Àlcetes I de l'Epir
Àlcetes I (en llatí: Alcetas, en grec antic: Ἀλκέτας) fou rei de l'Epir, fill de Tàripes.
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 410 aC ![]() |
Mort | c. 370 aC ![]() |
Activitat | |
Ocupació | tsar ![]() |
Període | Antiguitat clàssica ![]() |
Família | |
Família | Aecides ![]() |
Fills | Neoptòlem I de l'Epir, Arimbes de l'Epir ![]() |
Pare | Tàripes ![]() |
Va pujar al tron, però al cap d'un temps fou enderrocat i va haver de fugir a Siracusa, on el tirà Dionís el va acollir i el va ajudar a recuperar el tron. Després de recuperar el poder fou aliat dels atenencs i de Jàson, tagos de Tessàlia. El 373 aC va anar amb Jasó a Atenes en defensa de Timoteu, que gràcies a la seva influència fou declarat innocent. A la seva mort el regne fou dividit entre els seus dos fills Neoptòlem i Arimbes.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Smith, William; Mason, Charles Peter. «Alcetas I». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol.1. Boston: Little, Brown and Company, 1844, p. 98.