Obre el menú principal

Judith Butler (Cleveland (Ohio), 24 de febrer del 1956) és professora del Departament de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

Infotaula de personaJudith Butler
Judith Butler (2011) cropped.jpg
Biografia
Naixement 24 febrer 1956 (63 anys)
Cleveland
Grup ètnic Estatunidencs
Educació Universitat de Yale
Activitat
Camp de treball Teoria feminista, teoria queer, teoria de la literatura i estudis de gènere
Ocupació Filòsofa, escriptora, professora d'universitat, sociòloga, crítica literària, feminista i periodista
Ocupador Universitat Wesleyana
Universitat de Califòrnia a Berkeley
European Graduate School
Moviment Postestructuralisme
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Patricia Purtschert

IMDB: nm3110693
Modifica les dades a Wikidata

Butler és una destacada pensadora i feminista. Una de les contribucions més destacades és la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. El constructivisme social tracta de la construcció del gènere, o del que és el mateix, que els rols de gènere són fets socials i no determinacions naturals. Però Butler sobrepassa el gènere i afirma que el sexe i la sexualitat, lluny de ser quelcom natural, són, com el gènere, quelcom construït.[1]

Butler arriba a aquesta conclusió basant-se en les teories de Freud i Lacan. D'aquest últim, treu el concepte de les posicions sexuals que suposen un trauma ocupar-les. Davant de la por a ocupar alguna d'aquestes, l'individu es col·loca en una heterosexualitat fal·locèntrica, és a dir, una heterosexualitat regida per la normativa de l'imperialisme heterosexual masculí en què assumir la sexualitat heterosexual implica assumir un sexe determinat.

A més de Freud i Lacan, Butler té influències de Foucault i Derrida. De Foucault, n'extreu el concepte de poder sense subjecte, que es concreta en el poder que té el discurs o el llenguatge per a crear. Però aquest discurs és un discurs sense subjecte, en què l'individu no té paraules pròpies, sinó que és el discurs mateix el que vehicula els valors i les normes; en aquest cas, de l'imperialisme heterosexual. De Derrida, assumeix el concepte de desconstrucció que ella expressa com a resignificació del discurs, és a dir, el fet de resignificar les paraules. Un exemple d'aquesta resignificació és la paraula queer, que passa de ser un insult a considerar-se l'expressió d'un moviment d'alliberament i dignitat homosexual.

Contingut

Joventut i educacióModifica

Judith Butler va néixer el 24 de febrer de 1956 en Cleveland, Ohio,[2] en una família d'ascendència juevo-hongaresa i juevo-russa.[3] La major part de la família de la seva àvia materna va morir en l'Holocaust.[4] De nena i adolescent, va assistir tant a l'escola hebrea com a classes especials d'ètica jueva, on va rebre el seu “primer entrenament en filosofia”. Butler afirmà en una entrevista del 2010 amb Haaretz que va començar les classes d'ètica a l'edat de 14 anys i que aquestes van ser pensades com una mena de càstig pel rabí de la seva escola hebrea perquè era “massa parladora a classe.”[4] Butler estava “emocionada” per la idea d'aquestes tutories, i quan li van preguntar què volia estudiar en aquestes lliçons especials, va respondre amb tres qüestions que aleshores la preocupaven: “Per què Spinoza va ser excomunicat de la sinagoga? Podien demanar-se responsabilitats a l'Idealisme alemany pel Nazisme? I com calia entendre la teologia existencialista, inclosa l'obra de Martin Buber?”[5]

Butler assistí al Bennington College abans de traslladar-se a la Universitat Yale, on estudià filosofia i rebé el seu grau de Bachelor of Arts l'any 1978 i el seu doctorat en Filosofia el 1984.[6] Va passar un any acadèmic a la Universitat de Heidelberg becada pel Programa Fullbright.[7] Ensenyà a la Universitat Wesleyana, la Universitat George Washington i la Universitat Johns Hopkins, abans de treballar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1993.[8] El 2002 obtingué la Càtedra Spinoza de Filosofia en la Universitat d'Amsterdam.[9] A més a més, va treballar al departament d'Anglès i Literatura Comparada de la Universitat de Colúmbia com a professora visitant Wun Tsun Tam Mellon d'humanitats durant els semestres de primavera dels anys 2012, 2013 i 2014, amb l'opció de romandre-hi com a docent a temps complet.[10][11][12][13]

