Teoria feminista radical

Moviment feminista que busca l'abolició del patriarcat
No s'ha de confondre amb Feminisme radical transexcloent.

El feminisme radical és un corrent de la segona onada de la teoria feminista que té com a objectiu canviar el sistema bàsic patriarcal que regeix la societat i possibilita l'opressió de la dona. Va sorgir a partir de 1960 en relació amb idees marxistes. El terme no fa referència a cap grau de compromís o exacerbació, sinó que incorpora el mot "arrel" per indicar que el sistema social és el que provoca la desigualtat i per tant cal atacar aquesta arrel per combatre-la.[1]

Sovint les persones defensores d'aquesta ideologia recolzen la remuneració del treball domèstic, el dret a l'avortament lliure i una redefinició del mercat laboral.

Segona onada feminista

modifica

La teoria feminista radical, juntament amb la teoria feminista liberal, la teoria feminista marxista i socialista, per exemple, és una de les anomenades teories feministes de la segona onada.

Les teories del feminisme de la primera onada es van centrar a aconseguir que la dona fos conscient de la seva situació d'opressió per reivindicar l'emancipació i la igualtat de drets legals amb l'home.[2][3]Són teories feministes anomenades de la modernitat perquè comparteixen més o menys les filosofies de la modernitat: raó universal, subjecte autònom, subjecte unitari i pensament dicotòmic.[2][3]

Als anys 60-70 es distingeix el gènere d'una persona com a la construcció dels diferents rols que la societat associa al sexe, definit per la biologia, i es consideren els efectes socials i psíquics del fet que les femelles siguin femenines i els mascles masculins. Tanmateix, encara tendeix a substituir sistemàticament al paraula "sexe" per "gènere", assumint implícitament que dona equival a feminitat i home a masculinitat.[2][3] Amb la segona onada feminista apareixen les teories del feminisme radical, en especial als EUA.

La teoria feminista radical és una de les primeres teories feministes i tenen el valor d'haver estat el punt de partida que ha fet possible desenvolupar el feminisme. Per exemple, gràcies a la teoria del patriarcat algunes dones van rebutjar el paper domèstic que tenien assignat i van poder accedir a l'educació. Una minoria d'elles va poder conèixer les teories científiques que afirmaven que la dona és un ésser inferior, analitzar per què la societat creia això i elaborar teories alternatives o ampliades, incloent en la concepció del món altres punts de vista que no hi podien ser abans: el de les dones, però també dels diferents gèneres, classes socials i ètnies, etc.[3]

Així, el postmodernisme, als anys 90, donarà lloc a la tercera onada de teories feministes. Es redefineix el gènere i es desconstrueix la noció d'individu de les teories de la modernitat, especialment pel que fa a la dicotomia. En aquestes següents onades ja no es fa èmfasi en la igualtat sinó en la diferència,[2][3] com per exemple en el feminisme cultural.

Referències

modifica
  1. Willis, Ellen, "Radical Feminism and Feminist Radicalism", 1984
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Les Fractures de L'Estructura Social, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 9788449025648 (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Margot Pujal i Llombart, El feminisme, editorial UOC, 2005. ISBN 9788497883757 (català)

Vegeu també

modifica