicò coquelicot papavero rosella
Corèja courroie cinghia cinturó
Cotin cotillon gonna cotilló
Crajon crayon matita craió
Cress crèche asilo nido bressol
Cròch crochet uncino ganxo
Complenta complainte lamento lament
Darmage dommage danno dany
Dariera dernière ultima darrera
Dërota déroute sconfitta derrota
Dëscroché décrocher sganciare desenganxar
Dësrangé déranger disturbare molestar
Dësagreàbil désagréable spiacevole desagradable
Decopé decouper ritagliare agafar
Defrajé défrayer scontare sufragar
Deghisé déguiser mascherare disfressar
Delabré délabrer rovinare arruïnar
Dont dont di cui/del quale dels quals
Dossié dossier pratica carpeta
Dressé dresser istruire instruir
Dròlo drôle strano estrany
Drapò drapeau bandiera bandera
Eclaté éclater scoppiare esclatar
Fat fade insipido insípid
Fasson façon modo de manera
Flaté flatter adulare afalagar
Flambò flambeau torcia torxa
Frapé frapper colpire golpear
Fronsì froncer increspare fruncir
Forura foururre coperchio forratge
Folar foulard sciarpa bufanda
Fòta faute errore error
Fusëtta fusée missile míssil
Gagi gage pegno promesa
Gagiura gageure sfida desafiament
Gasojé gazouiller cinguettare balbotejar
Gliss glissant scivoloso corredís
Goté goutter schizare gotejar
Gravé graver incidire gravar
Grimassa grimace smorfia ganyota
Grisonant grisonnant brizzolato grisenc
Grossé grossier sgarbato gruix
Lapìn lapin coniglio conill
Lingeria lingerie biancheria llenceria
Lésa luge slitta trinei
Madama madame signora senyora
Mala malle valigia tronc
Maleur malheur sfortunato malaurat
Machijagi maquillage trucco maquillatge
Marié marier sposare casar-se
Mariage mariage matrimonio matrimoni
Menage ménage gestione gestió
Mat mat albero màstil
Matlòt matelot marinaio mariner
Mersi merci grazie gràcies
Meprisé mépriser screditare menysprear
Mësson moisson raccolto collita
Mëssoné moissonner raccoltare collir
Meison maison casa casa
Mefiant méfiant diffidente desconfiat
Mercandisa marchandise merce mercaderia
Minusié menuisier falegname fuster
Mitoné mitonner cuocere a fuoco lento cuinar a foc lent
Miraj miroir specchio mirall
Min-a mine aspetto aspecte
Mignon mignon grazioso graciós
Mucioar mouchoir fazzoletto mocador
Monsù monsieur signore senyor
Monté monter salire muntar
Mossé mousser schiumare escumar
Nuansa nuance sfumatura matís
Netié nettoyer pulire netejar
Parpajon papillon farfalla papallona
Partagé partager condividere compartir
Parèj pareil così així
Papé papier carta paper
Pariura pari scommessa aposta
Paja paille cannuccia palla
Pendin pendentif ciondolo penjant
Pia pie gazza ladra garsa
Piòta patte zampa pota
Pivò pivot perno pivot
Planeur planeur aliante planador
Plenta plainte denuncia denúncia
Poma pomme mela poma
Possé pousser spingere empènyer
Pròpe proche vicino proper
Ordinator ordinateur computer ordinador
Orijé oreiller cuscino coixí
Orassi orage temporale tempesta
Rainura rayure graffio rajat
Rangé arranger aggiustare arreglar
Ramassé ramasser raccogliere amassar
Ravin ravin burrone barranc
Regreté regreter dispiacere desagrair
Rèid raide blando rígid
Ridò rideau tenda cortina
Rua rue via carrer
Rusà rüse astuto astut
Sabòt sabot zoccolo peülla
Sandrié cendrier portacenere cendrer
Safeur chauffeur autista xofer
Sagrin chagrin preoccupazione preocupació
Sapin sapin abete àbet
Scrassé cracher sputare escopir
Sesì saisir afferrare aferrar
Sesia saisie sequestrazione embargament
Signé signer firmare signar
Siflé siffler fischiare xiflar
Sivera civière barella llitera
Sitron citron limone llimona
Salòp sale sporco brut
Spurì pourri marcio podrit
Soagné soigner curare curar
Seurté sortir uscire sortir
Sèler celeri sedano api
Strop troupeau gregge ramat
Stagera étagère scaffale prestatge
Sombr sombre scuro ombra
Travajé travailler lavorare traballar
Tricoté tricoter tessere teixir
Tombé tomber cadere tombar
Tomàtica tomate pomodoro tomàquet
Utiss outil strumento útil
Vajant vaillant valoroso valent
Visagi visage faccia cara
Zibié gibier selvaggina presa

Piemontès a la xarxaModifica

La presència del piemontès a la xarxa és encara reduïda. Un dels portals escrits en aquesta llengua és I-iter Arxivat 2012-07-05 a Wayback Machine..

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Piemontés en pronúncia occidental i piemontès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piemontès
Hi ha una edició en piemontès de la Viquipèdia
Documents sonors en piemontès