Cocoter
|
Per a altres conceptes vegeu coco (desambiguació) |
El cocoter, coco, palma o palmera de coco, palma cocotera o palma indiana (Cocos nucifera) és una palmera de la família de les arecàcies i l'única espècie viva del gènere Cocos. El fruit s'anomena coco o nou de coco. El nom prové de l'antiga paraula portuguesa coco, que significa "cap" o "crani", després de les tres sagnies de la closca de coco que s'assemblen a trets facials. Són omnipresents a les regions tropicals costaneres i són una icona cultural i producte gastronòmic rellevant dels tròpics.
Cocos nucifera  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | coco, Aigua de coco, cocoter, Sucre de coco, fibra de coco, oli de coco, closca de coco, copra, fulla de cocoter i Coconut oil (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Arecales |
| Família | Arecaceae |
| Tribu | Cocoseae |
| Gènere | Cocos |
| Espècie | Cocos nucifera L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El cocoter proporciona aliments, combustible, cosmètics, medicina popular i materials de construcció, entre molts altres usos. La carn interna de la llavor madura, així com la llet de coco que se n'extreu, formen part habitual de la dieta de moltes persones als tròpics i subtròpics. Els cocos es diferencien d'altres fruites perquè el seu endosperma conté una gran quantitat de líquid transparent, anomenat "aigua de coco" o "suc de coco". Els cocos madurs i madurs es poden utilitzar com a llavors comestibles o processar-se per obtenir oli i llet vegetal de la carn, carbó vegetal de la closca dura i coco de la closca fibrosa. La carn de coco seca s'anomena copra, i l'oli i la llet que se'n deriven s'utilitzen habitualment a la cuina, sobretot per fregir i per a fer sabons i cosmètics. La saba de coco dolça es pot convertir en begudes o fermentar en vi de palma o vinagre de coco. Les closques dures, les closques fibroses i les fulles llargues pinnades es poden fer servir com a material per fer diversos productes per a mobles i decoració.
El coco té un significat cultural i religiós en certes societats, especialment a les cultures austronesies del Pacífic occidental, on apareix en les seves mitologies, cançons i tradicions orals. La caiguda del seu fruit madur ha provocat una preocupació per la mort pel coco.[1][2] També va tenir importància cerimonial en les religions animistes precolonials.[1] [3] També ha adquirit un significat religiós a les cultures del sud d'Àsia, on s'utilitza en rituals de l'hinduisme. Constitueix la base dels rituals de noces i culte a l'hinduisme. També té un paper central en la religió del coco fundada el 1963 a Vietnam.
Els cocos van ser cultivats per primera vegada pels pobles austronèsics a les illes del sud-est asiàtic i es van estendre durant el neolític mitjançant les seves migracions marítimes fins a l'est fins a les illes del Pacífic i fins a l'oest fins a Madagascar i les Comores. Van tenir un paper crític en els llargs viatges marítims dels austronèsics proporcionant una font portàtil d'aliment i aigua, així com materials de construcció per als vaixells austronèsics. Els cocos també es van estendre més tard en temps històrics al llarg de les costes dels oceans Índic i Atlàntic per mariners del sud d'Àsia, àrabs i europeus. A partir d'aquestes introduccions separades, les poblacions de coco encara es poden dividir en cocos del Pacífic i cocos indoatlàntics, respectivament. Els cocos van ser introduïts pels europeus a les Amèriques durant l'època colonial a l'intercanvi colombià, però hi ha proves d'una possible introducció precolombina de cocos del Pacífic a Panamà per part de mariners austronèsics. L'origen evolutiu del coco està en disputa, amb teories que afirmen que pot haver evolucionat a Àsia, Amèrica del Sud o illes del Pacífic.
Els arbres creixen fins a 30 metres d'alçada i poden donar fins a 75 fruits a l'any, encara que habitualment en fan menys de 30. Les plantes són intolerants al fred i prefereixen precipitacions abundants i plena llum solar. Moltes plagues i malalties d'insectes afecten l'espècie i són una molèstia per a la producció comercial. Al voltant del 75% del subministrament mundial de cocos és produït per Indonèsia, les Filipines i l'Índia.
El coco
modifica
El coco és una nou molt gran envoltada d'un mesocarpi fibrós que s'obre per extreure la nou de coco; la part comestible és l'endosperma albuminós de color blanc. La nou jove està plena d'aigua. La llet de coco s'obté esprement la nou ratllada.
