Sabó
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El sabó és un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes. Actualment, a més, també és emprat per a decorar la cambra de bany. Es pot trobar en pastilla, com a pols o com a crema. En sentit estricte, tècnicament existeix una gran diferència entre el que és un sabó, un detergent i un xampú.
A la capa de glòbuls d'aire (o espuma) que fa el sabó quan es barreja amb aigua s'anomena sabonera.
El sabó de llosa és un sabó blanc, molt dur, molt poc soluble.
HistòriaModifica
El naixement del primer sabó es perd en l'antiguitat. Aquest article de neteja existeix des de fa molt de temps. Els sumeris, (3000 aC) ja fabricaven el sabó; bullien diverses bases juntes i utilitzaven el seu residu per a rentar-se. Els antics egipcis ja utilitzaven un producte sabonós que consistia en una mescla d'aigua, oli i ceres d'origen vegetal o animal, fórmula que fou utilitzada també pels grecs i pels romans. Aquests últims conegueren una altra forma de sabó particularment per transmissió dels gals. Plini el Vell, historiador romà, menciona un ungüent de cendra de faig i greix de cabra que els gals utilitzaven com a untura per als cabells.
A les excavacions de la ciutat de Pompeia, s'ha descobert una fàbrica de sabó que data de més de 1.900 anys. Galè menciona el sabó usat específicament per a la neteja al segle ii.
Al segle vii, ja es coneixia a quasi tot el sud d'Europa. En aquesta època, n'existia una potent indústria a Espanya i a Itàlia. Fou precisament a la ciutat italiana de Savona on es va començar a elaborar un sabó d'oli d'oliva que també feien els musulmans. A l'edat mitjana, el sabó ja era un article d'ús general.
Al segle xv, apareix el sabó de Marsella, el precursor dels sabons actuals, preparat amb una mescla d'ossos (rics en potassi) i greixos vegetals. La indústria sabonera florí a les ciutats costaneres del Mediterrani, afavorides per l'abundant presència d'oli d'oliva i de sosa càustica natural.
Durant la Segona Guerra mundial, els americans desenvoluparen un tipus de sabó que podia utilitzar-se amb aigua de mar, pensant en els marines destinats al Pacífic: així, nasqué el sabó dermatològic, el menys agressiu de tots els sabons per a la pell.
ComposicióModifica
El sabó, generalment, és el resultat de la reacció química entre un àlcali (generalment, hidròxid de sodi o de potassi) i algun àcid gras; aquesta reacció es denomina saponificació. L'àcid gras pot provenir, per exemple, de la mantega de porc o l'oli de coco. El sabó és soluble en aigua i, per les seues propietats detergents, serveix comunament per a rentar o netejar.
A l'hora de l'elaboració domèstica, és prou més còmode i segur, si ens limitem a refondre un sabó a base de glicerina de coco, i el decorem i adornem al nostre gust. En sentit estricte, no estem elaborant un sabó, solament s'està modelant mitjançant un fos i modelat un sabó prèviament elaborat.
Tradicionalment, és un material sòlid, cosa que fa un contrast entre aquests, encara que també és habitual veure'l en forma líquida o en pols. En realitat, la forma sòlida és el compost "sec". La forma líquida és el sabó dissolt en aigua, en aquest cas la seua consistència pot ser molt viscosa o molt fluida.
Mètodes d'obtenció del sabóModifica
Encara que, en essència, el procés siga industrial o artesà, consta de tres fases:
- saponificació
- sagnia
- modelatge
SaponificacióModifica
Es bull el greix en grans calderes, s'hi afegix lentament sosa càustica (NaOH) i s'agita contínuament la mescla fins que comença a posar-se pastosa.
La reacció que ha tingut lloc rep el nom de saponificació i els productes en són el sabó i el lleixiu residual que conté glicerina: greix + sosa → sabó + glicerina + lleixiu (aigua i sosa)
SagnatModifica
El sabó obtingut es diposita a la superfície en forma de grànuls. Perquè qualli completament se li afegeix sal (NaCl). Aquesta operació rep el nom de sagnat o salat i s'aconsegueix la separació total del sabó que flota sobre la dissolució de glicerina, de sosa que no ha reaccionat i d'aigua.
Després de fet el sagnat, el sabó calent es traspassa a un altre recipient per a afegir-hi perfums, colorants, productes medicinals o altres additius. Encara calent, es transfereix a motllos, on es refreda i d'on s'extreu per a tallar-lo en peces.
El sabó líquid està constituït principalment per oleat de potassi, preparat per la saponificació de l'àcid oleic amb hidròxid de potassi.
Mètodes de fabricacióModifica
Actualment, hi ha dos mètodes d'obtenció del sabó, ambdós basats en la saponificació.
Primer mètodeModifica
En el primer mètode, es produeix la saponificació directament sobre el greix. Es fa reaccionar l'àlcali amb el greix i se n'obté sabó i glicerina. Té l'inconvenient que és més difícil la separació de la glicerina i el sabó.
Segon mètodeModifica
En aquest mètode, primer es produeix la ruptura química del greix, i s'obté la glicerina i els àcids grassos; aquests se separen fàcilment. Després, es produeix la sal de l'àcid gras i la base. Tradicionalment, abans de la producció industrial del sabó, els particulars aconseguien la reacció de saponificació barrejant oli i hidròxid de sodi.
VariantsModifica
També es té el costum d'agregar-li colorants i perfum (a pesar de les queixes d'alguns usuaris), càrregues (per abaratir el preu), glicerina, etc.
FarmacèuticaModifica
En farmàcia, es pot usar amoníac o altres bases, o un òxid metàl·lic, sobre olis, greixos o resines, i es mescla a vegades amb altres substàncies que no produeixen saponificació.
Fabricació industrialModifica
Les matèries primeres es barregen amb aigua fins que formen una pasta. Després es fa l'atomització, que consisteix a transformar la pasta en pols: la pasta passa per un tub a pressió i entra en una gran torre, on es ruixa amb aire calent a contracorrent. El flux d'aire ajuda a evaporar l'aigua de la pasta i es forma la pols, de major o menor gruix segons la pressió amb la qual ha sortit del tub i el diàmetre dels orificis del ruixador. Alguns dels ingredients, que no poden resistir la temperatura de l'aire calent o la humitat, s'afegeixen a la pols obtinguda després de l'atomització. A continuació, la pols es mescla en un tambor giratori. Finalment, passa per un sedàs que separa les partícules massa fines o gruixudes, això produeix un contrast en els diferents tipus de sabons que podem trobar en el mercat.
Les fàbriques han d'estar ben equipades amb aspiradors, perquè la pols pot provocar problemes al·lèrgics o asma als treballadors. S'ha de ser curós, sobretot en les parts del procés de fabricació en què es manipulen els enzims, ja que aquests són especialment perillosos per al sistema respiratori.
Acció detergent del sabóModifica
Els sabons apliquen la seua acció netejadora sobre els greixos mitjançant l'aigua, a causa de l'estructura de les seues molècules. Aquestes porten una part liposoluble i una altra d'hidrosoluble. El component liposoluble fa que el sabó mulle el greix i el dissolga, i el component hidrosoluble fa que el sabó es dissolga al seu torn a l'aigua. Les taques de greix no es poden eliminar només amb aigua, perquè no s'hi dissolen. El sabó, això no obstant, que és soluble a totes dues, permet que el greix passe a la dissolució i que desaparega la taca.
Enllaços externsModifica
- Glossari per al fabricant modern de sabó (castellà).