Alvocat

espècie de planta

L'alvocat (Persea americana) és un arbre i també el nom del seu fruit dins la família Lauraceae. És originari de l'Amèrica Central i Mèxic.

Infotaula d'ésser viuAlvocat
Persea americana Modifica el valor a Wikidata
Persea-americana 2.JPG
Fruits i fulles de l'alvocat
Dades
Font dealvocat, llavor d'alvocat i oli d'alvocat Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN96986556 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLaurales
FamíliaLauraceae
GènerePersea
EspèciePersea americana Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1768

EtimologiaModifica

 
Nom de l'alvocat a Hispanoamèrica.

El mot alvocat ve del nàhuatl awákatl. Per via del castellà; apareix en textos valencians dels segles xviii i xix en la forma albocat.[1] L'origen és compartit per altres idiomes europeus presents a Amèrica: avocado en anglès, abacate en portuguès, avocat en francès.[2]

En canvi, del quítxua arriba un altre nom, palto (l'arbre) i palta (la fruita),[3] que correspon al nom de la regió de Palta - nord de l'Imperi Inca -, annexionada a mitjans del segle xv.[4]

Rep el nom Persea americana en honor al semideu Perseu i al seu orígen americà.[5] Persea americana Mill. va ser descrita per Philip Miller (Mill.) i publicada a The Gardeners Dictionary: vuitena edició s.n. 1768.[6]

DescripcióModifica

Alvocat[1]
Valor nutricional
mitjà per cada 100 g
Energia 670 kJ
Valor calòric 161 kcal
Proteïnes
Glúcids
Lípids
2 g
8.53 g
14.66 g
Provitamina A
Vitamina B1
Vitamina B2
Vitamina B6
Vitamina C
Vitamina PP
0.0062 mg
0.067 mg
0.13 mg
0.257 mg
10 mg
1.738 mg
Ferro
Calci
Magnesi
Fòsfor
Potassi
Sodi
0.55 mg
12 mg
29 mg
52 mg
485 mg
7 mg
Fibres
6.7 g
Aigua
73.23 g

És un arbre que, en estat salvatge, arriba a fer 20 metres d'alçada, tot i habitualment en mesura entre 8 i 12. El tronc té un diàmetre que va dels 30 als 60 cm. L'escorça, de color gris verdós, és aspra i, a vegades, solcada longitudinalment.[7]

El pecíol fa entre 2 i 5 cm de llarg. Presenta fulles alternades persistents, de 8 a 20 cm de llarg i de 5 a 12 cm d'ample. Són estretes, de forma el·líptica o ovalada, coriàcies, amb base cuneïforme i àpex agut. Les vores són senceres i més o menys ondulades.[8]

Les inflorescències són panícules de 8 a 14 cm de llarg, amb flors hermafrodites de 5 a 6 mm, amb un periant densament pubescent, amb tèpals oblongs de 5 mm. Té nou estams fèrtils, d'uns 4 mm, amb filaments pubescents, organitzats en tres cercles concèntrics. L'ovari és ovoide, fa aproximadament 1,5 mm, densament pubescent, amb estil de 2,5 mm, culminat per un estigma discoïdal, una mica dilatat. Les flors s'obren i tanquen al llarg del dia, alternant la seva funcionalitat femenina i masculina (dicogàmia protogínica sincronitzada).[9][10]

El fruit és una baia, malgrat sovint es confongui amb una drupa.[11] Té forma oval o de pera i la seva mida té un rang molt ampli, entre els 7 i els 33 cm de llarg, podent arribar els 15 cm d'amplada i superar el kilo. Els alvocats de consum habitual són d'uns 15 x 7 cm, amb uns 200 grams de pes.[12] La closca té tonalitats entre el verd fosc i el porpra, segons el tipus i l'estat de maduració. Pot ser llisa o lleugerament rugosa, habitualment fina i de certa duresa, amb aparença de cuir.[13]

La polpa és ferma, oleica, de color entre el groc clar i el verd. Conté una llavor gran, habitualment d'entre 5 a 6,4 cm, ovalada, dura i pesada. La llavor globular, sense endosperma, té dues cobertes (tegument) paperoses, molt primes i de color cafè.[7][13]