A més, Butler treballa en les comissions editorials i els consells consultius de diverses publicacions acadèmiques, incloses JAC: A Journal of Rethoric, Culture, and Politics i Signs: Journal of Women in Culture and Society.[14][15]

Obres principalsModifica

Performative Acts and Gender Constitution (1988)Modifica

En aquest assaig, Judith Butler proposa la seva teoria de la performativitat de gènere, que serà represa el 1990 en el treball Gender Trouble. Comença basant la seva teoria de la performativitat de gènere en un punt de vista fenomenològic feminista. Suggereix que tant la fenomenologia com el feminisme basen les seves teories en "l'experiència viscuda".[4] Més enllà, en comparar el fenomenologista Maurice Merleau-Ponty i la feminista Simone de Beauvoir, Butler argüeix que ambdues teories interpreten el cos sexuat com una idea històrica o una situació històrica; ella accepta aquesta noció d'una "distinció de sexe com un fet biològic, i el gènere com la interpretació cultural o significació d'aquest fet".[4] Aquesta combinació de teories és essencial per a establir el punt de vista de Butler sobre la "teatralització" o els gèneres performats en la societat.

Butler argumenta que és més vàlid percebre el gènere com una performance en què un agent individual actua. L'element performatiu de la seva teoria suggereix una audiència social. Per a Butler, la "inscripció" de la performació de gènere es transmet sense esforç de generació en generació en forma de "significats" socialment establerts. L'autora refereix que "el gènere no és una elecció radical... [tampoc] és imposat o inscrit sobre l'individual".[4] Atesa la naturalesa social dels éssers humans, la major part de les accions són observades per altres persones, reproduïdes i interioritzades, i tot això té lloc en una performativa o qualitat teatral. Normalment, les accions apropiades per a homes i dones han estat transmeses per produir una atmosfera social que manté com legítim un binarisme de gènere interpretable com natural.[4] Consistent amb la seva acceptació del cos com una idea històrica, l'autora suggereix que el nostre concepte de gènere s'ha vist com natural o innat perquè el cos "esdevé el seu gènere per una sèrie d'actes que són renovats, revisats i consolidats en el temps".[4]

Butler argüeix que l'exercici del gènere en ell mateix crea el gènere. Addicionalment, compara la performativitat del gènere amb la performativitat en el teatre. Per això, aporta diverses similituds, incloent la idea que cada individu funciona com un actor del seu gènere. Més enllà, l'autora també porta a la llum una diferència crítica entre la performació del gènere en la realitat i l'execució teatral. Exposa com el teatre és molt menys agressiu i no produeix la mateixa por que les execucions del gènere, atès que sovint hi ha una clara distinció entre la realitat i el teatre.

Butler manlleva de Sigmund Freud la noció de com la identitat de l'individu es modela en termes de normalitat. Revisa com d'aplicable és el concepte de Freud per al lesbianisme: Freud afirmava que les lesbianes modelaven la seva conducta a la dels homes, que percebien com a normal o ideal. Pel contrari, Butler defensa que tot el gènere funciona d'aquesta manera, representant una noció de normes de gènere interioritzada.[16]

Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity (1990)Modifica

Gender Trouble es va publicar inicialment el 1990 i se n'han venut més de 100.000 còpies al món en diferents idiomes. El llibre tracta sobre la coneguda Teoria Queer i forma part dels principals referents en relació als estudis de gènere com es coneixen avui. També constitueix una crítica a la idea essencialista que les identitats de gènere son immutables, i troba el seu origen en la naturalesa, el cos, o una heterosexualitat normativa i obligatòria. Butler explica que la seva intenció era criticar un suposat heterosexual dominant a la teoria literària feminista, i rebatre els plantejaments que definien un límits i la correcció del gènere, alhora que limitaven el seu significat a les concepcions generalment acceptades de masculinitat i feminitat. El seu objectiu era obrir les possibilitats per al gènere sense precisar quins tipus de possibilitats s'havien de realitzar, descobrir les maneres en què el fet mateix de plantejar-se el què és possible en la vida respecte del gènere queda relegat per certes pressuposicions habituals i violentes.

