Tithi Bhattacharya

historiadora índia

Tithi Bhattacharya és professora d'història d'Àsia del sud a la Universitat Purdue.[1] És una feminista marxista destacada i una de les organitzadores de la vaga internacional de dones del 8 de març de 2017.[2] Bhattacharya és portaveu de la campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a favor dels drets humans del poble palestí.

Infotaula de personaTithi Bhattacharya

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1971 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Índia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria, marxisme, estudis de gènere i islamofòbia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióacadèmica, historiadora, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Purdue Modifica el valor a Wikidata
MovimentFeminisme marxista Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtithibhattacharya.net Modifica el valor a Wikidata

Teoria de la Reproducció Social modifica

Tithi Bhattacharya ha escrit extensament sobre marxisme, teoria de gènere i teoria de la reproducció social (TRS): «El capitalisme té la necessitat de crear una classe que respongui a les seves necessitats, per a la qual cosa intenta desplegar un seguit d'institucions i processos. La TRS estudia totes les institucions que intervenen en aquest procés, com ara la unitat social anomenada «família» en què el treballador neix, que ha de ser d'un tipus particular perquè el capitalisme pugui assegurar-se la reproducció de la classe treballadora a canvi d'un salari el més minso possible. No és casualitat, doncs, que la família tingui una estructura masclista: aquesta és fonamental perquè el capitalisme sigui viable. El mateix passa amb l'escola, que ensenya als membres de la classe treballadora el lloc que els correspon dins de la societat, ja que això d'anar a treballar i de treballar per a un amo no és quelcom natural que formi part de l'instint de la gent treballadora».[3]

Obra publicada modifica

  • Sentinels of Culture: Class, Education and the Colonial Intellectual in Bengal, Oxford University Press, 2005
  • Social Reproduction Theory: Remapping Class, Recentring Oppression, Pluto Press, 2017, Teoria de la reproducció social. Ressituant la classe. Recentrant l'opressió, traducció de Marta Pera, Tigre de Paper Edicions, 2019[4]
  • Feminisme per al 99%, coautora amb Cinzia Arruzza i Nancy Fraser, Tigre de Paper Edicions, 2019[5]

Referències modifica

  1. «Tithi Bhattacharya». purdue.
  2. «Women of America: we're going on strike. Join us so Trump will see our power». The Guardian.
  3. Colera, Maria. «La família continua sent una de les principals fàbriques de gènere». Catasi Magazín, 08-01-2020. [Consulta: 10 gener 2020].
  4. «Els enigmes de l'esfinx: allò que la Teoria de la Reproducció Social diu i deixa de dir». L'Accent, 03-10-2018. [Consulta: 29 maig 2019].
  5. «Feminisme per al 99%». [Consulta: 1r abril 2019].

Enllaços externs modifica