ConreuModifica

Existeixen evidències del consum d'alvocat al vall de Tehuacán, d'entre 9 i 10 mil anys d'antiguitat, mentre que la seva domesticació a Amèrica Central s'inicià al voltant del 5000 aC. En canvi, al Perú, les evidències més properes que es conserven del consum d'alvocat són del 3000 aC, a Caral.[14] Al Vell Món, l'alvocat va arribar a finals del segle xvi, mentre que la producció i comercialització no es va iniciar fins finals del xix.[15]

S'han descrit vuit varietats d'alvocat, de les que tres són amplament conegudes: la mexicana (Persea americana var. drymifolia), la guatemalteca (Persea americana var. guatemalensis) i l'antillana (Persea americana. var. americana).[16]

Només es pot conrear en climes sense glaçades, tropicals o subtropicals, com la costa de l'orient d'Andalusia, sud de Portugal o el litoral d'Israel, on tanmateix només es conreen les varietats més resistents a baixes temperatures, com la Hass.[17] A Mèxic es conreen altres varietats més sensibles. Per ordre, els països amb major producció són: Mèxic, Indonèsia, República Dominicana, Estats Units d'Amèrica, Colòmbia, Perú i Kenya.[18] El rànquing dels països importadors d'alvocats està encapçalat pels Estats Units, seguits per França, Japó i el Canadà.[19]

Un arbre pot fer fins a 120 fruits per any, que suposen entre 30 i 100 kg anuals de fruita. Una hectàrea d'arbres produir entre 7 i 10 tones de fruita cada any. S'ha de tenir en compte que la pol·linització és difícil per l'autoincompatibilitat del mateix pol·len.[20] El fruit es cull encara immadur, però madura bé en pocs dies a temperatura ambient.[21]

L'extens monocultiu a països com Mèxic, República Dominicana o Xile ha dut a diversos problemes ecoambientals, com crisis hídriques o desforestació.[22][23] També és polèmic l'ús de pesticides o plaguicides, en especial l'imidacloprid, que afecta els pol·linitzadors, com les abelles.[24] Des de mitjans dels anys 2000, Espanya ha detectat l'arribada neuròpters que actuen com a plaga en les plantacions del sud-est del país.[25]

Fruit d'alvocat (cv. 'Fuerte').
Arbre amb fulles i inflorescències, cultivat a Andalusia.
Alvocats a l'arbre

PropietatsModifica

L'alvocat conté més d'una vintena de nutrients essencials, com vitamines A, B, C, E i K, coure, ferro, fòsfor, magnesi o potassi (que regula la pressió arterial); a més de ser font de fibra i proteïna vegetal. Aporta vitamina B6 i àcid fòlic, que prevenen malalties coronàries. L'àcid fòlic també protegeix els fetus i evita els ictus. El beta-sitosterol redueix els nivells de colesterol. Conté fitonutrients, que impedeixen desenvolupar malalties inflamatòries i degeneratives. Aporta carotens, vàlids per evitar la degeneració macular i greixos monoinsaturats, contra la diabetis.[26][27]

UsosModifica

GastronomiaModifica

A l'Amèrica subtropical, l'alvocat és part important i tradicional de la dieta diària. Es pot menjar sol, amb una mica de sal o de sucre; sobre una torrada i en entrepans, com ingredient d'amanides o com a guarnició en plats combinats. Alguns dels plats més coneguts que incorporen alvocat en la culinària internacional són:[28][29][30]

Alguns vegans l'empren en substitució de la mantega, per al pa, en pastissos, etc. Les fulles de l'alvocat també es poden incorporar en plats com els mixiotes o les enfrijoladas.[31]

La versatilitat i les múltiples propietats d'aquest superaliment, han posat de moda l'alvocat des de la dècada del 2010 i en grans ciutats europees han obert diversos restaurants especialitzats en aquest ingredient.[26][32]

  Arepa Reina Pepiada
  Makis amb alvocat.