Alguns dels temes que l'autora tracta en el llibre son els subjectes de sexe, gènere, desig, la dona com a subjecte del feminisme, identitat, sexe i metafísica de la substància, llenguatge, poder i producció de la matriu heterosexual.

Judith Butler sosté que el gènere es constitueix culturalment i no és possible separar-lo de les interseccions polítiques i culturals en què es produeix, per consegüent, el gènere no és el resultat del sexe ni tendeix a ser tan fix. Així, doncs, considerant el gènere com quelcom independent del sexe, no es pot afirmar que el gènere sigui el producte d’un únic sexe. Per aquesta raó, home i masculí i dona i femení poden significar tant en un cos de dona com en un d’home.[17]

Precarious Life: The Powers of Mourning and Violence (2004)Modifica

Escrit arran dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, aquest llibre s'emmarca en una reflexió al voltant de l'ètica de la no-violència. Davant reactivació de la dinàmica bèl·lica i imperialista amb l'ocupació d'Iraq, Butler pretén fer de la vulnerabilitat de la condició humana no un element a esborrar per mitjà de la guerra sinó el punt de partida per pensar la política.[18] Sota aquest marc de reflexió, és d'especial rellevància la figura del dol. Aquest, com a sentiment experimentat vers l'Altre, és manifestació tant de la importància de la persona que hom ha perdut com de la interdependència que constitueix l'existència humana.[19] En aquests dos eixos que s'entrellacen, a saber, el reconeixement del valor de la vida humana a partir de la seua fragilitat i l'acceptació d'una socialitat primària, es juguen importants reflexions que van des de la detenció indefinida a Guantánamo fins a la deshumanització de l'enemic en conflictes bèl·lics passant pels estralls de l'ocupació israeliana dels territoris palestins.

Undoing Gender (2004)Modifica

Undoing Gender (Desfer el gènere) va ser publicat l’any 2004. Influenciat per les “New gender politics”, les quals contribueix a promoure, intenta pensar l’existència dels individus transgènere, transsexuals i intersexuals, així com la relació d’aquesta amb la teoria feminista i la teoria queer.[20]  Reflexiona sobre el gènere i la sexualitat, parant atenció a debats contemporanis sobre noves formes de parentiu, psicoanàlisi, categories diagnòstiques, violència social i transformació social. La reflexió sobre aquest conjunt de temes s’inscriu, però, en una consideració més àmplia sobre el marc de la supervivència i persistència humanes i sobre les condicions de la subjectivitat, del reconeixement humà i de la viabilitat de la vida individual.[21]

En relació a la resta de la seva producció filosòfica, Undoing Gender reprèn la pregunta per l’humà, per com es defineix allò que té valor de l’humà en les nostres societats actuals, qüestionant l’exclusió i la violència latents en les respostes habituals a aquesta pregunta. Així mateix, s’orienta a canviar el marc d’intel·lecció majoritari de la categoria de subjecte des d’una preocupació ètica i política, prenent la reflexió sobre el gènere i la sexualitat com un marc privilegiat per a pensar la connexió entre autonomia i subjecció i el vincle entre llibertat i no llibertat.[22]

El llibre consisteix en un recull d’assaigs independents, precedit d’una introducció. Si bé cadascun dels assaigs és independent de la resta i tracta temes diferents, tots ells estan relacionats per l’atenció a una mateixa qüestió, “què pot voler dir desfer concepcions normativo-restrictives sobre la vida sexual i generificada”,[23] i quin paper hi juga l’”esdevenir desfet”, el fet d’estar, abans de qualsevol elecció, perdut en i per a l’altre, en el sentit que és aquesta pèrdua la que constitueix el nostre sentit de subjectivitat.[20]

