Làmia (ciutat)

Làmia (en grec: Λαμία), coneguda com El Citó en català medieval,[1] és una ciutat de Grècia Central a la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana propera al golf Malíac o Melieu. Estrabó diu que era a la plana de davant del golf Malíac, a un 30 estadis del riu Esperqueu i a uns 50 estadis del mar. Actualment és la capital de la prefectura de Ftiòtida.

Infotaula de geografia políticaLàmia
Λαμία (el) Modifica el valor a Wikidata
Lamia Montage L.png
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 38° 53′ 50″ N, 22° 25′ 52″ E / 38.8972°N,22.4311°E / 38.8972; 22.4311
EstatGrècia
Administració descentralitzadaadministració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central
RegióGrècia Central
MunicipiMunicipi de Lamia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total52.006 (2011) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat125,77 hab./km²
Geografia
Superfície413,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud67 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal35100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic22310 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblamia.gr Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

És famosa per la guerra entre els atenencs i els grecs confederats contra Antípater l'any 323 aC. Antípater va ser inicialment derrotat i es va refugiar a la ciutat on els grecs el van assetjar. A la guerra se la va anomenar guerra de Làmia. Antípater va rebre socors de Cràter i es va poder retirar al nord, i després va derrotar els aliats a la batalla de Crannon (322 aC).

L'any 208 aC, Filip V de Macedònia, fill de Demetri II, va derrotar els etolis prop de Làmia. El 192 aC Làmia es va sotmetre voluntàriament a Antíoc III el gran i l'any següent (191 aC) la va assetjar Filip V de Macedònia i els romans, que actuaven conjuntament. Segons Titus Livi, el setge era complicat perquè la roca de la rodalia ajudava a la defensa i els assetjadors no la podien penetrar, però finalment els romans la van ocupar l'any 190 aC.

Encara existia al segle vi. Correspon a la moderna Zitúni i més tard Làmia, situada a un turó de natural fortificat, on queden restes de les muralles i algunes (minses) de la ciutat. Enfront de la ciutat hi havia el riu Aquelos (Achelous).[2]

En època medieval va formar part del Ducat de Neopàtria (des de 1319) i es va mantenir en mans catalanes fins a l'any 1393. El seu castell és un dels testimonis de la presència catalana a Grècia.[3]

El port de la ciutat es deia Fàlara (Phalara, τὰ Φάλαρα) i és l'actual Stylídha.

ReferènciesModifica

  1. «Marul·la de Verona». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 maig 2022].
  2. Smith, William (ed.). «Lamia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 novembre 2022].
  3. Ayensa, Eusebi.. Els catalans a Grècia: castells i torres a la terra dels Déus. Primera edició. ISBN 9788415711636. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làmia