Làmia (grec: Λαμία; a l'edat mitjana anomenada Zituni, grec: Zητούνι; en català medieval el Citó) és una ciutat de la Grècia Central que fa part de la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana vora el golf Malíac, la desembocadura del riu Esperqueu. La ciutat supera els 60.000 habitants, mentre que el municipi ronda els 75.000.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLàmia
Λαμία (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 38° 53′ 50″ N, 22° 25′ 52″ E / 38.8972°N,22.4311°E / 38.8972; 22.4311
EstatGrècia

Administració descentralitzadaadministració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central

RegióGrècia Central

PrefecturaFtiòtida

MunicipiMunicipi de Lamia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població47.529 (2021) Modifica el valor a Wikidata (114,94 hab./km²)
Geografia
Superfície413,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud67 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
14 abril 1821Siege of Mpeki (en) Tradueix
322 aCSiege of Lamia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal35100 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic22310 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc weblamia.gr Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Làmia era famosa per la guerra entre els atenesos i els grecs confederats contra Antípatre l'any 323 aC. Antípatre va ser inicialment derrotat i es va refugiar a la ciutat, on els grecs el van assetjar, durant la guerra coneguda com a guerra de Làmia. Antípatre va rebre socors de Cràter i es va poder retirar al nord, i després va derrotar els aliats a la batalla de Crannó el 322 aC.[1]

L'any 208 aC, Filip V de Macedònia, fill de Demetri II, va derrotar els etolis prop de Làmia. El 192 aC Làmia es va sotmetre voluntàriament a Antíoc III el gran i l'any següent (191 aC) la va assetjar Filip V de Macedònia i els romans, que actuaven conjuntament. Segons Titus Livi, el setge era complicat perquè la roca de la rodalia ajudava a la defensa i els assetjadors no la podien penetrar, però finalment els romans la van ocupar l'any 190 aC.[1]

Encara existia al segle vi, quan les murades foren reconstruïdes per Justinià el Gran; llavors la ciutat era anomenada Zitúnion (grec antic: Ζητοῦνιον; pronúncia moderna: Zituni). Segles més tard va formar part del Ducat de Neopàtria (a partir de 1319), i es va mantenir en mans catalanes fins a l'any 1393; en català fou coneguda com el Citó.[2] El seu castell és un dels testimonis de la presència catalana a Grècia.[3]

Amb la incorporació de Zituni al regne de Grècia i el 1832, l'estat imposà la recuperació del nom antic com a topònim oficial, Làmia. Al turó on s'alça la ciutat es conserven restes de la fortificació i algunes restes de la ciutat.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Smith, William (ed.). «Lamia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 novembre 2022].
  2. «Marul·la de Verona». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 maig 2022].
  3. Ayensa, Eusebi.. Els catalans a Grècia: castells i torres a la terra dels Déus. ISBN 9788415711636. 

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làmia