Frames of War: When is Live Grievable? (2009)Modifica

Pensat com una espècie de continuació de Precarious Life, aquest llibre recull cinc assajos que continuen amb la perspectiva ètica inaugurada anteriorment. Ara bé, és adient assenyalar que la intensitat de la preocupació es desplaça de la precarietat inherent a la condició humana (precariousness) als mecanismes de producció i distribució de forma desigual de la precarietat arreu del món (precarity).[24] En concret, una de les temàtiques d'abordatge d'aquesta precarietat seran els marcs (frames) de guerra. Tant la retransmissió dels conflictes bèl·lics com la decisió al voltant que queda dins del camp visible en aquests, és una operació de poder que legitima determinats curs d'accions i deslegitima o deshumanitza aquells que pertanyen a d'altres. Aquest posicionament del marc, podria servir per establir la frontera entre aquelles vides que paguen la pena ser viscudes i d'altres que no.[25]

RecepcióModifica

L'obra de Butler ha estat influent en la teoria feminista i la teoria queer, així com en els estudis culturals i la filosofia continental[26] Però la seva contribució a tot un ventall d'altres disciplines —com ara la psicoanàlisi, els estudis de la performance, literaris, cinematogràfics i , així com les arts visuals— també són significatius.[27] Tant la seva teoria de la performativitat del gènere, com la seva concepció d'allò “críticament queer”, no només han transformat concepcions de la identitat queer i la identitat de gènere en el món acadèmic, sinó que han donat forma i moviment a diferents tipus d'activisme polític arreu del món, en particular l'activisme queer.[26] [28][29][30] Així mateix, la seva obra entoma debats contemporanis al voltant de l'educació del gènere, la criança en famílies no heterosexuals, i la despatologització de les persones transgènere.[31] Abans de ser escollit Papa, Benedicte XVI escrigué diverses pàgines oposant-se als arguments de Butler sobre el gènere.[32] Butler ha esdevingut també un símbol de la destrucció dels rols tradicionals de gènere per als moviments reaccionaris de diversos països. Aquest va ser, en especial, el cas de França durant les protestes contra el matrimoni igualitari.[33]

Algunes veus dins l'acadèmia i l'activisme polític sostenen que la ruptura radical butleriana amb la dicotomia sexe/gènere i la seva concepció no essencialista del gènere —juntament amb la seva insistència en el fet que el poder configura subjectivitats— han revolucionat les pràctiques, el pensament i els estudis feministes i queer.[34] Darin Barney, de la Universitat McGill, escriu que:

« L'obra de Butler sobre el gènere, el sexe, la sexualitat, allò queer, el feminisme, els cossos, el discurs polític i l'ètica ha canviat la manera com els pensadors arreu del món pensen, parlen i escriuen sobre la identitat, la subjectivitat, el poder i la política. També ha canviat les vides d'innombrables persones el cos, el gènere, la sexualitat i els desitjos de les quals les han fet subjectes sotmesos a la violència, l'exclusió i l'opressió. »
— Darin Barney, [35]

