El 371 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a cinquè any sense tribunat ni consolat (o, més rarament, any 383 ab urbe condita). L'ús del nom «371 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre371 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià371 aC (ccclxxi aC)
Islàmic1023 aH – 1022 aH
Xinès2326 – 2327
Hebreu3390 – 3391
Calendaris hindús-315 – -314 (Vikram Samvat)
2731 – 2732 (Kali Yuga)
Persa992 BP – 991 BP
Armeni-
Rúnic-120
Ab urbe condita383
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC
Anys
374 aC 373 aC 372 aC - 371 aC - 370 aC 369 aC 368 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga Grècia

modifica
  • Cefisòdot, general i orador atenenc, Càl·lies III, militar i proxenos amb Esparta, Autocles, polític i altres persones van ser els ambaixadors enviats per Atenes a negociar la pau amb Esparta.[2]
  • Els ambaixadors atenencs van a Esparta per negociar la pau i Epaminondes forma part de l'ambaixada representant els interessos de Tebes. Es distingeix per la seva eloqüència i demana que Tebes signi també el tractat en nom de les ciutats de Beòcia, cosa que no s'accepta. Tebes quedar fora de l'acord.[3]
  • 6 de juliol: Cleombrot I d'Esparta és enviat a conquerir Tebes, però Tebes derrota a Esparta a la batalla de Leuctra. Els tebans van vèncer gràcies a les innovadores tàctiques del seu comandant, Epaminondes.[4][5] Ciceró diu que Cleòmbrot es va precipitar en l'atac.[6] Cleòmbrot va ser ferit durant la batalla i va morir poc després.[7]
  • Arquidam III, rei d'Esparta, per malaltia d'Agesilau II, va ser enviat en ajut dels espartans derrotats a la batalla de Leuctra, i els va fer tornar a Esparta, després d'una mediació de Jàson de Feres.
  • Jàson de Feres, tirà de Feres i tagos de Tessàlia, després de la batalla de Leuctres, va rebre dels tebans una petició d'aliança i va enviar alguns trirrems a Beòcia, però en general va aconsellar una actitud mesurada, ja que no volia veure ascendir a Tebes, i va influir per la signatura d'una treva.[8]

Antiga Roma

modifica

Necrològiques

modifica
  • Cleòmbrot I, rei d'Esparta, d'acord amb la decisió de què Tebes fos exclosa de la pau entre Atenes i Esparta, se li ordena atacar Beòcia. Evita a Epaminondes que vigilava el pas de Coronea i marxa cap a Creusis, el port de Tèspies, que ocupa i s'apodera de 12 trirrems tebanes que eren al port. Avança cap a les planes de Leuctres on es va trobar amb l'exèrcit tebà. Va intentar evitar la batalla tot i que era superior a l'enemic, però degut a les sospites que havien caigut sobre ell per les dues campanyes anteriors, va haver de lluitar i va morir en la batalla. El seu cos va ser retirat del camp encara viu però la seva caiguda va determinar la derrota, segons Diodor de Sicília.[10]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Xenofont. Hel·lèniques, VI, 3
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 52
  4. Xenofont. Hel·lèniques, VI, 3-4
  5. Plutarc. Vides paral·leles: Agesilau, XVI, 27, 28
  6. Ciceró. Tusculanes, I, 46
  7. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 54
  8. Xenofont. Hel·lèniques, VI, 4, 20
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 5-7
  10. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 51-55