Obre el menú principal

Quint Curci Ruf

(S'ha redirigit des de: Quint Curti Ruf)

Quint Curci Ruf [en llatí Quintus Curtius Rufus] (?, segle I)[1] va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran. Probablement formava part de la gens Cúrtia, una antiga gens romana d'origen patrici.

Infotaula de personaQuint Curci Ruf
Francia, quinto curzio rufo, storia di alessandro magno, 1450-1500 ca., med. pal. 155, 02.JPG
Biografia
Naixement valor desconegut
Grècia
Mort Àfrica (Imperi Romà)
Floruit segle I dC
  Cònsol de l'Imperi Romà 

Dades personals
Grup ètnic Roma Antic
Activitat
Ocupació Historiador, escriptor i polític
Període Imperi Romà
Obra
Obres destacables
Modifica les dades a Wikidata
Aquest article tracta sobre L'historiador romà. Vegeu-ne altres significats a «Joan Decorte dit Curtius».

Es desconeix en quina època exacta va viure, ja que no es troba en cap historiador antic ni un passatge del que es pugui dir que fa referència a Quint Curci l'historiador. Un Quinctus Curtius Rufus apareix a la llista de retòrics que Suetoni dóna a la seva obra De Claris Rhetoribus. Tàcit i Plini el Vell mencionen un historiador de nom Q. Curtius que podria ser el mateix personatge. Del llibre de Curti Ruf, Historiae Alexandri Magni es conserven 8 llibres[2][3][4] dels 10 originals (els dos primers s'han perdut). En la recerca de la possible època en què va viure, només hi ha dos passatges a la seva obra que poden situar-lo en el temps, encara que molt confosos. Un és quan parta de la ciutat de Tir, de la que diu que s'ha pacificat des de la tutela de Roma, i l'altre elogia a l'emperador romà perquè després de molt vessament de sang i moltes trifulgues per a aconseguir l'imperi, ha restablert la pau. Però això es pot aplicar a diferents emperadors. Alguns crítics moderns el situen en temps de Septimi Sever, i d'altres ho fan en època de Vespasià.

La Història d'Alexandre el Gran està escrita amb molta parcialitat i defensa Alexandre en tot moment. L'autor va treure els seus materials de bones fonts, com ara Clitarc, Ptolemeu i Timagenes. Però no tenia prou coneixements de geografia, astronomia ni tàctica militar, i l'obra no resulta sempre fiable com a referència. La Historia d'Alexandre el Gran va ser molt coneguda i fins i tot imitada durant l'alta edat mitjana, els segles X i XI. Va influir en l'obra Alexandreis, de Gautier de Châtillon, i va perviure com a llibre escolar fins al segle XVII.[5]

Traducció consultableModifica

  • "En nom de Nostre Senyor Deu, aço es la taula o registre del present libre apellat La hystoria de Alexandre, scrita per Quinto Curcio Ruffo “.[6]

ReferènciesModifica

  1. «Quint Curci Ruf». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 setembre 2012].
  2. Montoliu, Manuel de. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran [Llibres III-IV] (en llatí - Català). vol. I. 1a. Barcelona: Editorial Catalana - Fundació Bernat Metge, 1925, p. 107 (Escriptors Llatins, 014). ISBN 978-84-7225-917-1. 
  3. Montoliu, Manuel de. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran [Llibres V-VII] (en llatí - Català). vol. II. Barcelona: Editorial Catalana - Fundació Bernat Metge, 1926, p. 137 (Escriptors Llatins, 020). ISBN 978-84-7225-918-8. 
  4. Montoliu, Manuel de; Vergés, Josep. Quint Curci. Història d’Alexandre el Gran [Llibres VIII-X] (en llatí-Català). vol. III i últim. Barcelona: Tipografia Emporium - Fundació Bernat Metge, 1935, p. 177 (Escriptors Llatins, 077). ISBN 978-84-7225-919-5. 
  5. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 906-907. 
  6. En nom de Nostre Senyor Deu, aço es la taula o registre del present libre apellat La hystoria de Alexandre, scrita per Quinto Curcio Ruffo: en lo qual libre es stat aiustat vna part del Plutarcho .... p[er] nosaltres Pere Posa ... e Pere Bru, 1481. 

Enllaços externsModifica