El 367 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Capitolí, Cos, Publícola, Maluginense, Cicurí i Macerí (o, més rarament, any 387 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «367 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre367 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià367 aC (ccclxvii aC)
Islàmic1019 aH – 1018 aH
Xinès2330 – 2331
Hebreu3394 – 3395
Calendaris hindús-311 – -310 (Vikram Samvat)
2735 – 2736 (Kali Yuga)
Persa988 BP – 987 BP
Armeni-
Rúnic-116
Ab urbe condita387
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
390 aC 380 aC 370 aC - 360 aC - 350 aC 340 aC 330 aC
Anys
370 aC 369 aC 368 aC - 367 aC - 366 aC 365 aC 364 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga Grècia

modifica
  • Aristòtil va a Atenes i comença a rebre classes de Plató a l'Acadèmia.[2][3]
  • Epaminondes, general tebà, torna a rebre el comandament sobre l'exèrcit i és enviat al rescat de Pelòpides, objectiu que va aconseguir, segons Plutarc sense lluitar, només pel prestigi del seu nom. Estant absent, els tebans van destruir la seva tradicional rival Orcomen, destrucció a la que Epaminondes es mostrava contrari.[4]

Antiga Roma

modifica

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica
  • Mor Dionisi el Vell, tirà de Siracusa. Va esclatar una nova guerra entre Dionisi i els cartaginesos l'any 368 aC i en aquesta lluita les forces de Dionisi van arribar fins a l'extrem occidental de Sicília i van assetjar Lilibèon. En arribar l'hivern es van aturar els combats i Dionisi va morir abans de continuar-la. Es diu que la seva última malaltia va ser provocada per per excessos en un banquet, però segons alguns relats, la seva mort va ser accelerada pels seus metges, per tal d'assegurar la successió del tron pel seu fill Dionisi el Jove.[10][11]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Claudi Elià. Varia historia, V, 9
  3. Ateneu de Nàucratis. El sopar dels erudits, VIII, 354
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 71-72, 75
  5. Titus Livi, Ab Urbe Condita, VI, 5, 8.
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI 42
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 35-37; VII, 42; VIII, 12; X, 37, 11
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 38, 42
  9. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, III, 6
  10. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 74
  11. Plutarc. Vides paral·leles: Dió, XXIII, 6