Altres pensadors han estat més crítics. El 1998, la revista de Denis Dutton, Philosophy and Literature, premià Butler amb el primer premi en la “Bad Writing Competition” (Concurs de mala escriptura), que té per objectiu “celebrar la mala escriptura dels passatges d'estil més lamentable trobats en llibres i articles acadèmics.”[36] Alguns crítics han acusat Butler d'elitisme, deguda la dificultat del seu estil, mentre que altres sostenen que redueix el gènere al “discurs” o que promou una mena de voluntarisme de gènere. Susan Bordo, per exemple, argumenta que Butler redueix el gènere al llenguatge i contraargumenta que el cos és una part cabdal del gènere, en oposició a la concepció butleriana del gènere com a performance.[37] Una crítica especialment acèrrima ha estat la de la feminista Martha Nussbaum, qui defensa que Butler s'equivoca en interpretar la idea d'enunciat performatiu de J. L. Austin, que sosté demandes legals errònies, que elimina la possibilitat d'un lloc essencialista per a la resistència en rebutjar l'agència precultural, i que no promou cap teoria ètica normativa per dirigir les performativitats subversives que ella mateixa defensa.[38] D’altra banda, la crítica de Nancy Fraser a Butler va ser part d'un famós intercanvi entre ambdues pensadores. Fraser suggereix que l'èmfasi de Butler en la performativitat la distancia de “les maneres quotidianes de parlar i pensar sobre nosaltres mateixos...Per què hauríem de fer servir un llenguatge que ens distancia així de nosaltres mateixos?”[39]

Butler respon a les crítiques respecte del seu estil d'escriptura en el prefaci a l'edició de 1999 del seu llibre, Gender Trouble (El gènere en disputa).[40]

Més recentment, diversos crítics —principalment, Viviane Namaste[41] —han criticat la seva obra Undoing Gender pel fet de no posar prou èmfasi en els aspectes interseccionals de la violència de gènere. Per exemple, Timothy Laurie apunta que l'ús que l'autora fa de frases com “polítiques de gènere” o “violència de gènere” en relació a atacs a individus transgènere en els Estats Units pot “[dissipar] un paisatge ple de relacions de classe i treball, de estratificació urbana racialitzada, i de complexes interaccions entre la identitat, les pràctiques i el treball sexual”, i produir, en el seu lloc, “una superfície neta en la qual es desenvolupen lluites imaginàries al voltant de 'l'humà'”.[42] Nogensmenys, tant Namaste com Laurie reconeixen la importància cabdal de les contribucions crítiques de Butler a l'estudi de les identitats de gènere.

La feminista alemanya Alice Schwarzer parla dels “jocs d'intel·lectual radical” de Butler que no canvien com la societat classifica i tracta les dones. Així, eliminant les identitats femenina i masculina, Butler hauria abolit el discurs sobre el sexisme en la comunitat queer. Schwarzer també acusa Butler de romandre en silenci respecte de l'opressió de les dones i les persones homosexuals en el món islàmic, mentre exerceix amb tranquil·litat el dret al matrimoni igualitari en els Estats Units. Segons ella, Butler defensaria l'Islam, fins i tot l'islamisme, preservant-lo de la crítica.[43]

Bibliografia en catalàModifica

  • 2000: Butler, Judith et al., El gai saber, introducció als estudis gais i lèsbics (Llibres de l'Índex)
  • 2008: Vulnerabilitat, supervivència (CCCB)
  • 2010: Violència d'Estat, guerra, resistència(CCCB)[44]
  • 2015: Cossos que encara importen (CCCB)

Premis i reconeixementsModifica

Al llarg de la seva carrera laboral, Butler ha aplegat nombrosos i prestigiosos premis i reconeixements per la seva tasca i trajectòria professional. Aquests guardons, enumerats a continuació, han permès donar a conèixer encara més les seves teories i el seu paper en la lluita i defensa de la causa feminista i LGTBI+, així com de la teoria sobre la performativitat del sexe.

Cal afegir, que el lliurament del Premi Theodor W. Adorno el 2012 no va estar exempt de polèmica i que es van protagonitzar diverses mobilitzacions ciutadanes tant en contra com a favor que Butler el rebés.