El nom prové del portuguès coco, una mena de papu per espantar els nens.[4]
És una palmera de grans dimensions que es troba a les tropicals arreu del món. Pot arribar a 30 metres d'alt. Posseeix tres o més fulles grans, pinnades i que poden arribar a mesurar 6 metres de llarg. Floreix al llarg de tot l'any en inflorescències que contenen tant flors masculines com femenines amb 6 estams. Les flors estan situades als apèndix axil·lars.
Les flors femenines quan acaben el procés de maduració formen un fruit en forma de drupa oval monosperma de hasta 30 cm de diàmetre amb un pericarpi fibrós i un endocarpi ossi. El fruit conté al seu interior l'albumen blanc comestible.
De forma espontània es dispersa mitjançant la suració dels fruits al mar i germinant en les platges, ja que els fruits resisteixen la salinització de l'aigua.
Preferix el sòl sorrenc i necessita molta insolació, alta humitat relativa (750 a 200 litres de pluja a l'any o bé regadiu), aquesta humitat no pot ser excessiva, ja que un excés d'aigua iniciaria un efecte de putrefacció a la planta.
Varietats
modificaHi ha una vuitantena de varietats documentades. Considerant les dimensions del fruit, les variants més importants es llisten a continuació.[5]
Fruit petit
modifica- Atuabo[6]
- West African Tall[7]
- Mnazi[8]
- Mozambique[9]
- Seychelles Tall[10]
- Tres Picos[11]
- San Blas[12]
- Jamaica Tall[13]
Fruit mitjà
modifica- Ceylon Tall[14][15]
- Indian Tall
- Laccadive Tall
- Gangabhavani
- Harmania
- Narical
- Park-choke
- New Hebrides Tall
Fruit gran
modifica- Manila
- Coco Redondo
- Philippino
- Panama Tall
- Andaman Tall
- Maprao-Yai
- Thainland Tall
- Malayan Tall
- Java Tall
- Klapa Dalam
- Laguna
- Lupisan
- Davao Tall
- Bougainville Tall
- Kar Kar Tall
- Rotuma Tall
- Niu Kitu
- Tonga Tall
- Tahiti Tall[16]
Fruit molt gran
modificaFarmacologia
modificaComposició química
modificaDepenent de quina part del cocoter analitzem trobarem uns components o uns altres:
Si observem la llet de coco trobem fins a 2% de derivats de glúcids (poliol, sorbitol), àcids orgànics (àcid maleic), aminoàcids i difenil-urea.
Per una altra banda si observem la copra (polpa seca) trobarem fins a 65% de lípids, glúcids i en menor quantitat vitamina D.
Finalment a la closca del coco trobarem principalment tanins.
Usos medicinals
modificaAbans que maduri el coco al seu interior trobem la llet de coco que és antihelmíntica i diürètica. La mantega de coco la fem servir per a reparar la pell. La carn del coco és discretament laxant i amb ella es fabrica un xarop pectoral.
Accions farmacològiques
modificaPropietats medicinals
- Aigua de coco:
Actua com a refrescant, laxant, antihelmíntica i diürètica. Amb les precaucions adequades ha estat injectada com a substitut del serum sanguini.[22]
- Mantega de coco:
Emol·lient: elimina les inflamacions.
Té una propietat per a matar els paràsits intestinals.
- Quitrà preparat a partir de la closca cremada:
Emprat per al dolor de queixals.[23]
Usos generals
modificaTé moltes aplicacions. S'utilitza sobretot per a l'alimentació en forma de fruit, d'oli o d'una mantega molt digestiva recomanada per a fer dieta alimentària. A banda del fruit també s'usen les fulles i el tronc per a la construcció rural. La fibra de coco s'utilitza com aïllant i en horticultura com un bon substitut de la torba.
- La part blanca del coco pot ser dessecada o consumida en fresc.
- El suc o llet de coco té sucres, fibra, proteïnes, antioxidants i minerals que constitueixen una beguda isotònica que a banda de l'ús gastronòmic s'ha utilitzat com a medi de cultiu de plantes en laboratori, ja que és estèril (fins que s'obre).
Curiositats
modificaEls indis utilitzaven l'aigua de coco com un remei per a totes les malalties i amb la closca es feien copes o gots.
A partir de les flors del cocoter s'elabora un vi que els anglesos el denominen <<lady>>.
El coco és un aliment difícil de digerir però té un efecte que augmenta els espermatozous.
