Sitosterol
El β-Sitosterol és un compost del grup dels fitoesterols, que són els esterols que hom troben de forma natural en les plantes. La seva estructura química s'assembla a la del colesterol. Sovinteja molt en el regne vegetal on compleixen la funció de mantenir l'estructura i el funcionament de les membranes cel·lulars.
Els principals esterols són el β-Sitosterol, el campestrol i l'estigmasterol, que poden ser en forma lliure o bé esterificats amb altres composts com ara els àcids grassos.[1]
Importància biomèdica modifica
Existeix una malaltia humana, la sitosterolèmia que es caracteritza per una elevació en el nivell sanguini de β-sitosterol.[2]
D'altra banda, s'ha utilitzat aquesta substància per a l'alleugeriment dels símptomes derivats de la hiperplàsia benigna de pròstata amb bons resultats,[3][4]però cal tenir en compte que diverses malalties de la pròstata, algunes greus com el càncer de pròstata, poden produir símptomes similars, per la qual cosa és convenient consultar amb el metge abans de realitzar qualsevol tractament.[5]
El β-Sitosterol s'està estudiant pel seu potencial de regular nivells de colesterol en la sang.[6]
Fonts modifica
La substància està àmpliament distribuïda en el regne vegetal. Alguna de les espècies són Nigella sativa, Carya illinoinensis, Serenoa repens, Cucurbita pepo (Llavors de carabassa), Pygeum africanum, Anacardium occidentale, segons, germen de cereal, soja, Hippophae, Lycium barbarum, i Wrightia tinctoria. Aliments destacats en la dieta habitual són oli vegetal, fruits secs, alvocats i aliments preparats, com ara amaniments.[7]
Referències modifica
- ↑ Food and Agriculture Organization of the United Nations: Composición de las grasas alimentarias. Consultado el 1-7-2010
- ↑ knlmljmkjknmkjF0C&pg=PA88&lpg=PA88&dq=sitosterolemia&source=bl&ots=Lw Valentín Fuster, Rusell Ross, Eric J. Topol: Ateroesclerosis y enfermedad arterial coronaria.[Enllaç no actiu] Consultado el 1-7-2010
- ↑ Wilt, T; Ishani, A; MacDonald, R; Stark, G; Mulrow, C; Lau, J «Beta-sitosterols for benign prostatic hyperplasia». The Cochrane Database of Systematic Reviews, vol. 2011, 2, 2000, pàg. CD001043. DOI: 10.1002/14651858.CD001043. PMID: 10796740.
- ↑ Kim, T. H.; Lim, H. J.; Kim, M. S.; Lee, M. S. «Dietary supplements for benign prostatic hyperplasia: An overview of systematic reviews». Maturitas, vol. 73, 3, 2012, pàg. 180–5. DOI: 10.1016/j.maturitas.2012.07.007. PMID: 22883375.
- ↑ The Cochrane Collaboration: Beta-sitosterols for benign prostatic hyperplasia. Arxivat 2011-03-17 a Wayback Machine. Consultado el 1-7-2010
- ↑ «Cholesterol-lowering efficacy of plant sterols in low-fat yogurt consumed as a snack or with a meal». J Am Coll Nutr, vol. 27, 5, 2008, pàg. 588–95. DOI: 10.1080/07315724.2008.10719742. PMID: 18845709.
- ↑ «Nutrition data: Foods highest in beta-sitosterol per 200 calorie serving». Conde Nast, USDA National Nutrient Database, version SR-21, 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].