Martha Nussbaum
Martha Nussbaum (nascuda el 1947 a Nova York) és una filòsofa estatunidenca especialitzada en filosofia antiga que s'interessa per l'ensenyament de les humanitats[1] i la seva relació amb l'ètica i la política. Professora de Harvard i la Universitat de Chicago, manté relacions amb els comitès de relacions interculturals i de reforma de l'educació de diversos països i és membre de l'American Academy of Arts and Sciences.[2] Coneixedora de la tradició índia, ha participat en iniciatives de desenvolupament rural en aquest país.[3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 maig 1947 (73 anys) Nova York |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Harvard Universitat de Nova York |
| Activitat | |
| Ocupació | Filòsofa, escriptora, professora d'universitat i erudita clàssica |
| Ocupador | Universitat de Brown Universitat Harvard Universitat de Chicago |
| Membre de | |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | Alan Nussbaum (–1987) |
Premis
| |
  | |
PensamentModifica
Defensa la igualtat de drets, el feminisme clàssic i el desenvolupament humà no regit per paràmetres únicament monetaris. Admiradora de Sòcrates, proposa usar l'esperit crític i la pregunta com a eines fonamentals de l'ensenyament, que esdevé aleshores una eina alliberadora i de comunicació entre pobles.
Un altre punt fort del seu pensament radica en la importància de l'emoció en la formació de la personalitat. L'infant veu com és incapaç de satisfer les seves necessitats i les busca en els altres, per qui desenvolupa forts sentiments d'amor (cap a qui el cuida), d'odi (qui el priva dels seus anhels) i solidaritat (els altres que reconeix tan febles com ell). Si es fomenten els sentiments positius, augmenta la cohesió social, mentre que l'odi inicial, combinat amb un autoodi i fàstic cap a les pròpies febleses, pot portar cap a la discriminació de col·lectius qualificats d'inferiors. L'assumpció de la indefensió com quelcom natural en l'ésser humà ajuda a fomentar els lligams intergrupals i la justícia, basada en l'empatia i en el reconeixement de la dignitat humana de tothom.
Premis i reconeixementsModifica
Obres més destacadesModifica
- The Fragility of Goodness: Luck and Ethics in Greek Tragedy and Philosophy. Cambridge University Press (1986)
- Cultivating Humanity: A Classical Defense of Reform in Liberal Education. Harvard University Press (1997)
- Women and Human Development: The Capabilities Approach. Cambridge University Press (2000)
- Frontiers of Justice: Disability, Nationality, Species Membership. The Belknap Press of Harvard University Press (2006)
- Not for Profit: Why Democracy Needs the Humanities. Princeton University Press (2010)
- Creating Capabilitites: The Human Development Approach. The Belknap Press of Harvard University Press (2011)
ReferènciesModifica
- ↑ «Educación para el lucro, educación para la libertad» (en castellà). Universidad de Antioquía (Medellín), 10-12-2015. [Consulta: 21 desembre 2015].
- ↑ «Academy Home - American Academy of Arts & Sciences». [Consulta: 22 maig 2018].
- ↑ Martha Nussbaum al web del CCCB
- ↑ «La filòsofa Martha Nussbaum, premi Príncep d'Astúries de ciències socials». El Periódico de Catalunya, 16-05-2012. [Consulta: 16 maig 2012].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martha Nussbaum |
- Entrevista amb Martha C. Nussbaum: “Sense una ciutadania independent no podem parlar de democràcia, sinó d’alguna forma de feixisme”, Barcelona Metròpolis, 2011.