  • 1998: Beca Guggenheim d’humanitats dels Estats Units i Canadà
  • 2004: Premi Memorial James Robert Brudner per la Universitat Yale
  • 2008: Premi Mellon per les seves contribucions exemplars a la beca d’humanitats
  • 2010: Nomenada com una de les “25 visionàries que estan canviant el món” per Utne Reader
  • 2012: Premi Theodor W. Adorno
  • 2013: Doctorat en lletres, honoris causa,  per la Universitat McGill
  • 2013: Doctorat en lletres, honoris causa, per la Universitat de St. Andrews
  • 2014: Doctorat en lletres, honoris causa per la Universitat de Friburg
  • 2014: Nomenada com una de les millors onze icones jueves i lesbianes segons PinkNews
  • 2015: Escollida membre de l’Acadèmia Britànica
  • 2016: Professorat Albertus Magnus per la Universitat de Colònia

ReferènciesModifica

  1. «Judith Butler». web. CCCB. [Consulta: 2 novembre 2015].
  2. Duignan, Brian (2018). "Judith Butler". Encyclopædia Britannica. Consultat 2 de novembre de 2018.
  3. Regina Michalik (May 2001). "Interview with Judith Butler". Lola Press. Arxivat de l'original el 19 de desembre, 2006. Consultat l'1 de març, 2010.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Udi, Aloni (24 de Febrer, 2010). "Judith Butler: As a Jew, I was taught it was ethically imperative to speak up". Haaretz. Consultat el 9 d'octubre, 2013. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:0» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  5. "Judith Butler and Michael Roth: A Conversation at Wesleyan University's Center for Humanities". Wesleyan University.
  6. "Tanner Lecture on Human Values: 2004–2005 Lecture Series". UC Berkeley. Març 2005. Consultat l'1 de març, 2010.
  7. Eva von Redecker: Zur Aktualität von Judith Butler. Einleitung in ihr Werk. Wiesbaden 2011, S. 22.
  8. Maclay, Kathleen (March 19, 2009). "Judith Butler wins Mellon Award". UC Berkeley News. Media Relations. Consultat l'1 de març, 2010.
  9. Amsterdam, Universiteit van. "The Spinoza Chair - Philosophy - University of Amsterdam". Uva.nl. Consultat el 4 de desembre, 2017.
  10. "Judith Butler to Join Columbia U. as a Visiting Professor". Chronicle of Higher Education. 20 d'octubre, 2010. Consultat l'1 de febrer, 2011.
  11. Woolfe, Zachary (10 d'octubre, 2010). "Professor trouble! Post-structuralist star Judith Butler headed to Columbia". Nova York, Nova York: Capital New York. Consultat l'1 de febrer, 2011.
  12. "Archived copy". Arxivat de l'original el 20 de setembre, 2014. Consultat el 20 de setembre, 2014.
  13. "Judith Butler - Center for the Study of Social Difference". 21 de desembre, 2012.
  14. "JAC Online | Editorial Staff". Jaconlinejournal.com. Consultat el 31 d'agost, 2017.
  15. "Masthead". Signs: Journal of Women in Culture and Society. 22 d'agost, 2012. Consultat el 31 d'agost, 2017.
  16. Rivkin, Julie, and Michael Ryan. Literary Theory: An Anthology. 2nd ed. Malden, Massachusetts: Blackwell Pub., 2004. Print.
  17. BUTLER, Judith. El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona: Paidós, 2007. 
  18. Butler, Judith. Precarious life : the powers of mourning and violence. Londres: Verso, 2004, p. XII. ISBN 1844670058. 
  19. Butler, Judith. Precarious life : the powers of mourning and violence. Londres: Verso, 2004, p. 30. ISBN 1844670058. 
  20. 20,0 20,1 «[egs.edu/faculty/judith-butler Judith Butler, Hannah Arendt Chair and Professor of Philosophy at The European Graduate School / EGS]» (en anglès). The European Graduate School. [Consulta: 11 maig 2018].
