El 373 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a tercer any sense tribunat ni consolat (o, més rarament, any 381 ab urbe condita). L'ús del nom «373 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre373 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià373 aC (ccclxxiii aC)
Islàmic1025 aH – 1024 aH
Xinès2324 – 2325
Hebreu3388 – 3389
Calendaris hindús-317 – -316 (Vikram Samvat)
2729 – 2730 (Kali Yuga)
Persa994 BP – 993 BP
Armeni-
Rúnic-122
Ab urbe condita381
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC
Anys
376 aC 375 aC 374 aC - 373 aC - 372 aC 371 aC 370 aC

Esdeveniments modifica

Antic Egipte modifica

  • El sàtrapa Farnabazos II de Frígia es va presentar amb la flota davant Pelúsion, una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, però es va retirar sense atacar-la davant les mesures preses pel faraó Nectabeu que va inundar les terres i va bloquejar els canals navegables. L'expedició naval va ser un desastre.[2]

Antiga Grècia modifica

  • Hivern: un terratrèmol i un tsunami destrueixen la ciutat grega d'Hèlice.[3]
  • Ègion, ciutat d'Acaia, va incorporar el territori de la ciutat d'Hèlice, destruïda per un terratrèmol, i es va convertir en la capital de la Lliga Aquea.[4][5]
  • Mnàsip, general espartà, és nomenat comandant de la flota enviada a Còrcira per recuperar l'illa que havien conquerit els atenencs. Va desembarcar i va assolar l'illa i va bloquejar la ciutat per terra i per mar reduint els corcirencs a una extrema necessitat.[6]
  • Timoteu d'Anaflist, militar atenès, és nomenat comandant de 60 naus per actuar contra Mnàsip a Corcira, però no va poder passar a la mar Adriàtica i es va quedar a la mar Egea col·lectant diners i homes. En aquesta expedició va fer amistat amb Amintes rei de Macedònia. El perill de la pèrdua de Corcira era imminent i Ifícrates i Cal·lístrat el van acusar i deposar del seu comandament. Va tornar a Atenes per ser jutjat.[7]
  • Crínip és enviat per Dionisi I el vell, tirà de Siracusa a Còrcira en ajuda dels espartans, amb un esquadró de 10 naus. A causa d'una imprudència va caure en mans d'Ifícrates, junt amb 9 de les naus. Quan anava a ser venut com a esclau, Crínip es va suïcidar.[8]

Antiga Roma modifica

Referències modifica

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 42
  3. British Broadcasting Corporation. «Helike — The Real Atlantis» (en anglès), 10 gener 2002. [Consulta: 14 febrer 2021].
  4. Estrabó. Geografia, VIII, 7, 5
  5. Pausànias. Descripció de Grècia, VII, 7,2
  6. Xenofont. Hel·lèniques, VI, 2
  7. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 47
  8. Xenofont. Hel·lèniques, VI,2
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 5-7