Nancy Fraser

filòsofa estatunidenca

Nancy Fraser (Estats Units, 20 de maig de 1947) és una escriptora i teòrica estatunidenca. Treballa com a professora de política i ciència social a The New School de Nova York. Es va doctorar en filosofia a la CUNY Graduate Center i va ser professora de filosofia a la Northwestern University durant diversos anys abans de fer classes a The New School.[1]

Infotaula de personaNancy Fraser
NancyFraser.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1947 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Baltimore (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióGraduate School and University Center Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria social, teoria política, teoria feminista i estudis de gènere Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsofa, sociòloga, professora d'universitat, politòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Northwestern
Universitat de Stanford
Universitat de Geòrgia
Universitat de Groningen
The New School Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Participà en
maig 2015Manifest de suport a Barcelona en Comú Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm11165028 Modifica el valor a Wikidata

PublicacionsModifica

Reconeguda com una de les intel·lectuals nord-americanes feministes i marxistes més destacades, és coneguda sobretot per les seves reflexions sobre la justícia, però les seves obres han tractat també qüestions relacionades amb la globalització, el cosmopolitisme, la política identitària, el neoliberalisme i l'estat de benestar. La seva aspiració consisteix a enriquir la tradició democràtica a través de la teoria feminista, la teoria crítica i el postestructuralisme. Actualment és membre del Collège d'Études Mondiales a París i s'encarrega de repensar la justícia social en la globalització.[2]

Fraser ha argumentat que la focalització excessiva en qüestions de la identitat desviament l'atenció sobre els efectes del neoliberalisme, l'acumulació de capital i la creixent desigualtat econòmica que caracteritza moltes societats. Recentment s'ha mostrat crítica amb l'anomenat feminisme liberal entenent que actua com a servent del capitalisme, i relaciona la creixent atenció d'aquest corrent cap a debats identitaris amb la creixent bretxa entre rics i pobres,[3]

Obres
  • Unruly Practices: Power, Discourse, and Gender in Contemporary Social Theory (1989)
  • Justice Interruptus: Critical Reflections on the "Postsocialist" Condition (1997)
  • The Radical Imagination: Between Redistribution and Recognition (2003)
  • Redistribution or Recognition? A Political-Philosophical Exchange (amb Axel Honneth, 2003)
  • Scales of Justice: Reimagining Political Space in a Globalizing World (2008)
  • Fortunes of Feminism: From State-Managed Capitalism to Neoliberal Crisis (2013)
  • Capitalism: A Conversation in Critical Theory. Polity Press. Amb Jaeggi, Rahel ISBN 9780745671567. 2018
  • Feminisme per al 99%, coautora amb Cinzia Arruzza i Tithi Bhattacharya, Tigre de paper, 2019.[4]
Edicions
  • Revaluing French Feminism: Critical Essays on Difference, Agency, and Culture (Amb Sandra Bartky, 1992)
  • Feminist Contentions: A Philosophical Exchange (amb Seyla Benhabib, Judith Butler, i Drucilla Cornell, 1994)
  • Adding Insult to Injury: Nancy Fraser Debates Her Critics (editat per Kevin Olson, 2008)
  • Politics of Culture and the Spirit of Critique: Dialogues (editat per Gabriel Rockhill i Alfredo Gomez-Muller, 2011), 240 pp.ISBN 978-0-231-15187-0

ReferènciesModifica

  1. Fraser, Nancy (1989), "Foucault on Modern Power: Empirical Insights and Normative Confusions" in N. Fraser, Unruly Practices: Power, Discourse and Gender in Contemporary Social Theory, Minneapolis: University of Minnesota Press.
  2. «Nancy Fraser». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
  3. Fraser, Nancy «Behind Marx's Hidden Abode». New Left Review, Març 2014.
  4. «Feminisme per al 99%». [Consulta: 1r abril 2019].