MedicinalModifica

Les fulles de l'alvocat es poden preparar en infusió, amb propietats expectorants.[33] L'alvocat també s'empra en l'elaboració de medicaments per tractar els símptomes de l'artrosi.[34]

Una altra utilització típica és la d'ingredient per a cosmètics, que empra l'oli extret del fruit.[35]

Al·lèrgiesModifica

Alguns individus presenten reaccions al·lèrgiques al consum del fruit. Hi ha dues formes principals d'al·lèrgia: les persones amb al·lèrgia al pol·len dels arbres desenvolupen símptomes locals a la boca i la gola, poc després de menjar alvocat; el segon, conegut com a síndrome de la fruita del làtex, es relaciona a l'al·lèrgia al làtex i els símptomes inclouen urticària generalitzada, dolor abdominal i vòmit, podent ser fatal.[36][37]

ReferènciesModifica

  1. Bruguera, Jordi. Diccionari Etimològic. Enciclopedia Catalana, SAU, 1996, p. 62. ISBN 8441225168. 
  2. Diccionario multilingüe del viajero : español, inglés, francés, alemán, italiano, portugués.. Barcelona: Planeta-Agostini, D.L. 1996. ISBN 84-395-2699-7. 
  3. Alvarez Vita, Juan. Diccionario de peruanismos : el habla castellana del Perú. 2. ed. Lima: Universidad Alas Peruanas, 2009. ISBN 978-9972-210-73-0. 
  4. Guffroy, Jean. Catamayo precolombino: Investigaciones arqueológicas en la provincia de Loja (Ecuador) (en castellà). París: Institut français d’études andines, 2004 (Travaux de l'IFEA). DOI 10.4000/books.ifea.4286. ISBN 978-2-7099-1505-2. 
  5. «Aguacate (Persea americana)» (en castellà). Catálogo virtual de flora del Valle de Aburrá (UEIA), 2014. [Consulta: 14 novembre 2021].
  6. «Persea americana Mill.» (en anglès). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
  7. 7,0 7,1 Cordero, Jesús. Árboles de Centroamérica: un manual para extensionistas (en castellà). Bib. Orton IICA / CATIE, 2003. ISBN 978-0-85074-161-2. 
  8. «Curso: “El cultivo del aguacate” Resúmenes ponencias» (pdf) (en castellà). Instituto de Investigación y Formación Agraria y Pesquera, 2015. [Consulta: 9 novembre 2021].
  9. Mena Volker, Francisco José. Caracterización de la floración del palto persea americana mill en los cultivares zutano, bacon, negra de la cruz y edranol en Quillota, y determinación de la viabilidad del polen del palto cv. hass, a través de dos métodos. (Tesi) (en es). Quillota, Xile: Universidad Católica de Valparaíso, 1997. 
  10. Quintana Cabrera, Nicolás «Dicogamia sincronizada o diantesis de las flores del aguacate». Xoba : revista de agricultura, 1977-07, pàg. 13-15.
  11. Barrientos-Priego, Alejandro F.; García-Villanueva, Eduardo; Avitia-García, E. «Anatomía del fruto de aguacate, ¿drupa o baya?». Revista Chapingo Serie Horticultura. Universidad Autónoma Chapingo, II, 02, 1996-02, pàg. 189–198. DOI: 10.5154/r.rchsh.1995.06.041.
  12. Silva, Pamela. «¿Es acaso esto el cielo? En Australia venden aguacates tres veces más grandes que los normales» (en castellà). UPSOCL, 31-05-2019. [Consulta: 12 novembre 2021].
  13. 13,0 13,1 «Persea americana» (en anglès). Flora of China. [Consulta: 12 novembre 2021].
  14. Galindo-Tovar, María Elena; Arzate-Fernández, Amaury M.; Ogata-Aguilar, Nisao; Landero-Torres, Ivonne «THE AVOCADO (PERSEA AMERICANA, LAURACEAE) CROP IN MESOAMERICA: 10,000 YEARS OF HISTORY». Harvard Papers in Botany, 12, 2, 2007, pàg. 325–334. ISSN: 1043-4534.
  15. Robledo, Julián Díaz. Historia del aguacate español (en castellà). Capitel Editores, 1997-03-15. ISBN 978-84-7970-009-6. 
  16. Galindo Tovar, María Elena; Arzate Fernández, Amaury Martín «Consideraciones sobre el origen y primera dispersión del aguacate (Persea americana, Lauraceae)». Cuadernos de Biodiversidad, 2010-09. DOI: 10.14198/cdbio.2010.33.02. ISSN: 1575-5495.