  21. Butler, Judith. Undoing Gender (en anglès). Nova York: Routledge, 2004. ISBN 0-415-96923-9.
  22. Burgos, Elvira. Qué cuenta como una vida. La pregunta por la libertad en Judith Butler (en castellà). Madrid: Antonio Machado Libros, 2008, p. 18-19. ISBN 978-84-7774-776-5.
  23. Butler, Judith. Undoing Gender (en anglès). Nova York: Routledge, 2004, p. 1. ISBN 0-415-96923-9.
  24. Butler, Judith. Frames of war : when is life grievable?, p. 25. ISBN 1784782475. 
  25. Butler, Judith. Frames of war : when is life grievable?, p. xxviii. ISBN 1784782475. 
  26. 26,0 26,1 Aránguiz, Francisco; Carmen Luz Fuentes-Vásquez; Manuela Mercado; Allison Ramay; Juan Pablo Vilches (juny 2011). "Meaningful "Protests" in the Kitchen: An Interview with Judith Butler" (PDF). White Rabbit: English Studies in Latin America. 1. Arxivat de l'original 3 abril 2015. Consultat 9 octubre 2013.
  27. Kearns, Gerry (2013). "The Butler affair and the geopolitics of identity" (PDF). Environment and Planning D: Society and Space. 31 (2): 191–207. doi:10.1068/d1713.
  28. Butler, Judith. "Judith Butler's Statement on the Queer Palestinian Activists Tour". alQaws for Sexual & Gender Diversity in Palestinian Society. Arxivat de l'original 23 octubre 2003. Consultat 9 octubre 2013.
  29. Butler, Judith (Setembre 2011). "Bodies in Alliance and the Politics of the Street". European Institute for Progressive Cultural Policies (eipcp). Consultat 9 octubre 2013.
  30. Butler, Judith (maig 2010). "Queer Alliance and Anti-War Politics". War Resisters' International (WRI). Arxivat de l'original 8 agost 2014. Consultat 9 octubre 2013.
  31. Saar, Tsafi (21 febrer 2013). "Fifty Shades of Gay: Amalia Ziv Explains Why Her Son Calls Her 'Dad'". Haaretz.
  32. McRobbie, Angela ( 18 gener 2009). "The pope doth protest". The Guardian. Consultat 9 octubre 2013.
  33. Bruno Perreau, Queer Theory: The French Response, Stanford University Press, 2016, pp. 58-59 i 75-81.
  34. Rottenberg, Catherine (27 agost 2003). "Judith Butler". The Literary Encyclopedia. Consultat 9 octubre 2013,
  35. Barney, Darin. "In Defense of Judith Butler". Huffington Post. Consultat 9 octubre 2013.
  36. Dutton, Denis (1998). "Bad Writing Contest".
  37. Hekman, Susan (1998). "Material Bodies." Body and Flesh: a Philosophical Reader ed. per Donn Welton. Blackwell Publishing. pp. 61–70.
  38. Nussbaum, Martha (22 febrer 1999). "The Professor of Parody" (PDF). The New Republic. Arxivat de l'original 3 agost 2007.
  39. Fraser, Nancy (1995). "False Antitheses." Dins Seyla Benhabib, Judith Butler, Drucilla Cornell i Nancy Fraser (eds.), Feminist Contentions: A Philosophical Exchange. Routledge. p. 67.
  40. Margaret Soenser Breen, Warren J. Blumenfeld, Susanna Baer, Robert Alan Brookey, Lynda Hall, Vicky Kirby, Diane Helene Miller, Robert Shail i Natalie Wilson. "There is A Person Here": An Interview with Judith Butler International Journal of Sexuality and Gender Studies. Vol. 6, No. 1/2, 2001.
  41. Namaste, Viviane. 2009. "Undoing Theory: The "Transgender Question" and the Epistemic Violence of Anglo-American Feminist Theory." Hypatia 24 (3):pp. 11-32.
  42. Laurie, Timothy (2014), "The Ethics of Nobody I Know: Gender and the Politics of Description", Qualitative Research Journal, 14 (1): 72, doi:10.1108/QRJ-03-2014-0011
  43. "Weiberzank - oder politische Kontroverse? | ALICE SCHWARZER". Alice Schwarzer. Consultat 4 desembre 2017.
  44. «Judith Butler: “El feminisme pot canviar el poder de l’Estat”». Crític, 29-05-2018. [Consulta: 7 juny 2018].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica