Cocoter
El cocoter, coco, palma o palmera de coco, palma cocotera o palma indiana (Cocos nucifera) és una palmera de la família de les arecàcies conreada o espontània a tots els països tropicals. El nom específic nucifera deriva del llatí i significa portador de nous. El fruit s'anomena coco o nou de coco. És l'única espècie dins del gènere cocos.
Cocos nucifera  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | coco, Aigua de coco, cocoter, Sucre de coco, fibra de coco, oli de coco, closca de coco, copra i fulla de cocoter |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Arecales |
| Família | Arecaceae |
| Tribu | Cocoseae |
| Gènere | Cocos |
| Espècie | Cocos nucifera L., 1753 |
El coco és un element importantíssim o essencial en la gastronomia de molts països de les zones tropicals arreu del món.
El coco Modifica
El coco és una nou molt gran envoltada d'un mesocarpi fibrós que s'obre per extreure la nou de coco; la part comestible és l'endosperma albuminós de color blanc. La nou jove està plena d'aigua. La llet de coco s'obté esprement la nou ratllada.
El nom prové del portuguès coco, una mena de papu per espantar els nens.[1]
És una palmera de grans dimensions que es troba a les tropicals arreu del món. Pot arribar a 30 metres d'alt. Posseeix tres o més fulles grans, pinnades i que poden arribar a mesurar 6 metres de llarg. Floreix al llarg de tot l'any en inflorescències que contenen tant flors masculines com femenines amb 6 estams. Les flors estan situades als apèndix axil·lars.
Les flors femenines quan acaben el procés de maduració formen un fruit en forma de drupa oval monosperma de hasta 30 cm de diàmetre amb un pericarpi fibrós i un endocarpi ossi. El fruit conté al seu interior l'albumen blanc comestible.
De forma espontània es dispersa mitjançant la suració dels fruits al mar i germinant en les platges, ja que els fruits resisteixen la salinització de l'aigua.
Preferix el sòl sorrenc i necessita molta insolació, alta humitat relativa (750 a 200 litres de pluja a l'any o bé regadiu), aquesta humitat no pot ser excessiva, ja que un excés d'aigua iniciaria un efecte de putrefacció a la planta.
Varietats Modifica
Hi ha una vuitantena de varietats documentades. Considerant les dimensions del fruit, les variants més importants es llisten a continuació.[2]
Fruit petit Modifica
- Atuabo[3]
- West African Tall[4]
- Mnazi[5]
- Mozambique[6]
- Seychelles Tall[7]
- Tres Picos[8]
- San Blas[9]
- Jamaica Tall[10]
Fruit mitjà Modifica
- Ceylon Tall[11][12]
- Indian Tall
- Laccadive Tall
- Gangabhavani
- Harmania
- Narical
- Park-choke
- New Hebrides Tall
Fruit gran Modifica
- Manila
- Coco Redondo
- Philippino
- Panama Tall
- Andaman Tall
- Maprao-Yai
- Thainland Tall
- Malayan Tall
- Java Tall
- Klapa Dalam
- Laguna
- Lupisan
- Davao Tall
- Bougainville Tall
- Kar Kar Tall
- Rotuma Tall
- Niu Kitu
- Tonga Tall
- Tahiti Tall[13]
Fruit molt gran Modifica
Farmacologia Modifica
Composició química Modifica
Depenent de quina part del cocoter analitzem trobarem uns components o uns altres:
Si observem la llet de coco trobem fins a 2% de derivats de glúcids (poliol, sorbitol), àcids orgànics (àcid maleic), aminoàcids i difenil-urea.
Per una altra banda si observem la copra (polpa seca) trobarem fins a 65% de lípids, glúcids i en menor quantitat vitamina D.
Finalment a la closca del coco trobarem principalment tanins.
Usos medicinals Modifica
Abans que maduri el coco al seu interior trobem la llet de coco que és antihelmíntica i diürètica. La mantega de coco la fem servir per a reparar la pell. La carn del coco és discretament laxant i amb ella es fabrica un xarop pectoral.
Accions farmacològiques Modifica
Propietats medicinals
- Aigua de coco:
Actua com a refrescant, laxant, antihelmíntica i diürètica. Amb les precaucions adequades ha estat injectada com a substitut del serum sanguini.[19]
- Mantega de coco:
Emol·lient: elimina les inflamacions.
Té una propietat per a matar els paràsits intestinals.
- Quitrà preparat a partir de la closca cremada:
Emprat per al dolor de queixals.[20]
Usos generals Modifica
Té moltes aplicacions. S'utilitza sobretot per a l'alimentació en forma de fruit, d'oli o d'una mantega molt digestiva recomanada per a fer dieta alimentària. A banda del fruit també s'usen les fulles i el tronc per a la construcció rural. La fibra de coco s'utilitza com aïllant i en horticultura com un bon substitut de la torba.
- La part blanca del coco pot ser dessecada o consumida en fresc.
- El suc o llet de coco té sucres, fibra, proteïnes, antioxidants i minerals que constitueixen una beguda isotònica que a banda de l'ús gastronòmic s'ha utilitzat com a medi de cultiu de plantes en laboratori, ja que és estèril (fins que s'obre).
Curiositats Modifica
Els indis utilitzaven l'aigua de coco com un remei per a totes les malalties i amb la closca es feien copes o gots.
A partir de les flors del cocoter s'elabora un vi que els anglesos el denominen <<lady>>.
El coco és un aliment difícil de digerir però té un efecte que augmenta els espermatozous.
Galeria d'imatges Modifica
-
Tija de Cocos nucifera
-
Fruits del cocoter
-
Flors del cocoter
-
Tronc de coco
-
-
Chira toran; plat de la cuina de Kerala a base de nou de coco rallada, fulles d'Amaranthus retroflexus, all i bitxo
-
Peix cuinat amb llet de coco servit en una fulla; cuina de Laos
-
Nou pelada sense la pellofa que l'envolta
Referències Modifica
- ↑ Fernando Díez Losada, La tribuna del idioma, pg. 481
- ↑ Brian E. Grimwood; F. Ashman Coconut Palm Products: Their Processing in Developing Countries. Food & Agriculture Org., 1975, p. 7–. ISBN 978-92-5-100853-9.
- ↑ Gold Coast. Department of Agriculture. Bulletin. Government Printers., 1927.
- ↑ [1] West African Tall
- ↑ Mohamed Pakia. African Traditional Plant Knowledge Today: An Ethnobotanical Study of the Digo at the Kenya Coast. LIT Verlag Münster, 2006, p. 96–. ISBN 978-3-8258-9056-8.
- ↑ Cogent. Bioversity International, p. 11–. GGKEY:1ACFJA42DES.
- ↑ Lyn Mair; Lynnath Beckley Seychelles. Bradt Travel Guides, 2008, p. 120–. ISBN 978-1-84162-259-0.
- ↑ C. Oropeza; J.L. Verdeil; G.R. Ashburner Current Advances in Coconut Biotechnology. Springer Science & Business Media, 17 abril 2013, p. 83–. ISBN 978-94-015-9283-3.
- ↑ Regina E. Holloman. Developmental Change in San Blas. Northwestern University, 1969.
- ↑ Sistemas de Produccion de Plantas Perennes. Bib. Orton IICA / CATIE, p. 146–. GGKEY:SK5WTA0CAU6.
- ↑ Coconut Research Institute of Sri Lanka. Ceylon Coconut Quarterly (en francès). Coconut Research Institute of Sri Lanka (Ceylon), 1981.
- ↑ Rosengarten, F. The Book of Edible Nuts. Dover Publications, 2004, p. 73. ISBN 978-0-486-43499-5.
- ↑ V. Krishnakumar; P. K. Thampan; M. Achuthan Nair The Coconut Palm (Cocos nucifera L.) - Research and Development Perspectives. Springer, 15 febrer 2019, p. 64–. ISBN 9789811327544.
- ↑ Engineers, N.B.C.. The Complete Book on Coconut & Coconut Products (Cultivation and Processing): How to Start a Coconut farming and Processing?, How to Start a Coconut Oil Production, How to start a coconut plantation, How to Start a Coconut Production Business, How to start a successful Coconut processing business, How to start a Virgin Coconut Oil Business, How to Start Coconut Processing Industry in India, Integrated coconut processing plant, Manufacturing of Coconut based Products, Mature coconut, Most Profitable Coconut Processing Business Ideas. NIIR Project Consultancy Services, 2006, p. 24. ISBN 978-81-7833-007-5.
- ↑ Nayar, N.M.. The Coconut: Phylogeny,Origins, and Spread. Elsevier Science, 2016, p. 39. ISBN 978-0-12-809779-3.
- ↑ León, J. Botánica de los cultivos tropicales (en castellà). Instituto Interamericano de Cooperación para la Agricultura, 1987, p. 50 (Colección de libros y materiales educativos). ISBN 978-92-9039-132-6.
- ↑ Myndus, planthopper. «modern». Coconut Time Line, 27-02-2017. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ Error en el títol o la url.Commission, South Pacific; 3-, French Polynesia. «». SPC, 17-08-1967. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ Fife, B.; Dayrit, C.S.. Coconut Cures: Preventing and Treating Common Health Problems with Coconut. Piccadilly Books, 2005, p. 145. ISBN 978-0-941599-60-3.
- ↑ Technical Bulletin. Bureau of Printing, 1934 (Technical Bulletin).
Vegeu també Modifica
Bibliografia Modifica
- Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353.
- Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. 2009a ed.. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388.
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