  17. Peláez, Agustín. «Las amenazas del aguacate malagueño» (en castellà). Diario Sur, 24-03-2019. [Consulta: 13 novembre 2021].
  18. «MONOGRAFÍA DEL SECTOR AGUACATE EN MÉXICO: SITUACIÓN ACTUAL Y OPORTUNIDADES DE MERCADO» (pdf) (en castellà). SECRETARÍA DE ECONOMÍA - GOBIERNO DE MÉXICO, 2012-02. Arxivat de l'original el 08/10/2013.
  19. «FAOSTAT» (en anglès). FAO. [Consulta: 13 novembre 2021].
  20. Vargas-Hernández, José G. «Estrategias para la optimización de la superficie sembrada de aguacate Hass para incrementar la producción en el Estado de Michoacán». Revista de Estudos Sociais, 16, 31, 2014, pàg. 131.
  21. «Cultivo del aguacate: consejos de un experto, Iñaki Hormaza» (en castellà). Cultifort, 11-02-2020. [Consulta: 14 novembre 2021].
  22. «INDH realiza misión de observación en Petorca por crisis de escasez hídrica» (en castellà). INDH, 2014. [Consulta: 13 novembre 2021].
  23. «La guerra por el Aguacate: deforestación y contaminación imparables» (en castellà). Biodiversidad en América Latina, 24-06-2019. [Consulta: 13 novembre 2021].
  24. Suchail, Séverine; Guez, David; Belzunces, Luc P. «Discrepancy between acute and chronic toxicity induced by imidacloprid and its metabolites in Apis mellifera» (en anglès). Environmental Toxicology and Chemistry, 20, 11, 2001-11, pàg. 2482–2486. DOI: 10.1002/etc.5620201113.
  25. «Neuropteroides (Insecta: Neuroptera, Raphidioptera) en plantaciones de aguacate en el sur de España» (en castellà). Bol. San. Veg. Plagas, 38, 2012, pàg. 213-221.
  26. 26,0 26,1 «Les deu meravelles de l'alvocat, el superaliment de moda». El Món, 26-01-2017. [Consulta: 14 novembre 2021].
  27. Araújo, Rafael G.; Rodriguez-Jasso, Rosa M.; Ruiz, Héctor A.; Pintado, Maria Manuela E.; Aguilar, Cristóbal Noé «Avocado by-products: Nutritional and functional properties» (en anglès). Trends in Food Science & Technology, 80, 2018-10, pàg. 51–60. DOI: 10.1016/j.tifs.2018.07.027.
  28. Gironella De'Angeli, Alicia. Gran libro de la cocina mexicana. 1a ed. México, D.F.: Ediciones Larousse, 1988. ISBN 968-6147-06-3. 
  29. Caballero, Sara Gutiérrez. Recetas fáciles con aguacate : sácale todo el partido a este fruto repleto de grasas saludables con estas recetas tan sencillas como exquisitas. Primera edición, 2019. ISBN 978-84-17828-06-6. 
  30. Averett, María. El aguacate en la cocina. Málaga: Editorial Arguval, 1987. ISBN 84-86167-29-9. 
  31. Ramos Galicia, Yolanda. Así se come en Tlaxcala. Primer edición en Cocina Indígena y Popular, 2014. ISBN 978-607-8423-60-6. 
  32. Ruiz de la Prada, Silvia. «Restaurantes especializados en aguacate: el último 'boom' gastronómico» (en espanyol europeu). Bazaar, 06-04-2019. [Consulta: 14 novembre 2021].
  33. Orona, Karla. «Beneficios del té de hojas de aguacate» (en castellà). El Universal, 01-08-2019. [Consulta: 14 novembre 2021].
  34. «Piascledine® 300» (en espanyol de Mèxic), 27-01-2016. [Consulta: 14 novembre 2021].
  35. «Health Benefits of Avocado Oil». Arxivat 2010-12-21 a Wayback Machine.
  36. «Avocado - allergy information (InformAll: Communicating about Food Allergies -» (en anglès). InformAll: Communicating about Food Allergies (University of Manchester). [Consulta: 14 novembre 2021].
  37. Brehler, R.; Theissen, U.; Mohr, C.; Luger, T. «“Latex-fruit syndrome”: frequency of cross-reacting IgE antibodies» (en anglès). Allergy, 52, 4, 1997, pàg. 404–410. DOI: 10.1111/j.1398-9995.1997.tb01019.x. ISSN: 1398-9995.

Vegeu tambéModifica