Làmia (ciutat)
Làmia (grec: Λαμία; a l'edat mitjana anomenada Zituni, grec: Zητούνι; en català medieval el Citó) és una ciutat de la Grècia Central que fa part de la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana vora el golf Malíac, la desembocadura del riu Esperqueu. La ciutat supera els 60.000 habitants, mentre que el municipi ronda els 75.000.
 Làmia | ||||
|---|---|---|---|---|
Λαμία (el)  | ||||
 | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | administració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central | |||
| Regió | Grècia Central | |||
| Prefectura | Ftiòtida | |||
| Municipi | Municipi de Lamia | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Total | 52.006 (2011) | |||
| • Densitat | 125,77 hab./km² | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 413,5 km² | |||
| Altitud | 67 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Esdeveniment clau | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 35100 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 22310 | |||
| Altres | ||||
| Lloc web | lamia.gr | |||
Història modifica
Làmia era famosa per la guerra entre els atenesos i els grecs confederats contra Antípatre l'any 323 aC. Antípatre va ser inicialment derrotat i es va refugiar a la ciutat, on els grecs el van assetjar, durant la guerra coneguda com a guerra de Làmia. Antípatre va rebre socors de Cràter i es va poder retirar al nord, i després va derrotar els aliats a la batalla de Crannó el 322 aC.[1]
L'any 208 aC, Filip V de Macedònia, fill de Demetri II, va derrotar els etolis prop de Làmia. El 192 aC Làmia es va sotmetre voluntàriament a Antíoc III el gran i l'any següent (191 aC) la va assetjar Filip V de Macedònia i els romans, que actuaven conjuntament. Segons Titus Livi, el setge era complicat perquè la roca de la rodalia ajudava a la defensa i els assetjadors no la podien penetrar, però finalment els romans la van ocupar l'any 190 aC.[1]
Encara existia al segle vi, quan les murades foren reconstruïdes per Justinià el Gran; llavors la ciutat era anomenada Zitúnion (grec antic: Ζητοῦνιον; pronúncia moderna: Zituni). Segles més tard va formar part del Ducat de Neopàtria (a partir de 1319), i es va mantenir en mans catalanes fins a l'any 1393; en català fou coneguda com el Citó.[2] El seu castell és un dels testimonis de la presència catalana a Grècia.[3]
Amb la incorporació de Zituni al regne de Grècia i el 1832, l'estat imposà la recuperació del nom antic com a topònim oficial, Làmia. Al turó on s'alça la ciutat es conserven restes de la fortificació i algunes restes de la ciutat.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Smith, William (ed.). «Lamia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 novembre 2022].
- ↑ «Marul·la de Verona». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ Ayensa, Eusebi.. Els catalans a Grècia: castells i torres a la terra dels Déus. ISBN 9788415711636.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làmia |