Galeria d'imatges
modifica-
Tija de Cocos nucifera -
Fruits del cocoter -
Flors del cocoter -
Tronc de coco -
-
Chira toran; plat de la cuina de Kerala a base de nou de coco rallada, fulles d'Amaranthus retroflexus, all i bitxo -
Peix cuinat amb llet de coco servit en una fulla; cuina de Laos -
Nou pelada sense la pellofa que l'envolta
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Nayar, N Madhavan. The Coconut: Phylogeny, Origins, and Spread. Academic Press, 2017, p. 10–21. ISBN 978-0-12-809778-6.
- ↑ Michaels, Axel.. Hinduism : past and present. Orient Longman, 2006. ISBN 81-250-2776-9. OCLC 398164072.
- ↑ Lew, Christopher «Còpia arxivada». Prized Writing 2018–2019, pàg. 143–157. Arxivat de l'original el de juny 23, 2021 [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ Fernando Díez Losada, La tribuna del idioma, pg. 481
- ↑ Brian E. Grimwood; F. Ashman Coconut Palm Products: Their Processing in Developing Countries. Food & Agriculture Org., 1975, p. 7–. ISBN 978-92-5-100853-9.
- ↑ Gold Coast. Department of Agriculture. Bulletin. Government Printers., 1927.
- ↑ [1] West African Tall
- ↑ Mohamed Pakia. African Traditional Plant Knowledge Today: An Ethnobotanical Study of the Digo at the Kenya Coast. LIT Verlag Münster, 2006, p. 96–. ISBN 978-3-8258-9056-8.
- ↑ Cogent. Bioversity International, p. 11–. GGKEY:1ACFJA42DES.
- ↑ Lyn Mair; Lynnath Beckley Seychelles. Bradt Travel Guides, 2008, p. 120–. ISBN 978-1-84162-259-0.
- ↑ C. Oropeza; J.L. Verdeil; G.R. Ashburner Current Advances in Coconut Biotechnology. Springer Science & Business Media, 17 abril 2013, p. 83–. ISBN 978-94-015-9283-3.
- ↑ Regina E. Holloman. Developmental Change in San Blas. Northwestern University, 1969.
- ↑ Sistemas de Produccion de Plantas Perennes. Bib. Orton IICA / CATIE, p. 146–. GGKEY:SK5WTA0CAU6.
- ↑ Coconut Research Institute of Sri Lanka. Ceylon Coconut Quarterly (en francès). Coconut Research Institute of Sri Lanka (Ceylon), 1981.
- ↑ Rosengarten, F. The Book of Edible Nuts. Dover Publications, 2004, p. 73. ISBN 978-0-486-43499-5.
- ↑ V. Krishnakumar; P. K. Thampan; M. Achuthan Nair The Coconut Palm (Cocos nucifera L.) - Research and Development Perspectives. Springer, 15 febrer 2019, p. 64–. ISBN 9789811327544.
- ↑ Engineers, N.B.C.. The Complete Book on Coconut & Coconut Products (Cultivation and Processing): How to Start a Coconut farming and Processing?, How to Start a Coconut Oil Production, How to start a coconut plantation, How to Start a Coconut Production Business, How to start a successful Coconut processing business, How to start a Virgin Coconut Oil Business, How to Start Coconut Processing Industry in India, Integrated coconut processing plant, Manufacturing of Coconut based Products, Mature coconut, Most Profitable Coconut Processing Business Ideas. NIIR Project Consultancy Services, 2006, p. 24. ISBN 978-81-7833-007-5.
- ↑ Nayar, N.M.. The Coconut: Phylogeny,Origins, and Spread. Elsevier Science, 2016, p. 39. ISBN 978-0-12-809779-3.
- ↑ León, J. Botánica de los cultivos tropicales (en castellà). Instituto Interamericano de Cooperación para la Agricultura, 1987, p. 50 (Colección de libros y materiales educativos). ISBN 978-92-9039-132-6.
- ↑ Myndus, planthopper. «modern». Coconut Time Line, 27-02-2017. Arxivat de l'original el 2022-03-04. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Commission, South Pacific; 3-, French Polynesia. «». SPC, 17-08-1967. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ Fife, B.; Dayrit, C.S.. Coconut Cures: Preventing and Treating Common Health Problems with Coconut. Piccadilly Books, 2005, p. 145. ISBN 978-0-941599-60-3.
- ↑ Technical Bulletin. Bureau of Printing, 1934 (Technical Bulletin).
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353.
- Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. 2009a ed.. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388.
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
